TR definitiu sense fotografies

AGRAÏMENTS

Abans de res m’agradaria agrair la gran col·laboració de Mapi Osés per ajudar-me a organitzar de millor manera el treball de recerca; la correcció ortogràfica de tot el treball de Ramon Oviedo; l’ajuda de Nuri Rissech per fer possible la creació dels meus prototips; els comentaris crítics dels meus pares Pere Voz Garcia i Nuri Vilanova, la meva germana Cristina Voz i Jordi Pla els quals m’han ajudat a adaptar el treball a gent que no entén el funcionament del futbol americà; la participació en la prova dels prototips a Jan Esteve, Albert Cucharero, Santiago Moreira, Moisès Arenas, Iosu Vermeersch i Marc Barba per la seva generositat i participació; l’interès de Juan José Ayuso, Carme Surós i Gerard Abele en respondre les entrevistes molt amablement; la col·laboració general en tot el treball de Pedro Pablo, el meu tutor.

1.   Introducció

Sóc jugador de futbol americà i, a l’hora de pensar idees per a dur a terme un treball de recerca, el primer que em va venir al cap va ser fer-lo sobre aquest esport perquè és una de les meves grans passions. Com que és un tema molt ampli i que podia tractar-lo des de molts punts de vista, vaig decidir centrar-me en el tema de la prevenció de lesions ja que he vist molts amics i companys entrar a l’ambulància i quedar-se un any sense jugar, això va ser el que em va motivar a fer aquest treball.

L’objectiu d’aquest treball de recerca és trobar alguna manera d’evitar o reduir les lesions del futbol americà, aprendre com fer un treball de recerca utilitzant una metodologia adient, aprendre més sobre el futbol americà i ser capaç de fer canvis en la normativa i dissenyar equipament adient per tal d’evitar lesions.

La meva idea prèvia o hipòtesi és la següent: És possible millorar la seguretat i evitar les lesions, tot mantenint l’espectacle.

Esquema del treball:

L’estructura del treball està dividida en una primera part teòrica, i en una segona més pràctica. El primer apartat de la part teòrica del treball (dividit en tres subapartats) tracta la història del futbol americà en general, des dels seus orígens fins avui dia; el futbol americà català i, finalment, el meu equip Senglars Vall d’Aro. Els altres apartats teòrics fan referència a la normativa, l’equipament i les lesions més freqüents del futbol americà. Pel que fa la segona part més pràctica, es desenvolupen temes relacionats amb la prevenció de lesions, el meu disseny i fabricació de prototips de protecció, la proposta de canvi de normativa i, finalment, les entrevistes i les seves conclusions.

Per acabar el treball hi ha les conclusions generals del treball, els annexos i les fonts d’informació.

He trobat oportú posar dins un mateix punt la motivació, la hipòtesi i els objectius, perquè crec que són tres punts que formen part de la part introductòria.

2.   Metodologia

He posat la metodologia al principi perquè ho he trobat adient ja que parlo de l’elaboració de tot el treball en general.

Per efectuar aquesta recerca tan interessant, el primer que vaig fer va ser documentar-me sobre la història del futbol americà, com va anar evolucionant, les proteccions com han anat canviant al llarg del temps, etc.

Després vaig voler saber més de cada protecció i de la seva utilitat a l’hora de rebre cops. També vaig buscar informació sobre els tipus de lesions més freqüents del joc, les seves conseqüències i la rehabilitació, cosa molt complexa.

Finalment em vaig documentar sobre com prevenir les lesions estudiades, i un cop estudiades vaig dissenyar els meus prototips.

Un cop tenia els prototips dissenyats, vaig entrevistar a Un jugador i entrenador, al president de la Federació Catalana de Futbol Americà i a una fisioterapeuta professional.

Més tard vaig voler posar en pràctica els meus prototips i ho vaig fer en un partit “fàcil” per veure si eren factibles o no. Va donar el resultat que jo esperava? Doncs la veritat és que sí, més del que jo esperava. Llavors vaig voler arreglar el problema amb les genolleres perquè tenia la pell de darrere el genoll vermella de la irritació i quasi sagnant. Vaig anar a veure la Nuri Rissech (modista) que ja havia creat el meu prototip inicial, i li vaig demanar que em protegís el velcro amb una tela igual que la del pantaló.

Un cop amb el prototip final, el vaig provar en un altre partit i el seu resultat va ser excel·lent personalment. Evidentment no podia fer unes conclusions dels meus prototips amb només provar-los jo, després vaig demanar als jugadors de Senglars Vall d’Aro (el meu equip)  que ho provessin per saber la seva efectivitat real.

Per acabar, un cop amb els prototips fets i provats, vaig poder arribar a les conclusions arribades.

3.   Història del futbol americà

3.1.               Història general

El futbol americà que tots coneixem, és un descendent del futbol britànic (soccer) i el rugbi.

El primer partit de futbol americà registrat en la història es considera que va ser entre les universitats de Rutgers (Nova Jersei) contra Princenton (Nova Jersei) el dia 6 de novembre de 1869.

Principalment el futbol americà és el resultat de divergències del rugby, fetes principalment per Walter Camp, considerat “pare del futbol americà”. A finals del segle XIX i principis del XX, el mètode desenvolupat per entrenadors universitaris com Eddie Cochems, Amos Alonzo Stagg, Knute Rockne i Glenn “Pop” Warner (famós per ser el creador del futbol americà infantil) van ajudar a aprofitar la nova norma de la passada avançada.

La popularitat del futbol universitari va créixer fins a tal punt d’esdevenir la versió dominant d’aquest esport en la primera meitat del segle XX. El futbol col·legial encara és molt actiu dins els Estats Units.

3.2.               Resum cronològic

-       1869 à Primer partit registrat en la història del futbol americà (guanyador Princenton)

-       1876 à Es forma l’Associació Americana Intercol·legial de Futbol (A.A.I.F). La seva seu es troba a Springfield, Massachusetts, on es van modificar les normes de la Unió de Rugbi.

En el seu origen, era permès agafar els corredors des d’on fos possible agafar o empènyer, durant tota la carrera per tal d’evitar que la pilota avancés. Una regla dictada aquest any establia que agafar, bloquejar i passar la pilota enrere estava permès.

-       1877 à Els partits eren regits per l’A.A.I.F i es jugava amb 15 jugadors, 9 dels quals més o menys jugaven a la mateixa posició perquè formaven part d’una línia ofensiva, feien servir dos corredors de velocitat i dos de potència, més un capità. Els partits duraven 90 minuts.

-       1878 à Es dictamina l’obligació de portar com a vestimenta una jaqueta i un pantaló de lona.

-       1879 à La universitat de Princenton va fer servir una jugada nova de protecció que aquell mateix any es va legalitzar i des de llavors s’ha utilitzar molt.

-       1880 à Durant aquest any les tensions amb el món del rugbi van anar augmentant, amb el que va resultar realment senzill introduir una variant que agregués emoció i espectacle. Gràcies a això va aparèixer la figura del Quarterback, com a nou mètode de posar la pilota en joc.

En lloc de llançar o treure la pilota d’entre dos explotadors que carregaven cap a davant, amb la intenció de començar el joc,  la pilota era colpejada amb el peu, igual que en el rugbi.

A més, es va reduir el nombre de jugadors de 15 a 11, es reglamenta la línia d’scrimmage. També es va reduir el camp de 140 x 70 iardes, a 110 x 53 iardes.

-       1881 à S’afegeixen al joc, dos temps extres de 15 minuts cada un, amb la finalitat d’evitar empats.

-       1882 à S’inclouen normes que consideren termes com a oportunitat i avanç. Això vol dir que si un equip no avançava 5 iardes en 3 intents , o bé perdia 10 iardes des del punt de l’últim atac o entregaven la pilota a l’adversari perquè comencés la jugada des del punt de l’ultima jugada de l’altre equip.

També es tenen referències documentals que aquest mateix any es van iniciar els senyals donats a la banqueta per indicar la jugada.

-       1883 à Es van reglamentar 4 àrbitres, dos per equip els quals un seria el “jefe” i l’altre el jutge.

-       1884 à Es permet que els protectors avancin al corredor.

A més es modifiquen els valors de les anotacions donant al TOUCHDOWN 4 punts, a l’EXTRAPOINT, SAFETY 2 punts i el FIELDGOAL 5 punts. (la descripció dels diferents tipus d’anotacions queda explicat a la part de normativa)

-       1887 à Es realitza el primer joc de futbol americà cobert, jugat a la Madison Square Garden (Nova York), les universitats de Pennsylvania i Rutgers.

-       1888 à L’A.A.I.F. va establir noves normes en les quals es prohibeix placar per sota els genolls i bloquejar amb els braços o les mans, d’aquesta manera s’estableixen dues noves normes per regular la manera de bloquejar i la manera d’avançar amb la pilota:

1-   el corredor i l’home de suport.

2-   l’ús de les mans i els braços.

Aquestes dues normes encara no s’han modificat avui dia. Les regles prohibien bloquejar amb els braços estesos (el càstig era la pèrdua de l’oportunitat ofensiva, la pilota canviava d’equip).

-       1890 à La Pop Warner va permetre l’ús de tot el cos a l’hora de bloquejar, la qual cosa va permetre cobrir més. També van disminuir els càstigs per utilitzar els braços i les mans. Per contrapartida, van provocar un augment en la dificultat del contra-bloqueig per als jugadors defensius.

-       1892 à Harvard comença a fer servir jugades segures i enginyoses que caracteritzen el futbol americà modern, com per exemple el pas de la pilota cap a un receptor que s’avança.

També es va crear una jugada innovadora, anomenada cunya volant, que consisteix que 9 dels 11 jugadors es col·loquin en forma de “V” al revés i comencin a avançar sense parar i dins de la “V” es col·loca el quarterback i un home de suport per protegir-lo, jugada que és pràcticament impossible parar.

-       1894 à L’A.A.I.F. modifica els seus reglaments per reduir el temps de joc de 90 a 70 minuts, dividits en dos temps col·locant un entremig per lluir les bandes sonores de cada equip i les animadores.

-       1895 à Les normes obliguen a que 7 homes es mantinguin alineats a la pilota fins que aquesta sigui treta.

-       1896 à Les normes obliguen que com a mínim 5 homes es mantinguin alineats a la pilota fins que aquesta sigui treta.

Apareix una regla que limita el moviment dels jugadors ofensius fins que la pilota sigui treta.

-       1897 à La regla que indica el valor de les anotacions es canvia de nou i els nous valors són: TOUCHDOWN passa de 4 a 5 punts, EXTRAPOINT passa de 2 a 1 punt i la resta de valors queden iguals que abans (FIELD GOAL es manté a 5, SAFETY a 2)

-       1899 à John Heisman va ser l’entrenador de la Universitat de Auburn durant 5 anys. Va ser aquí on es va desenvolupar la jugada de la pilota fantasma (el quarterback se l’amaga enganxada a la seva cintura), d’aquesta manera va aconseguir durant aquesta època un rècord de 12 victòries 4 empats i 2 derrotes.

-       1902 à Es reglamenta que l’EXTRAPOINT hauria d’intentar-se després d’anotar un FIELD GOAL o TOUCHDOWN.

-       1903 à S’obliga a que com a mínim 5 i màxim 7 jugadors romanguin alineats a la pilota fins que aquesta sigui treta. A més es torna a modificar el valor del FIELD GOAL a 3 punts, com actualment està.

-       1906 à Es legalitza el pas avançat, sent aquesta modificació, la més important des de 1876. Aquest canvi va donar al futbol americà un balanç quasi perfecte entre l’ofensiva i la defensa, facilitant la realització d’un pas cap a un jugador avançat. També d’aquesta manera es van evitar moltes lesions produïdes per les empentes fetes pels jugadors.

Aquest mateix any es va reduir el temps de joc a 60 minuts.

També es modifica la plantilla arbitral a un àrbitre principal, dos secundaris i un jutge de línia.

Aquestes modificacions encara es mantenen avui dia.

També es reglamentarà el “down system” actual (explicat a l’apartat de normativa)

-       1907 à Es reorganitza la plantilla arbitral traient un àrbitre secundari i afegint un jutge de camp més.

-       1908 à Es van utilitzar per primera vegada els jerseis numerats en el partit entre la Universitat de Washington i la de Jefferson.

-       1910 à El comitè de regles va determinar que haurien de romandre 7 jugadors alineats amb la pilota fins que es tragués. Aquesta norma encara es manté vigent.

A més, es reglamenta la substitució de jugadors, també es reglamenta la divisió de cada mitja part de 30 minuts, a 15 minuts amb un minut entre mig, a excepció de l’entremig entre el tercer i el quart quart que seria de 3 minuts.

-       1912 à S’instaura una nova modificació en les oportunitats per avançar fins a 4 oportunitats o “downs”. També es redueix el camp a 100 iardes. S’augmenta el valor del TOUCHDOWN a 6 punts.

-       1917 à Es prohibeix als jugadors substituts parlar amb els altres durant la primera jugada.

-       1920 à Es legalitza l’Associació Americana de Futbol Professional (AAFP).

-       1921 à Els EXTRAPOINTS són obligats a fer-se des de l’últim punt jugat abans d’anotar el TOUCHDOWN.

-       1924 à L’AAFP canvia de nom i de seu i s’anomenarà NFL (National Football League)

-       1925 à S’institueix el volat (moneda llançada a l’aire perquè els capitans intentin endevinar quin costat quedarà a la vista) per qui encerti, escollirà si el seu equip xuta o rep la pilota (explicat més detalladament a la part de normativa).

També es prohibeix el placatge per l’esquena.

-       1926 à S’estableix un càstig de retrocedir 5 iardes i pèrdua de l’oportunitat per qualsevol pas avançat que resulti incomplert.

-       1927 à Es limita a 15 segons el temps per dur a terme el HUDDLE (reunió dels jugadors, prèvia a fer una jugada) i a 30 segons per posar la pilota en joc.

-       1930 à Es modifica la regla sobre braços i mans, per establir el concepte d’ús il·legal de mans i els braços per l’equip amb possessió de la pilota, en la qual es van incloure els següents apartats, considerats faltes:

1.    Agafar a l’adversari amb les mans o els braços.

2.    Col·locar les mans sobre l’adversari per tal d’empènyer a l’altre lluny de la jugada.

3.    Abraçar a l’adversari.

4.    Bloquejar utilitzant els braços de qualsevol manera amb la intenció d’ aixecar a l’adversari.

-       1931à S’autoritza a utilitzar els braços i les mans només als jugadors corredors en el moment que tenen la pilota en les seves mans.

-       1934 à La NFL legalitza qualsevol pas avançat, llançat des de darrere la línia d’SCRIMMAGE.

-       1937 à Es defineix que si dos KICKOFF (explicat a la normativa) van fora del terreny de joc consecutivament, l’altre equip començarà la jugada des del punt on han estat llançats aquests xuts.

S’obliga als jugadors a portar número a l’equipament tant davant com darrere.

-       1940 à El temps per posar la pilota en joc incloent el HUDDLE es limita a 25 segons.

-       1941 à S’autoritza la lliure substitució durant tot el partit excepte en els dos últims minuts de cada quart.

-       1943 à La NFL adopta la norma de lliure substitució.

-       1946 à La NFL torna a limitar la substitució de jugadors a 3 canvis per quart.

A més la comissió de reglaments va modificar la definició d’us il·legal de mans i braços fent que l’ús de mans i braços per als jugadors ofensius seria legal quan:

1.    Es bloquegi mitjançant un contacte amb les muscleres i el jugador defensiu es tiri cap enrere, es legalitzarà l’ús de les mans.

2.     Durant un bloqueig passiu per protegir una puntada o un pas, el jugador ofensiu podrà protegir el seu cap mentrestant atura al seu adversari.

3.    Es bloqueja amb el cos, les mans o els braços no haurien d’estar sense utilitzar.

-       1947 à Es revisen les normes de bloqueig per exigir que el bloquejador mantingui les mans a la altura i en contacte amb el pit, a més de prohibir que els línies ofensius (posició explicada a la normativa) surtin a la zona neutral (espai entre la línia d’scrimmage i els defenses) durant un pas avançat, fins que la pilota estigui en contacte amb el receptor.

-       1948 à Es permet utilitzar un elevador (de plàstic)  per a la pilota a l’hora de xutar el KICKOFF.

-       1949 à S’adopta novament la norma de lliure substitució, es permet als jugadors l’ús de cascs de plàstic.

-       1950 à Nova modificació de l’ús de les mans i els braços, obligant a utilitzar-les en tots els bloquejos per davant de les espatlles de l’adversari.

-       1952 à La NFL autoritza l’ús de pilotes blanques o de colors brillants per als jocs nocturns.

-       1958 à La N.C.A.A. (National Collegiate Athletic Association) modifica el seu reglament per a la categoria col·legial, per incloure la conversió com una opció durant l’execució d’un EXTRAPOINT, la conversió consisteix a canviar el fet de puntada a una jugada de pas o carrera en la zona d’anotació, per obtenir dos punts tot i que després s’acceptaria la possibilitat de fer l’EXTRAPOINT tradicional per continuar obtenint 1 punt. A l’hora d’intentar anotar un EXTRAPOINT es faria des de la iarda 3.

-       1960 à La NFL inclou la conversió a dos punts per a l’EXTRAPOINT igual que la NCAA.

-       1965 à S’autoritza l’ús d’embenatges a les mans o avantbraç per donar una major protecció.

-       1966 à La AFL i la NFL acorden un procés per fusionar-se. A la vegada modifiquen la posició dels GOALPOSTS (explicat a la normativa), es posarien fora de la línia de gol.

-       1970 à Es reconeix el rellotge de l’estadi com l’oficial, sempre que el seu control estigui sota responsabilitat dels àrbitres.

-       1974 à Els GOALPOSTS es tornen a recol·locar però aquest com fora de la zona d’anotació, és a dir, 10 iardes enrere de la línia d’anotació.

-       1976 à La norma d’ús de mans i braços es torna a modificar per permetre estendre les mans o braços per fora del cos. La norma estipulava que quan un jugador ofensiu en situació de pas podia utilitzar mans o braços per bloquejar o complementar un bloqueig d’espatlla, sempre que:

1.    Les mans romanguin sempre situades per davant del colze.

2.    Les mans formin part d’una estructura compacta al cos a la hora de bloquejar.

3.    Les mans i braços es mantinguin paral·lels al terreny de joc.

4.    Els braços no s’estenguin més de la meitat de la seva extensió total.

5.    Les mans al tancar-les no continguin parts de l’adversari.

6.    Les mans i braços no s’utilitzin per picar. 

7.    Les mans i braços no s’utilitzin per agafar, tirar, envoltar, aixecar un adversari.

8.    Durant cap bloqueig les mans es podran utilitzar.

-       1977 à Es fa il·legal colpejar a un contrincant per sobre les espatlles.

-       1978 à La NFL autoritza els defenses a tenir contacte amb un receptor, dins les primeres 5 iardes a partir de la línia d’SCRIMMAGE.

-       1979 à A finals de la dècada dels 70, es retira Paul “El Oso” Bryant, després de 25 temporades com a entrenador de la Universitat d’Alabama (un dels grans d’aquest esport), amb un rècord de 232 victòries, 46 derrotes i 9 empats i l’obtenció de 7 títols de Campionat Nacional.

-       1980 à A la línia ofensiva poden utilitzar els braços totalment estesos mentre protegeixen un pas. Sempre que la línia ofensiva es trobi darrere la línia d’SCRIMMAGE.

La NFL prohibeix als jugadors de l’equip especial de KICKOFF, bloquejar per sota la cintura. 

-       1985 à Es permet a la línia ofensiva d’estendre els braços per protegir qualsevol jugada a qualsevol lloc del camp.

-       1991 à Les normes de la NCAA sobre l’ús de les mans i braços que afecten als jugadors ofensius, diuen que si es tracta d’un corredor o receptor legalment declarat, aquest podrà utilitzar els seus braços i mans o qualsevol part del seu cos per bloquejar, sempre que les mans:

1.    Estiguin per davant del colze.

2.    Es col·loquin al costat del cos de l’adversari amb l’excepció de quan aquest gira 360 graus.

3.    Arribin per sota de l’espatlla del bloquejador o de l’adversari.

4.    Estigui oberta amb el palmell recolzat sobre l’adversari.

-       1993 à Les normes de la NCAA especifiquen que en el 4t down o oportunitat l’únic que pot córrer amb la pilota perduda és el que la recupera, els altres només la poden agafar en el cas que es torni a perdre.

-       1994 à Les regles de la NCAA sobre la línia de restricció de la puntejada es col·loquen en la iarda 35, es prohibeixen tots els articles electrònics.

-       1995 à Les regles de la NCAA insisteixen de manera més estricta en els articles com els jerseis que hauran de ser llargs per posar-se dins els pantalons, i s’estableix un límit per la mida dels números. Els cascs haurien de ser del mateix color. Als jugadors se’ls prohibeix treure’s el casc dins el terreny de joc. S’introdueix la norma d’expulsió després que un jugador dugui a terme dues infraccions de conducta antiesportiva.

-       1996 à Les normes de la NCAA de desempat s’estableixen per a tots els jocs i s’especifiquen les condicions que hauran de ser observades quan un joc acaba en empat en el temps normal de joc. S’estableix que la pilota es declara morta de possessió d’un jugador si es cau el casc. S’estableix que els jugadors no hauran d’insultar, i si ho fan seran expulsats en el mateix partit i el següent.

-        1997 à Les regles de la NCAA des d’ara prohibeixen l’ús de qualsevol derivat del tabac dins del camp de joc. Es fan més estrictes les regles dels jerseis, pantalons i mitges. El bloqueig per sota el genoll és restringit pels jugadors posicionats a més de 7 iardes des del punt on s’ha començat la jugada.

-       1998 à les regles de la NCAA concernents a la recuperació d’un fumble (pèrdua de la pilota per part del jugador pel fet que cau a terra i l’altre equip té l’oportunitat d’agafar-la i guanyar-ne la possessió) o pas enrere de la línia d’SCRIMMAGE es modifiquen. Si l’equip defensiu recupera la pilota, aquesta continua en joc. Només es permetrà utilitzar màscares transparents per cobrir els ulls.

-       1999 à Les regles de la NCAA prohibeixen que l’equip ofensiu comenci a jugar amb més d’11 jugadors.

-       2000 à Les regles de la NCAA prohibeixen de manera més estricta la combinació de bloquejos per dos jugadors ofensius a la zona neutral, es fa més estricte el bloqueig de l’home posicionat a més de 7 iardes.

-       2001 à Les regles de la NCAA implanten el TIME OUT (temps mort) amb una duració de 30 segons amb determinades condicions. Al corredor se li exempta la regla de no poder saltar.

-       Hi ha hagut nombrosos canvis des de 2001 fins a l’actualitat i en seguiran havent-hi de canvis, però els canvis realitzats des de 2001 no els he aconseguit trobar enlloc publicats tot i que segurament existeixen però no estan aptes al públic o no he estat capaç de trobar-los.  Actualment s’estan aplicant al joc.

3.3.               Evolució de les proteccions

Quan mirem el futbol americà per la televisió o en directe sembla que les proteccions i tot l’equipament ha estat sempre així perquè sempre ho hem vist d’aquesta manera, però com tots els esports, ha tingut una certa evolució. La diferència entre l’equipament dels principis, finals del segle XIX, no té absolutament res a veure amb l’equipament d’avui dia al 2014.

A continuació veurem l’evolució de l’equipament que ha tingut al llarg dels anys i també descobrirem si aquesta evolució s’ha dut a terme per culpa d’un seguit de lesions a la mateixa part del cos o gràcies als avenços tecnològics, o bé per simples desitjos estètics de la gent de l’època.

Casc:

Fins a la dècada dels 1890 no es té cap menció de la utilització del casc. Des del primer ús del casc, s’han reduït bruscament les lesions gràcies a una transformació tecnològica.

Fins al 1939 el casc no va ser obligatori en els partits. Així que abans d’aquesta data, jugaven en el mateix partit gent amb casc i sense.

Els primers cascs de futbol americà estaven fets de tires de cuir o pell de talp fusionats junts per protegir els jugadors que tenien una preocupació per la seva pròpia salut (foto 1).

Més tard un entrenador anomenat Robert Zuppke, va tenir la idea d’encoixinar el cuir per millorar la comoditat i l’absorció de l’impacte (fotos 2 i 4).

A la dècada dels 40, una empresa d’esports de Chicago amb el nom de Riddell va patentar un casc de futbol americà de plàstic, cosa que va significar la desaparició del casc de cuir (foto 3).

Una vegada la tecnologia dels plàstics i els materials sintètics s’intensifiqués adequadament, el casc va començar a tenir una forma del cap més similar a la de l’actualitat (foto 5).

A principis de la dècada dels 70 Riddell va establir l’estàndard la introducció dels sèrie HA que va comptar amb coixinets de vinil a l’interior del casc que podia ser omplert amb aire per absorbir encara més l’impacte i facilitar un ajust més personalitzat.

El Revolution Speed de Riddell (foto 6) és ara el casc estàndard, tot i que el casc està construït de plàstic o fibra millor que el d’abans perquè estan més protegits interiorment, i es continua investigant.

La Màscara (part del casc)

Els orígens històrics de la màscara del casc de futbol americà són molt difícils de determinar.

El problema és que els jugadors de futbol americà amb el casc han anat rebent cops a la cara i tenint lesions a la cara, llavors han intentat modelar algun tipus de màscara (fotos 1 i 2) fins que de cop s’ha inventat la màscara.

A la dècada dels 20 encara que no portessin casc portaven la màscara per protegir-se la cara de tots els possibles cops. Aquests estris d’aspecte medieval van fer que el futbol fos incòmode de jugar.

La primera màscara oficial (fotos 6 i 7) no apareix fins l’any 1953, quan Riddell va fabricar una aparell per al quarterback Otto Graham dels Cleveland Brown.

La màscara de Graham va ser un desastre perquè era un “escut” d’un material dolent que a la mínima es trencava.

Això va portar a la Riddell’s BT-5 casc(foto 3), va ser una màscara amb una única barra, obrint les portes per a l’estil de doble barra (foto 5) i després a qualsevol configuració entre múltiples barres (fotos 4, 8 i 9) prop dels anys 50.

Les últimes màscares estan sent modificades a diari pels avenços en materials sintètics.

La cuirassa:

El concepte de protecció de la part superior del cos, en realitat, és anterior a la idea de protegir el cap.

La invenció d’aquestes proteccions (foto 1) se li pot atribuir a un estudiant de Princenton que vuit anys després del partit contra Rutgers (1r partit de la història)  les va dissenyar.

Les primeres proteccions es diu que estaven fetes de pell i llana, i van ser cosides per la competència del cosidor de jerseis, fent que d’aquesta manera fossin dues peces totalment diferents i separades a l’hora de jugar (fotos 4 i 5).

Les cuirasses de materials plàstics van començar a ser fabricades a partir dels anys 60 i 70 (foto 2).

Fins als anys 90 no s’aconseguirà una cuirassa còmode (fotos 3, 6 i 7) i que doni una bona imatge estèticament parlant i tampoc s’aconseguirà una bona ventilació fins a aquesta època.

Els pantalons:

Els pantalons, quant a forma general, han experimentat el menor canvi comparat amb qualsevol altra peça de l’equip.

Els pantalons encoixinats van ser part de la vestimenta als anys 1880.

( fotos 1 i 3)

El material original era llenç i les proteccions estaven cosides als genolls i a les cuixes per tenir alguna mesura de protecció.( fotos 2 i 4)

Avui dia els pantalons són fets de niló, goma escuma (les proteccions) i altres materials sintètics.( foto 5)

Tots aquests avenços han afegit més seguretat i confort al jugador.

Les sabates:

No s’acaba d’entendre com es podia arrencar ràpid amb les primeres sabates(fotos 1 i 2), però cada cop que el joc va anar evolucionant, les sabates van començar a utilitzar el tac (foto 3), llavors ja per una qüestió estètica s’ha anat arreglant i modificant fins l’actual sabata d’avui dia (fotos 4 i 5).

  

La Pilota:

La primera pilota de cuir és de l’any 1887.( fotos 1 i 3)

La forma que avui coneixem de la pilota de futbol americà la va crear Spalding, després amb el temps els extrems punxeguts es van anar fent cada cop més pronunciats.

Un altre fet desconegut de la pilota és que fins el 1956 no s’utilitzava pilota blanca per als jocs nocturns.( foto 4)

Avui dia totes les pilotes de futbol americà han de complir unes normes de pes i mides imposades per la NFL.( foto 2)

4.   El futbol americà a Catalunya

Tot va començar un estiu de 1987 a la platja de Canet de Mar: a uns amics els va caure una pilota de futbol americà a les mans i sense tenir coneixement de les normes es van posar a jugar. Uns mesos més tard, el 19 de març de 1988, van tenir la idea d’organitzar el primer partit de futbol americà a Espanya.

El partit es va disputar al camp de rugbi universitari de Pedralbes, es van enfrontar Badalona Dracs i un equip italià Cardinals Palermo. Després d’un partit molt dur, va guanyar l’equip italià 12-18. El partit es va retransmetre per televisió i va ser un “boom”. En dos anys es van crear més de 100 equips per tota la península.

El futbol americà va arribar amb força a Catalunya. Aquell mateix any, es van fundar Búfals de Poble Nou, Barcelona i Pioners d’Hospitalet de Llobregat. Aquest conjunt de tres equips van disputar la primera lliga de futbol americà català l’any 1988. Un any més tard, el 1989, es va fundar també la Federació Catalana de Futbol Americà, la primera en crear-se de tot Espanya.

A finals del 1991, es va crear la SFL (Spanish Footbal League) que més tard, al 1994 s’anomenarà LNFA (Lliga Nacional de Futbol Americà) on sempre hi ha jugat equips catalans tant a la LNFA com a la LCFA. El 2010 tindrem el primer campió català de la LNFA que serà Argentona Bocs, creat l’any 1990.

Actualment el futbol americà català ha avançat notablement, hi ha 25 equips a tot Catalunya, 1400 jugadors federats (1000 en competicions de futbol americà i 400 en competicions de futbol flag[1]) i hi ha moltes categories diferents i diferents competicions; hi ha la lliga catalana i la copa catalana, de categories podem trobar: la categoria cadet (12-16 anys), la categoria júnior (17-19 anys) i finalment la categoria sènior (a partir dels 19-20 anys).

Avui dia també podem trobar la selecció catalana, que es fa només en les categories cadet i júnior. Hi pot anar qualsevol jugador de qualsevol equip i la selecció anirà a jugar algun torneig a l’estranger.

En l’actualitat el futbol americà ha avançat molt comparat amb com era en els seus inicis, i avui dia la FCFA compleix 25 anys (1989-2014).

A finals del 1991, es va crear la SFL (Spanish Footbal League) que més tard, al 1994 s’anomenarà LNFA (Lliga Nacional de Futbol Americà) on sempre hi ha jugat equips catalans tant a la LNFA com a la LCFA.

El 2010 tindrem el primer campió català de la LNFA que serà Argentona Bocs, creat l’any 1990.

Paral·lelament a aquesta pràctica de Futbol Americà a Catalunya, a Barcelona existirà un equip de futbol americà professional creat per jugadors nord-americans i algun jugador català anomenat Barcelona Dragons, que només existirà entre els anys 1991 i 2003.

A continuació he elaborat una taula que mostra tots els equips catalans de futbol americà i de futbol flag on es pot observar el logo, nom, any de fundació i població de cada equip català federat a la FCFA. Ha estat laboriós, perquè totes les dades es troben molt disperses. Però ens ajuda a entendre la realitat del Futbol americà a Catalunya en l’actualitat.

5.   Senglars

El club de futbol americà de Senglars Vall-d’Aro, va néixer quan en Josep Viader va començar a fer Futbol Flag  i més endavant va aparèixer un nou entrenador.

Àngel Hurtado (actualment és ex-entrenador de Senglars des de fa 1 any) va començar a treballar amb el flag, però amb la intenció de convertir-lo amb un equip de futbol americà i d’això fa ja 10 anys.

Al llarg d’aquest temps han estat 3 els presidents de Senglars:

-       Josep Viader

-       Àngel Hurtado

-       Jordi Ferreres (actual president)

L’equipament actual el va dissenyar Àngel Hurtado.

Les posicions en la lliga de Senglars varien molt depenent de la categoria. La categoria cadet normalment queda entre els 4 primers de 15 equips. La categoria sènior normalment queda entre els 5 últims o per la meitat de 15-20 equips.

EL club Senglars Vall-d’Aro no té en possessió cap trofeu per part de la categoria sènior, en canvi, per part de la categoria cadet, molts trofeus de quarta posició, de tercera posició molts també, 4 o 5 de segona posició i 2 de primera posició.

Actualment Senglars disposa de dos equips, un a la categoria sènior i l’altre a la categoria cadet; els dos equips reuneixen més o menys a 50 jugadors.

Fa dos anys disposava de mascota (un porc vietnamita) però actualment no n’hi ha cap, ni animadores tampoc.

La Junta la formen el president Jordi Ferreres, l’entrenador Gerard Abele i dos jugadors del sènior.

El club disposa de socis ni patrocinador ni res, es manté econòmicament gràcies a l’ajuda de l’Ajuntament de Santa Cristina d’Aro. I evidentment les instal·lacions són municipals.

Per acabar l’apartat de Senglars, com que en sóc jugador, m’agradaria explicar algunes de les experiències més rellevants que he tingut amb aquest equip.

Primerament he d’afirmar que els valors que t’aporta el futbol americà no els aprens a l’escola. Jugant a aquest esport (almenys en el meu equip) aprens a treballar en equip amb una coordinació excel·lent, aprens a confiar en els teus companys i a crear bon rotllo, aprens a ser precís i a seguir els teus somnis, aprens a estimar els companys com si fossin de la família.

El que em va sorprendre realment el primer dia, fa ja una dos anys i mig, va ser que en un equip de 20 persones mínim, no es creen grupets d’amics ni es margina a ningú, tots som un.

A mi, per sort, aquest esport se’m dóna molt bé; als dos mesos de jugar-hi ja era capità de l’equip (cosa que comporta molta responsabilitat dins el camp) i als cinc mesos d’haver començat estava dins la Selecció Catalana de Futbol Americà. Vaig aprendre molt ràpid gràcies al meu entrenador i companys ja que tots estaven concentrats perquè aprengués i millorés. Aquesta és una de les coses que també m’agraden molt del futbol americà, no et deixen mai de banda, sempre els companys intentem que a qui li costa més millori per poder tenir tots un nivell més o menys igual i anar perfectament coordinats al partit.

També cal afegir que una de les coses que em van impactar d’aquest esport és que has de pensar molt més del que sembla. A les pel·lícules te’l pinten com un joc d’agafar la pilota, córrer, donar cops i res més. No és ni de lluny això. El futbol americà és un joc extremadament complex, té moltes jugades i formacions diferents, algunes no tenen res a veure amb cap altra, i cada un dels jugadors ha de saber què fa a cada jugada i també cadascú ha de saber què faran els altres a la jugada per poder anar el màxim coordinats possible i ser invencibles.

Les jugades de futbol americà es poden dir de moltes maneres: es poden dir pel seu nom, pel moviment i en anglès (111-3-4-5-go-dreta), es poden cridar per números (45 o 12), també es poden cridar per lletres de l’alfabet internacional (Alfa, Beta, Charlie, Delta), i per moltes altres maneres.

Cal afegir que les lesions més fortes que he presenciat, han estat per causa de baixa concentració per part del jugador lesionat. També n’he vist moltes per xoc fort, i en una ocasió en vaig provocar una involuntàriament (vaig trencar el canell d’un jugador al placar-lo frontalment i al caure ell es va intentar recolzar amb la mà, però a causa del pes, el canell es va trencar).

També és important saber que el 99% de les lesions, com a mínim aquí a Catalunya, són provocades sense voler o per falta de concentració. Hi ha molt bon ambient entre jugadors de diferents equips i ningú va a fer mal a ningú perquè som conscients que avui estem perfectes i demà no sabem en quin estat podem acabar.

Tot i així hi ha molt de respecte quan un jugador es lesiona. Tots els jugadors estem obligats a quedar de genolls a terra com a senyal de respecte fins que el jugador lesionat és evacuat amb l’ambulància.

A qui li agradi el contacte físic, li recomano que provi de jugar futbol americà sigui en el club que sigui, estic segur que li encantarà.

6.   Normativa

6.1.              Posicions

El futbol americà és un esport molt complex, que té moltes posicions diferents i molts jugadors, cada una de les posicions efectua una acció diferent en el joc i per això hi ha tants noms diferents de posicions.

Les posicions tenen noms anglesos perquè com el joc és americà, no es tradueix el nom de les posicions.

Quarterback (QB) à Jugador més conegut del futbol americà pel fet que és normalment el capità de l’equip i el que decideix quina jugada s’efectuarà, a més és l’únic que pot passar la pilota endavant.

Halfback (HB) à Jugador que juntament amb el FB agafa la pilota i corre fins que el plaquen o arriba a marcar punt.

Fullback (FB) à Jugador que normalment protegeix al HB de possibles placatges.

Wide Receiver (WR) à Jugador que es dedica a fer una ruta[2] corrents i rebre la pilota per després marcar punt.

Tight end (TE) à Jugador a la línia ofensiva que ha de protegir els jugadors de darrere i a la vegada pot fer de WR.

Guard (G) à Jugador de la línia que ha de protegir els de darrere.

Center (C) à Jugador de la línia que a part de protegir els de darrere, és el que inicia totes les jugades passant la pilota per sota les cames al QB.

Safeties (SS) à Defensors generals

Linebackers (LB) à Defensors dels HB, FB i TE

Cornerbacks à Defensors dels WR

Tackles Ends à Defensors encarregats a traspassar la línia ofensiva i placar al QB abans que efectuï el pas.

6.2.              El Camp

El camp és de forma rectangular i té una mida d’unes 100 iardes[3] de llargada (91,44 m) i 53 iardes d’amplada (48,463 m), a cada extrem del camp hi ha una zona d’unes 10 iardes (9,144 m) anomenada ENDZONE que és on es marquen els towchdowns[4].

Al final de cada ENDZONE, hi ha els coneguts GOALPOSTS que són dos pals entre els quals es marquen els extrapoints[5] i els xuts, es fa punts al GOALPOST xutant la pilota i fent que passi entre els dos pals, i es fa punt a la ENDZONE entrant-hi amb la pilota a la mà.

Cada 5 iardes hi ha una línia contínua marcada clarament, i cada 10 iardes hi ha el número de la iarda que és. La línia de la iarda 50 és la línia que separa el camp en dues parts iguals, la numeració de les iardes va des de la línia central de 50, en numeració descendent fins a la ENDZONE.

6.3.              El joc

Un partit de futbol americà dura 60 minuts dividits en 4 quarts de 15 minuts cada un i al finalitzar el 2n quart es fa un descans de mitja part d’uns 15 minuts aproximadament així cada equip pot descansar i reajustar les coses que no surten bé durant el partit. El rellotge no corre durant el joc, sinó que es para segons algunes circumstàncies (lesions, reunions d’equip anomenades “HUDDLE”, etc), llavors un partit pot arribar a durar entre 2 hores i mitja i 3 hores.

El partit s’inicia amb la reunió dels capitans de cada equip amb els “referees” (àrbitres), on es saluden com a senyal de respecte i trien qui ataca i qui defensa i a quin camp hi va cada un, llançant una moneda a l’aire. L’ equip visitant tindrà el dret a decidir si cara o creu, si té la sort que toca el que ell ha decidit, pot triar si atacar o defensar i l’altre equip decidirà a quin camp defensar o atacar, però si no toca el costat que l’equip visitant ha triat, l’equip local decidirà què fer i l’equip visitant, a quin camp defensar o atacar. Després de saber qui ataca i qui defensa, cada equip es posarà al seu camp i s’iniciarà el joc.

El sistema amb el qual es juga s’anomena “Down System” que consisteix que l’equip ofensiu (equip que ataca) té 4 downs (intents) per avançar 10 iardes i en cas d’aconseguir-ho se’ls donarà un altre cop els 4 downs per tornar a avançar 10 iardes un altre cop i així successivament, però en cas de que amb 3 downs no hagin aconseguit avançar les 10 iardes ,al 4t down tindran l’opció del xut, i l’altre equip agafar la pilota i avançar tot el que pugui fent un canvi de possessió (aquesta opció s’anomena “punt”) o tindran l’opció de fer un FIELDGOAL, que és xutar als GOALPOSTS per anotar 3 punts, o bé es poden arriscar al GO FOR IT[6].

Al finalitzar cada down, l’equip està obligat a formar el HUDDLE per decidir una nova jugada per al següent down, i la defensa també formarà el seu HUDDLE per parar a l’atac, fer que perdin la possessió i canviar-la, aquest sistema de joc permet a cada entrenador, decidir quina serà la millor jugada en cada cas, per poder superar l’equip contrari.

Després del HUDDLE cada equip es posicionarà per efectuar la jugada, normalment 11 jugadors per equip a les lligues sènior i professionals, a les lligues júnior, 9 jugadors per equip i a les lligues cadet, 7 jugadors per equip.

Els dos equips quedaran separats per la línia de SCRIMMAGE, és una línia imaginària que es produeix on està situada la pilota i que serveix per separar la defensa de l’atac.

Cap jugador pot estar per sobre de la línia d’SCRIMMAGE i no es pot creuar aquesta línia fins que la pilota no estigui en moviment.

La jugada s’iniciarà amb l’SNAP (passada de pilota del center al quarterback efectuat per sota de les cames del center), l’SNAP s’efectuarà després d’un senyal que el quarterback donarà al center que pot ser per veu o per contacte, depenent de la jugada.

Una vegada la jugada es finalitza, es repetiran tots els passos explicats anteriorment des del punt d’avançament màxim de la pilota.

Per fer saber al públic en quina situació es troba l’atac, diran en quin down es troben i després quantes iardes queden per avançar, per exemple, el referee dirà: 1r i 10, això vol dir que l’equip ofensiu està efectuant el primer down i els queda 10 iardes per avançar, també podem sentir que el referee digui: 3r i 16, que això vol dir que ja han efectuat dos downs i ara van pel 3r i els queda 16 iardes perquè segurament la defensa haurà fet algun SAC (placatge al quarterback darrere la línia d’SCRIMMAGE) i això els haurà fet retrocedir iardes enrere, normalment en aquesta situació l’equip ofensiu efectuarà un PUNT perquè veuen impossible la possibilitat d’avançar 16 iardes en dos downs que els queda, llavors efectuaran el punt per fer retrocedir la posició de la defensa i que l’altre equip comenci atacant en una posició més llunyana de la seva línia d’SCRIMMAGE.

6.4.              Anotació

Primerament parlarem del towchdown que és la manera més comuna d’anotar i la més coneguda, és la manera d’anotar que dóna més punts, 6 punts per TOWCHDOWN. El TOWCHDOWN s’aconsegueix quan un jugador amb la pilota a les mans entra a la ENDZONE que l’altre equip està defensant , després d’anotar un TOWCHDOWN, es premia l’equip donant-li l’oportunitat d’anotar uns quants punts més (1o2) anomenat EXTRAPOINT.

L’EXTRAPOINT no és res més que xutar la pilota dins dels GOALPOSTS per aconseguir 1 o 2 punts, això ho decidirà l’entrenador si el vol d’un o dos punts depenent de les seves preferències.

Després també es coneix el FIELDGOAL que consisteix a anotar, passant la pilota pels GOALPOSTS.

L’última manera d’anotar que es coneix i que fa molt feliç a la defensa, és el SAFETY, és com un gol en pròpia porteria, però en el futbol americà es produeix quan un jugador defensiu placa a un jugador ofensiu dins la seva pròpia ENDZONE, i això concedirà 2 punts a l’equip defensiu.

7.    Equipament

En el futbol americà hi ha una sèrie de proteccions que són essencials per poder jugar i evitar lesions. Tot i que no les poden impedir al 100%, juguen un paper molt important en la prevenció.

Hi ha les següents proteccions:

Cuirassa: són les proteccions per les espatlles, molt voluminoses, típiques del futbol americà. S’encarrega de protegir els cops bruscos a les espatlles els quals són molt comuns, molt forts i amb molta potència. També els shoulders ajuden una mica a que l’esquena i la columna vertebral no es col·loquin en alguna posició inadequada.

Taules: són unes proteccions per als quàdriceps. Protegeixen els quàdriceps de cops que pugui rebre dels genolls.

Genolleres: protegeixen els genolls de cops però no de doblegar-se al revés.

Hi ha la protecció del còccix que no té un nom especial. Evita el seu trencament en moments de caigudes de culs.

Casc: protegeix el cap amb una capa d’escuma gruixuda i per sobre un plàstic o fibra forts amb una màscara de ferro  per evitar cops a la cara.

Costellera: protegeix les costelles dels possibles cops. És una protecció opcional, i molt recomanada per algunes posicions en concret, les quals rebin molts cops, i protegeix les costelles dels cops amb la cuirassa o amb el casc d’altres jugadors. 

Collera: aquesta protecció no és obligatòria però protegeix el coll de no doblegar-se. Per als jugadors que tinguin el coll dèbil, d’aquesta manera se n’evita el torciment.

Colzeres: protegeix els colzes de possibles cops, aquesta protecció tampoc és obligatòria. És una protecció poc comuna però evita el doblegament al revés del colze.

Bucal: protecció de plàstic amb la forma de les dents de cada jugador, per evitar mossegar-se la llengua i evitar malformacions a les dents a la hora de colpejar.

També hi ha una protecció per a les parts íntimes, la conquilla, aquesta protecció és extremadament important per als homes que practiquin aquest esport. Protegeix les nostres estimades parts íntimes dels possibles cops que pot rebre, és una protecció obligatòria.

El hip pad evita el desplaçament del maluc i ajuda a prevenir la seva fissures o trencaments, i protegeix de cops de genolls, cascs, etc.

és una protecció opcional

Per acabar la part de proteccions, m’agradaria afegir una petita i breu crítica.

Tot el que acabo d’explicar de les proteccions té la seva part bona, però per contrapartida les proteccions també fallen, principalment les del genoll i la cuirassa. En el genoll es podria proporcionar una protecció més fixa però que no n’evités la mobilització, i per part de les espatlles es podria afegir una capa més de protecció a l’interior de la cuirassa per evitar morats i les possibles lesions d’espatlla que ara observarem a continuació.

8.   Lesions més freqüents del futbol americà.

Hi ha dos tipus de lesions esportives: agudes i cròniques.

Les lesions agudes vénen de cop mentre s'està jugant o fent exercici. Les lesions agudes més freqüents inclouen esquinços de turmell, distensions a l'esquena i fractures a les mans.

Els símptomes d'una lesió aguda inclouen:

• Un dolor agut sobtat

• Inflamacions

• No poder recolzar-se en una cama, genoll, turmell o peu

• Un braç, colze, canell, mà o dit que està molt adolorit

• Dificultats en el moviment normal d'una articulació

• Extrema debilitat en una cama o un braç

• Un os o una articulació que estan visiblement fora del seu lloc.

Les lesions cròniques ocorren després de practicar un esport o fer exercici durant un llarg temps.

Els símptomes d'una lesió crònica inclouen:

• Dolor mentre està jugant

• Dolor mentre està fent exercici

• Dolor lleu fins i tot en repòs

• Inflamacions

També s’ha de remarcar que totes les lesions esmentades poden ser produïdes per un cop fort, però també per falta de concentració del jugador. El paper psicològic a l’hora de jugar bé un partit sense lesionar-se és molt important. Un jugador ha d’estar concentrat sense pensar en res més que el futbol americà, perquè si reps la pilota i mentrestant corres per un touchdown i tens el cap en un altre lloc, això provocarà que la teva posició de córrer no sigui correcte per rebre un placatge i quan el rebis et facis més mal. Per aquesta raó la concentració és molt important.

8.1. Nocions d’anatomia

Per entendre les lesions més freqüents, cal tenir coneixements bàsics d’anatomia humana:

a.    Lligament: és una estructura del cos humà que té forma de banda i està composta de fibres resistents que uneixen diferents estructures. Els lligaments articulars seran els que tindrem més en compte en aquest treball perquè són els que en surten més malparats en aquest esport. Són els lligaments que uneixen els ossos entre si a les articulacions. És un teixit connectiu fibrós, normalment en cas de trencament, el lesionat s’ha de sotmetre a operacions per re-unir el lligament.

b.    Menisc: és una estructura feta de cartílag  que té forma de mitja lluna i només omple parcialment la cavitat de l’articulació. Normalment quan sentim la paraula menisc ens referim als dos que hi ha al genoll. El tipus de teixit del menisc és cartilaginós, per tant té una llarga recuperació en cas de trencament.

c.     Múscul: és un teixit que es contrau i es dilata en funció al moviment que fem i ens permet fer el moviment que estiguem fent. La seva funció és produir moviment de força. És un teixit amb molta flexibilitat i força, per tant és de recuperació ràpida.

d.    Teixit: és un grau d’organització entra la cèl·lula i l’òrgan. Cada teixit està especialitzat en la zona en què està.

e.      Articulació: és el conjunt d’estructures que intervenen en la unió de dos o més ossos.

8.2. Lesions

a.    Lesions traumàtiques

Són lesions provocades per un agent exterior a nosaltres i solen ser molt greus, en el futbol americà, pel que fa a lesions traumàtiques, la més comuna que trobem és la lesió al genoll, especialment la del trencament del lligament creuat anterior o posterior (LCA-LCP) i el trencament del menisc. Aquest tipus de lesions al genoll poden fer que el jugador es passi un llarg període de temps sense poder practicar res d’esport.

Els jugadors de futbol americà també solen tenir esquinços de turmell per culpa de les superfícies en les que es juguen i pels moviments de tall.

Les lesions de l’espatlla són bastant comunes, i el “labrum” és particularment fàcil de lesionar, especialment en les línies ofensiva i defensiva.

A més, les lesions de l’articulació acromioclavicular (ACJ) són també comunes en els cops bruscos contra l’articulació.

b.    Lesions cerebrals.

Una commoció cerebral és un canvi en l’estat mental de la persona a causa d’un impacte traumàtic, un impacte fort.

S’ha vist que els jugadors d’aquest esport són susceptibles a les commocions cerebrals, això vol dir que els jugadors de futbol americà poden tenir commocions cerebrals amb més facilitat que la resta de gent.

No tots els que pateixin una commoció perdran la consciència. Alguns signes de commoció que es coneixen fins ara són el mal de cap, els marejos, nàusees, pèrdua de l’equilibri, somnolència, formigueig, dificultat per concentrar-se i visió borrosa.

El jugador només pot tornar a jugar quan un professional de la salut esportiva garanteixi que està bé.

Una lesió molt comuna que afecta específicament als jugadors de futbol americà és la ECT (Encefalopatia Crònica Traumàtica). Aquesta malaltia és un deteriorament cerebral causat per l’acumulació d’una proteïna anomenada tau. El dany cerebral que causa la ECT pot provocar greus discapacitats físiques i mentals. Empitjora amb el temps.

Causes: Cops o sacsejos en el cap, cop fort al cap, aturar-se en sec després de córrer molt ràpid.

Persones amb el nivell de risc més elevat: boxejadors professionals, jugadors de futbol (soccer), d’hoquei, futbol americà, haver estat en combat al servei militar, haver patit alguns abusos físics, etc.

Símptomes: depressió (incloent idees suïcides), paranoia, agressió, apatia, irritabilitat, impulsivitat, mala concentració, trastorns en la memòria, confusió, falta del judici, tremolors, tics musculars.

c.    Lesions per ús excessiu

És un tipus de lesió habitual en gairebé tots els esports.

El dolor lumbar o el mal d’esquena són les queixes més comunes dels jugadors de futbol americà a causa d’una sobreexplotació. L’ús excessiu també pot conduir a la síndrome del sobreentrenament, quan un jugador s’entrena més enllà de la seva capacitat per recuperar-se.

També, per culpa del sobreentrenament, es pot generar tendinitis a la ròtula  (dolor al genoll), és un problema comú en aquest esport i el tractament sol ser enfortir el quàdriceps per reduir la tendinitis i millorar la qualitat física.

d.   Lesions de calor.

Aquest tipus de lesions són una gran preocupació per als jugadors de futbol americà, sobretot per als que no són professionals (amateurs), perquè aquest tipus de lesions succeeixen generalment a l’estiu quan tenim les temperatures més altes de l’any.

 A les lligues professionals els camps estan preparats amb sistemes de refrigeració per aquestes onades de calor.

L’activitat física intensa pot donar lloc a la sudoració excessiva que desnodreix el cos de sal i aigua i això és negatiu per a la salut de l’esportista.

Els primers símptomes que els jugadors pateixen són rampes doloroses dels principals grups musculars.

Si no es tracta amb el refredament del cos i de la reposició de líquids, és possible que això progressi a l’esgotament per la calor i cop de calor (pot, en un cas extrem, causar la mort).

És important que els jugadors de futbol americà siguin conscients de la necessitat de beure aigua i el reemplaçament de líquids i per informar al personal mèdic les símptomes de lesions per calor.

e.    Conseqüències.

Una de les conseqüències més importants de lesionar-se és la por. La por és un dels grans impediments que molts esportistes tenim per tornar a jugar com jugàvem abans de lesionar-nos, la por no et deixa fer el que feies perquè tens dins el cap una veu que et diu: no et tornis a lesionar. Aquesta veu no et deixa fer els moviments que feies i fins que no tornes a veure que el teu cos funciona bé i resisteix els cops, no tornes a jugar.

Perdre la por pot durar mesos, anys o fins i tot, pots no perdre-la mai..

També les conseqüències de lesionar-se són els llargs períodes de rehabilitació i reincorporació en el joc, en els quals la por també juga un paper important.

f.     Rehabilitació.

Aquesta part és complicada d’explicar perquè hi ha molts tipus diferents de rehabilitació depenent del grau de la lesió i de la part del cos que estigui lesionada.

9.   Prevenció de lesions

Com ja s’ha dit anteriorment, des dels seus inicis aquest esport ha estat relacionat amb una sèrie de lesions.

He extret un article del diari EL PAÍS del 7 de juny de 2012, en la secció d’esports, que explica que els veterans retirats de la NFL van fer una demanda a la NFL exigint que es fes càrrec de la supervisió i tractament d’exjugadors que pateixen demència, la malaltia d’Alzheimer o altres patologies neurològiques. En la demanda també s’incloïen les morts de l’exjugador dels Chicago Bears, Dave Duerson i el d’Atlanta Falcons, Ray Easterling.

Duerson abans de matar-se amb un tret al pit va deixar especificat amb una nota que volia donar el seu cervell a la ciència perquè investiguessin si patia d’ECT (Encefalopatia Crònica Traumàtica) com molts més jugadors. Aquesta malaltia afecta específicament als jugadors de futbol americà i provoca demència, depressió, ansietat i símptomes semblants al trastorn de bipolaritat.

El col·lectiu de veterans (més de 2.000 persones) denuncia a la NFL per ocultar tots aquests casos i les conseqüències de jugar a futbol americà als jugadors i impedir la millora en les investigacions mèdiques en aquest camp.

El 2009, la NFL va reconèixer que existeix una connexió entre els traumatismes cranials i (el 60% dels jugadors en pateixen com a mínim un durant la seva carrera professional) el fet que tinguin 19 vegades més possibilitats de desenvolupar la malaltia de l’Alzheimer, el triple de patir una depressió o patir demència en edats més joves.

L’objectiu d’aquesta part del treball és trobar la manera d’evitar lesions o reduir-les mitjançant el disseny de nous tipus de proteccions i la modificació de  les normes per tal d’evitar cops violents i lesions sense variar el funcionament del joc.

Per demostrar la utilitat del meu treball és necessaria l’opinió d’alguns experts: el president de la FCFA, una fisioterapeuta professional i l’entrenador de Senglars Vall d’Aro.

Pel que fa les proteccions, em centraré en dues zones que considero vulnerables: les espatlles i els genolls, dues parts del cos amb moltes lesions i poca protecció. També s’estudiarà com millorar el casc.

Respecte els canvis de normativa ens fixarem, per una banda, en la forma i el lloc del cos on es produeix el placatge i, per l’altra, reglamentar les proteccions dissenyades anteriorment.

9.1. Aspectes generals.

Per evitar lesions greus, un jugador abans de jugar un partit o començar un entrenament, ha de fer un escalfament correcte. La forma habitual és fer voltes al camp durant 5-10 minuts i després, el més important, realitzar estiraments. La manera correcta de realitzar-los és fer l’estirament 5s suau, 5s fort i 5s suau. En total per cada múscul estirat serien 15 segons. Si es realitza correctament, el jugador no s’hauria de lesionar.

En el cas que el jugador hagi tingut alguna molèstia o lesió muscular, cal posar-se gel a la zona lesionada durant aproximadament una hora, després reposar i al cap de 10 minuts, aplicar calor al mateix punt durant aproximadament una hora més. Després prendre antiinflamatoris i aplicar-se cremes tipus “fisiocrem” a la zona lesionada que és un gel que ajuda a la recuperació muscular.

També és molt important per evitar lesions i cansament ràpid, una bona alimentació, com per exemple, un dinar de pasta el dia anterior del partit. I  abans d’un partit prendre un plàtan, ous, o algun aliment que tingui proteïnes.

Caldrà evitar ingerir alguns aliments. Per experiència, NO beure llet abans del partit és fonamental perquè sinó un jugador pot agafar molt mal d’estomac.

Finalment podem afegir que l’estat psicològic d’ un jugador té un paper molt important a l’hora d’evitar lesions. És necessari que estigui ben concentrat i no estar despistat i relaxat a la hora de rebre un cop, d’aquesta manera estarà preparat, tindrà els músculs activats i no es lesionarà.

A més a més, una bona pretemporada[7] pot ser crucial per evitar lesions i estar físicament i psicològicament preparat per la llarga i dura temporada.

9.2. Disseny de noves proteccions

L’objectiu d’aquesta part és evitar lesions a través de noves proteccions.

a.    Cuirassa.

Com es pot apreciar a la imatge, la protecció estàndard no és gaire encoixinada.

He trobat un article que explica la inestabilitat de les proteccions per a l’espatlla, i que molts jugadors des del primer dia comencen a fer-se mal per culpa d’això.

Per aquest motiu, veient  que em feia mal als partits i als entrenaments vaig buscar alguna solució en botigues d’esports. Específicament per al Futbol Americà no vaig trobar-hi res.

Va ser al Decathlon on hi havia una protecció per a l’espatlla de tipus terapèutic, sobretot per fractures i altres lesions.  

Vaig pensar que seria molt útil col·locar-la sota la cuirassa. El resultat va ser excel·lent: et protegeix tant que quasi no notes els cops.

Després d’aquesta prova he arribat a la conclusió que és una millora eficaç per evitar lesions en el futbol americà, perquè l’articulació acromioclavicular queda molt protegida i el labrum també, llavors dues de les lesions més freqüents es poden evitar i no afecta a la mobilitat del braç, així que estàs protegit i et pots moure igualment.

b.    Proteccions genolls.

Per als genolls he trobat la solució a les múltiples queixes que tots els jugadors tenim.

Les proteccions dels genolls, com que van dins una bossa en els pantalons, es mouen freqüentment fent que mai estiguin al seu lloc.

La meva solució és afegir un velcro que lligui la protecció amb el pantaló i la cama.  

D’aquesta manera evitarem que la genollera es vagi movent constantment i estigui quieta protegint el genoll.

El meu prototip final consta de dues opcions diferents, una amb velcro i l’altra amb una goma elàstica.

Després de provar els dos en un entrenament, el velcro definitivament fa la funció desitjada però necessitaria una tela per protegir perquè irrita la pell, i la goma no ha aguantat tant bé la protecció.  

Finalment he provat el meu prototip amb velcro protegit per una tela igual que la del pantaló i el seu resultat ha estat molt satisfactori, encara hi ha algunes puntes descobertes que irriten però molt poc. A la taula de la pàgina següent es pot veure el resultat després de provar-ho amb més gent.

c.     Casc.

Per al casc no hi ha moltes queixes, però si que segons la intensitat del cop fa molt mal al cap. Es podria intentar encoixinar una mica més l’interior del casc per evitar els cops més bruscos.

El casc és essencial per evitar, entre d’altres, la lesió cerebral ECT.

En el casc hi ha una millora possible però no està al meu abast perquè necessitaria unes màquines específiques i material concret els quals Riddell utiliza. La millora que suggereixo és d’estovar els “coixins” del casc, o modificar-ho per tal que absorbís més el cop i i no arribés tan fort al cap.

No nego que el casc actual ja fa una feina molt important, però una petita millora seria el punt de la perfecció.

A continuació hi ha una valoració dels meus prototips feta per jugadors de Senglars que han provat el prototip.

Nom	Prototip Cuirassa			Prototip Genollera
	Excel·lent	Bé	Malament	Excel·lent	Bé	Malament
Jan Esteve	x				x
Marc Barba	x				x
Moisés Arenas	x			x
Iosu Vermeersch	x			x
Santiago Moreira	x			x
Albert Cucharero	x			x

A la taula podem observar que els que el prototip de la cuirassa, té un 100% d’èxit, tots han dit que és un prototip molt ben pensat però que llàstima que no estigui incrustat a la cuirassa, però això no treu la seva efectivitat perquè el fet que estigui enganxat al cos la protecció fisioterapèutica, fa que protegeixi millor.

El prototip de la genollera no ha tingut tant d’èxit per culpa que el velcro irrita la pell, després d’afegir una protecció al velcro perquè no irriti, fa que vagi bé però segueix irritant, no tant però si una mica. 

Personalment opino el mateix que els jugadors que ho han provat.

9.3. Proposta de modificació de normativa

Ara intentarem evitar lesions a través d’un canvi en la normativa.

Principalment, ja hi ha grans canvis com la prohibició de cops directes casc contra casc o anar directe a picar amb el casc. També hi ha canvis pendents per fer anualment per millorar la salut dels jugadors.

Però la meva proposta seria que en les categories júnior, sènior i professionals, es prohibís placar directament als genolls tal i com està establert a la categoria cadet.

S’hauria de tenir en compte el fet de cobrir els camps de futbol americà per tal de protegir als jugadors dels freqüents cops de calor.

Per ara els canvis demanats ja serien suficients, tot i que contínuament es van realitzant canvis de normativa per tal de millorar l’estil de vida dels jugadors.

9.4. Entrevistes

La primera entrevista que s’ha fet ha estat a la Carme Surós Frigola, una fisioterapeuta amb 27 anys d’experiència.

L’objectiu era conèixer l’àmbit de les lesions des d’un punt de vista fisioterapèutic.

-       Per començar l’entrevista seria interessant saber com es pot arribar a ser fisioterapeuta avui dia.

Doncs estudiant la carrera de fisioteràpia i després especialitzant-te en alguna branca que t’agradi més o que et sentis realment estimulat perquè és una feina de moltes hores i molt d’esforç.

(Li explico que jo sóc en Pere Voz Vilanova, estudiant de batxillerat a l’Institut de Llagostera i jugador de futbol americà que estic fent un treball de recerca sobre les lesions del futbol americà i com evitar-les. L’objectiu de l’entrevista és conèixer l’àmbit de les lesions des d’un punt de vista fisioterapèutic.) 

-       En l’àmbit de les proteccions tenim la cuirassa i jo penso que no està suficientment protegida per sota. És per aquest motiu que he dissenyat el meu prototip afegint una espatllera-musclera fisioterapèutica, què li sembla?

D’entrada pel que he visualitzat a la foto queda bastant protegida la part estructural de l’espatlla i en un principi s’hauria de provar que l’esportista que ho utilitzés li fos còmoda que no fos un parany per després agilitzar i fer esport. En un principi jo ho veig correcte sempre i quant es provi per saber l’efectivitat real.

(Li comento que tinc la intenció de provar-ho  amb els de l’equip per tenir més opinions)

-       Després tenim la protecció dels genolls, què en pensa?

Aquesta està molt ben pensada perquè els problemes que teniu vosaltres és del desplaçament de la protecció i la ròtula queda desprotegida tant a nivell de menisc com a nivell de lligament, i el teu prototip sembla que ho soluciona.

-       En l’àmbit de la normativa, el canvi que demanaria és prohibir placatges per sota de la cintura a totes les categories per evitar cops bruscos als genolls.

Jo també ho demanaria.

-       I afegir que es cobrís el camp per protegir els jugadors del sol.

Sí, per evitar lipotímies i canvis de temperatura, està molt bé això.

-       Finalment necessitaria una explicació de què són les lesions per ús excessiu i com es poden curar.

Les lesions per ús excessiu vénen portades a terme perquè hi ha un desgast continuat d’aquella zona articular. En el teu esport en específic a part de les lesions mecàniques, depèn de la fisiologia de l’esportista, fas unes sobrecàrregues determinades a punts articulars que són només teus, aquí hi ha una lesió a llarg termini segur, fent esport o no.

 Això es cura fent prevenció. Jo penso que la fisioteràpia és una de les carreres en què es treballa tant en tractament com en prevenció. És on tenim un camp molt important a nivell esportiu en el qual l’esportista s’ha de mentalitzar que ha de fer prevenció, que ha de tenir un fisioterapeuta perquè li elastifiqui la musculatura a priori a fer l’esport, es facin descàrregues pertinents de la zona muscular carregada per aquell entrenament o aquell partit. Llavors si hi ha algun punt d’inflamació, tan punt es detecti, es redueixi, perquè sinó, es perdura i si perdura cronifica i llavors quan reps un placatge o qualsevol cosa tens una lesió. Si s’hagués tractat des de bon principi la inflamació, no hagués passat res.

-       I un cop tens una lesió, com es cura?

Llavors s’ha de tractar a nivell com a patologia. A partir d’aquí hi ha dues vies:  la via de la teràpia manual, i si la lesió és molt greu després hem de passar a tractaments més específics d’electroteràpia o de medicina física que serveix per regenerar el múscul. Si hi ha fractura doncs utilitzar la magneto[8] que això consolida l’ós.

-       Tens alguna proposta per evitar lesions?

La millor solució és passar pel fisioterapeuta una vegada a la setmana, i abans i després del partit, es reduirien molt les lesions.

A més si aprenguéssim tots a estirar correctament i a tonificar el que toqui individualment les zones amb més perill de lesió, aquí ja es fa un gran treball de prevenció.

-       Moltes Gràcies per tot.

La següent entrevista feta ha estat al meu entrenador, Gerard Carlos Abele,  l’entrenador principal de Senglars Vall d’Aro.

Un entrenador amb 6 anys d’experiència i 20 anys d’experiència com a jugador.

(Antes de nada agradezco que aceptes hacer la entrevista)

-       ¿Y cuánto hace que te dedicas como entrenador?

Como entrenador hará casi 6 años.

-       ¿Y como jugador?

Como jugador, pues, unos 20 años.

-       ¿A qué te dedicas fuera del futbol americano?

Carpintería.

-       ¿Cómo puedes llegar a ser entrenador de fútbol americano hoy en día?

Pues la federación española da unos cursos donde tienes que hacer un examen y unos trabajos en casa. También tienes que participar x horas en clase.

Como muy bien ya sabes tu, soy un jugador de futbol americano, juego en Senglars y estoy haciendo un trabajo de recerca para mejorar el estilo de vida de los jugadores de futbol americano y evitar las lesiones, y te entrevisto a ti para tener la visión de un jugador y entrenador

-       Necesitaría saber alguna información de Senglars como por ejemplo la historia del equipo, quién diseñó la equipación, que posiciones tiene en diferentes ligas y los trofeos ganados.

Lo que yo tengo entendido había un chico llamado Josep Viader, que empezó a hacer fútbol flag, y más adelanto vino el Ángel (Ángel Hurtado, ex-entrenador de Senglars) que empezó a trabajar con el flag para poder convertirlo en un equipo de fútbol americano cadete, y de esto hará unos 10 años.

De presidentes ha tenido el Jordi (del flag), el Ángel Hurtado, y el actual presidente Jordi Ferreres.

La actual equipación la diseñó Ángel Hurtado.

Las posiciones de Senglars en la categoría cadete, siempre están entre los 4 primeros, y después la categoría sénior siempre se mantiene sobre la mitad para abajo, por las últimas posiciones.

De trofeos ganados el cadete tiene muchos la verdad, cuarta posición un montón, tercera posición también muchos, segunda posición 4 o 5 y de primera posición 2.

-       ¿Qué piensas de  mi prototipo de la coraza para mejorar la protección?

A ver, hay las protecciones estándar, que son obligatorias, y después están las opcionales. Las obligatorias ya se cumplen, pero si pones añadidos extras siempre te protegerán más que solo llevando las obligatorias.

-       Después tenemos la protección de las rodillas. ¿Que piensas de esta protección?

Tu prototipo está muy bien, aunque un buen pantalón evita que se mueva la rodillera, pero para la gente que se le mueve la rodillera está muy bien tu prototipo.

-       Hablando de la normativa, me gustaría prohibir los placajes directos en la rodilla en las categorías sénior y junior. ¿Que te parece?

A ver, en el cadete está prohibido, en las otras no, por la razón que ya tienes un cierto conocimiento de cómo placar a una persona sin lesionar, si quieres hacer daño puedes, pero si placas como te han enseñado, no deberías hacer daño.

La mayoría de las lesiones de rodilla suelen ser porque los tacos se quedan clavados en el césped y cuando te placan se pliega al revés la pierna, o también suelen haber muchas lesiones de rodilla que son producidas porque el jugador está despistado y con poca tensión, o no está concentrado.

-       Por último, ¿tienes alguna propuesta para evitar lesiones?

La verdad, como hace tantos años que estoy jugando, las protecciones han mejorado muchísimo.

Mi primer casco no tenía nada que ver con el que tenemos ahora en Senglars.

Creo que el fútbol americano ha evolucionado mucho para evitar lesiones y proteger muy bien.

-       Muchas gracias por todo.

L’última entrevista ha estat feta al president de la Federació Catalana de Futbol Americà, Juan Jose Ayuso. Un home amb 7 anys d’experiència dins la junta directiva i 11 anys d’experiència com a president de la FCFA.

(Aquesta entrevista està redactada de diferent manera perquè ha estat a través de correu electrònic a diferència de les altres que eren cara a cara)

·      Abans de res, agraeixo el fet de deixar-me fer-li l’entrevista.

T’agraeixo a tu l’interès que has mostrat.

·      PREGUNTES RÀPIDES:

o   Nom: Juan Jose Ayuso

o   Quant temps porta dins la FCFA?

A la Junta Directiva des de l’any 1996. Vaig assumir el càrrec de president l’any 2003.

o   Quant temps fa que s’hi dedica?

La meva tasca al futbol americà és completament amateur. Vaig arribar a aquest món a principis dels anys 90 quan el meu fill va començar a jugar.

o   Quants equips estan federats de futbol americà actualment?

A Catalunya tenim 25 clubs federats.

o   Com es pot arribar a ser president de la FCFA avui dia?

Cada 4 anys es celebren eleccions. Si algú vol ser president ha de presentar la seva candidatura i ser escollit pels clubs.

·      Sóc un alumne de batxillerat que estic enmig del treball de recerca, m’ha interessat el fet de les lesions en el futbol americà perquè en sóc jugador i ho he viscut i m’agradaria millorar el joc per evitar-les.

Per millorar les lesions he pensat en la millora de proteccions i la modificació de la normativa.

·      PROTECCIONS

M’he fixat especialment en els Shoulders perquè el trencament de l’articulació acromioclavicular és molt comú, i el trencament del labrum també.

Llavors el meu prototip és afegir sota la protecció de sèrie, una protecció fisioterapèutica per a l’espatlla, que no impedeix el moviment i evita cops bruscos als dos punts febles d’aquesta zona.

Què n’opina?

Crec que és una idea molt bona. Sense cap mena de dubte milloraria l’índex de sinistralitat en aquesta lesió concreta. Una de les mancances del nostre esport és la falta de gent preparada en alguns clubs, que fan el que poden per tirar endavant, però tot i que no tinc coneixement per afirmar que sigui adequada per a la totalitat dels jugadors sí que la trobo molt interessant.

·      Després hi ha també els genolls que no estan gaire ben protegits perquè la protecció es va movent de lloc llavors, la solució seria... 

Què en pensa?

Qualsevol eina que garanteixi una millor seguretat dels nostres jugadors la trobo interessant. Com et deia abans no sóc un expert en la matèria, i potser cada jugador depenent del seu físic o la seva posició de joc pugui necessitar proteccions més específiques.

·      NORMATIVA

Finalment, en l’àmbit de la normativa, podríem fer que la categoria sènior i júnior tinguessin prohibit, com els de cadet, el placat per sota de la cintura o prohibit placar directe al genoll. Li sembla bé?

La meva opinió en aquest tema és circumstancial. Hi han diferents comitès que regularment revisen els reglaments. En qualsevol cas, dins de la Federació tenim des de punts de vista més restrictius en quant al contacte durant el joc, fins a d’altres que pensen que no hauríem de posar limitacions al reglament original que es juga a la NCAA (que és el que utilitzem de base). Personalment trobo bé les restriccions per protegir la integritat dels jugadors, però també entenc que els responsables del reglament no vulguin adaptar tant el reglament. Hi ha molts factors, entre d’ells les competicions internacionals, on es jugaria amb un altre reglament i evidentment posaria en desavantatge els nostres equips.

Com a conclusió, trobo complicat arribar a un consens per limitar els placatges per sota de la cintura a les categories sènior i júnior.

·      També seria important cobrir tots els camps de futbol americà per evitar els nombrosos cops de calor.

Ja ens agradaria, però a Catalunya amb prou feina trobem camps on poder jugar. En qualsevol cas, la FCFA, ja fa unes temporades va adaptar els seus calendaris per concentrar el gruix de la temporada de final de tardor a principi de primavera, de cara a no jugar quan el calor comença a ser més important.

·      Per acabar, tindria vostè alguna proposta per evitar lesions a part de les que he dit?

Entrenar.

Un bon entrenament és fonamental per evitar lesions. Entrenadors, fisioterapeutes i metges als clubs que portessin un programa al més adequat possible.

I evidentment no forçar els jugadors quan estiguin tocats.

Però aquesta teoria és fàcil de dir, però després no hem d’oblidar que els jugadors són amateurs i compaginen feines o estudis amb els entrenaments, els entrenadors i fisioterapeutes són voluntaris en la majoria dels casos, i els planters són curts per poder fer les rotacions i donar descans als jugadors.

Però no vull ser pessimista. En realitat s’ha avançat en aquest aspecte respecte a 10 anys enrere.

9.5. Conclusions de les entrevistes

Les conclusions extretes de l’entrevista amb la fisioterapeuta Carme Surós són que considera els meus prototips molt adients per protegir els ossos i cuidar els muscles de possibles lesions, i que recomana que tots els jugadors de futbol americà haurien de visitar el fisioterapeuta un cop per setmana, fins i tot abans i després de cada partit, Per això, assenyala la importància que cada equip disposés del seu propi equip de fisioterapeutes. Però aquest últim aspecte és molt difícil d’aconseguir.

El que sí és possible de fer és que cada jugador estiri la seva part muscular més dèbil o on tingui més lesions i que individualment enforteixi les zones musculars més vulnerables.

Personalment no estic d’acord a anar tan sovint al fisioterapeuta perquè sinó el muscle s’acostuma a que el tornin a posar a lloc. Jo sóc més partidari d’anar-hi un cop cada tres mesos o abans d’un gran partit per prevenir, perquè d’aquesta manera els muscles treballin i es recuperin per ells mateixos.

Agraeixo molt la definició de lesions per ús excessiu que m’ha proporcionat.

L’entrevista amb en Gerard Carlos Abele, m’ha donat una visió molt diferent de la que m’esperava, perquè és un jugador que ha viscut molts canvis en aquest esport.

Els meus prototips de protecció li han semblat bé com a millora però, comenta que les proteccions han canviat molt i ja protegeixen molt més que abans. Però els que hem començat a jugar fa pocs anys, evidentment volem canvis per millorar el nostre nivell de vida, llavors això no em pararà els peus.

La idea de prohibir el placatge per sota la cintura no li ha semblat bé perquè segons ell ja has de tenir experiència per no fer ni fer-te mal. En aquest cas estic d’acord, com a mínim està prohibit a cadet, a sènior ja has de tenir experiència en saltar i esquivar.

Ha estat una entrevista interessant perquè no m’esperava aquest tipus de respostes.

L’entrevista amb el president de la Federació Catalana de Futbol Americà, Juan José Ayuso, ha estat reconfortant perquè mostra interès en els meus prototips, tot i que en l’àmbit de la normativa és difícil d’entrar-hi, en l’àmbit de proteccions sembla que ho he fet bé.

En la part de la cuirassa està d’acord amb mi perquè com no tenim gent tan preparada com als Estats Units, les lesions són majors i les proteccions s’han de millorar. En la dels genolls també està d’acord pel mateix motiu.

Evidentment la Federació no té suficients recursos com per cobrir tots els camps de futbol americà, però com a mínim ja miren de fer els partits en èpoques de poca calor.

Allò que el president ha deixat clar és que els meus prototips són uns “accessoris” per al joc, i que cadascú se’ls pot posar, però que fins que no siguin obligatoris per reglament, seran mers accessoris.

També ha deixat bastant clar que per reduir les lesions aquí a Catalunya, s’ha d’entrenar més, perquè falta gent esportista, per culpa dels horaris d’entrenaments. Com que no és un esport gaire practicat a Catalunya, no tenim totes les hores d’entrenament possibles que necessitaríem per evitar més lesions.

10.                Conclusions generals de la recerca

La meva hipòtesi és que és possible millorar la seguretat i evitar les lesions, tot mantenint l’espectacle.

Després de realitzar recerca, investigar sobre el tema i provar-ho amb els jugadors del meu equip, la meva hipòtesi és certa. Els prototips que jo presento en aquest treball poden reduir considerablement les lesions, ara bé, hem de tenir en compte que tot tipus d’esport té certs riscos i especialment en el futbol americà, en què l’espectacle es una part molt important. Cada any la normativa del joc registra noves modificacions, l’equipament només es canvia cada vegada que sorgeix una necessitat per evitar lesions molt greus, tot i que també hi ha agut canvis per qüestions d’estètica i comoditat. Cal remarcar que s’investiga constantment noves tecnologies per a les proteccions a fi de millorar la qualitat de vida dels jugadors. Però jo he volgut millorar les proteccions actuals per anar segur a un partit, més encarat a les categories amateurs.

En aquest treball he après què és un treball de recerca, he après a ser constant amb una feina concreta, he après a escriure moltes pàgines amb un mínim de coherència entre elles, he après moltes coses del futbol americà que no coneixia (història, normativa, proteccions, alimentació...),he estat capaç de fer canvis en la normativa i dissenyar equipament adient per tal d’evitar lesions i finalment he après a fer un treball de recerca de Batxillerat.

A l’hora de desenvolupar el treball de recerca m’he trobat amb algunes dificultats com ara falta de material específic a l’hora de crear els meus prototips. El fet de tenir el president de la FCFA a Barcelona ha estat un problema per trobar-nos i realitzar l’entrevista. Per aquesta raó vam haver de fer-la per correu electrònic. També va ser complicat que els jugadors de Senglars provessin els meus prototips, perquè no puc fer que la gent provi els meus prototips durant l’entrenament ja que tenim partits constantment i pocs entrenaments, llavors vaig demanar que tothom que pogués que es quedés després de l’entrenament per provar-los, però només van poder sis jugadors.

Evidentment la meva recerca no ha acabat aquí, per ara no continuo la recerca perquè no tinc més temps, però en un futur proper, continuaré la recerca perquè vull millorar la qualitat de vida dels jugadors de futbol americà. La meva recerca continuarà pel mateix camí però intentaré dissenyar unes proteccions més “professionals” amb més estil, no de tant mala qualitat, miraré que la protecció de l’espatlla estigui enganxada a la cuirassa però que no deixi de protegir el que protegeix ara. I al genoll miraré de protegir millor el velcro perquè no irriti la pell. Per la part del casc, intentaré protegir-lo millor, que absorbeixi més els cops. Si aconsegueixo això crec que reduiré molt el nombre de lesions. A la part de la normativa jo no m’endinsaria més perquè sabem que hi ha molts experts al voltant de la normativa i intentant millorar-la mantenint l’espectacle. Perquè no hem d’oblidar que el futbol americà és un espectacle!

---

[1] Varietat del futbol americà, el mateix joc, el mateix objectiu i puntuacions però sense contacte i algunes modificacions en posicions.

[2] Ruta feta per el jugador. Hi ha moltes rutes diferents. (correr en línia recta, amb curva, i diferents formes)

[3] Unitat anglesa de longitud que equival a 0.9144 metres.

[4] Nom que rep el fet d’anotar punts en futbol americà.

[5] Punt extra a fer després de marcar un touchdown.

[6] El GO FOR IT consisteix en fer una jugada com totes les altres sense res especial, una jugada més. Però és la definitiva, si no s’avança les iardes que falten per tornar a tenir 4 oportunitats més, es perdrà la possessió de la pilota.

[7] Entrenaments normalment físics (no tàctics) abans de començar la temporada.

[8] Magnetoteràpia: tractament mitjançant camps magnètics produïts per corrent elèctrica.