Índex
1. Introducció
Presentació
i Motivació
Objectius de la recerca (descobrir..... saber....
entendre.... aprendre.... ser capaç...)
Idea
prèvia (hipòtesi o pregunta)
Esquema
del TR (part teòrica...)
2. Història
del futbol americà
3. El
futbol americà a Catalunya
4. Senglars
5. Normativa
6. Equipament
7. Lesions
més freqüents del futbol americà
8. Prevenció
de lesions
8.1. Aspectes
generals
8.2. Disseny
de noves proteccions
8.3. Proposta
de modificació de normativa
8.4. Entrevistes
8.5. Conclusions
9. Conclusions
generals
10. Fonts
d’informació
11. Annexos
1. Introducció
Sóc
un jugador de futbol americà i al pensar idees per fer un treball de recerca,
el primer que em va venir al cap va ser el futbol americà perquè és una de les
meves grans passions. Com és un tema molt ampli i que podia tractar-lo des de
molts punts de vista, vaig decidir centrar-me en el tema de la prevenció de
lesions que és un dels grans casos a resoldre perquè he vist molts amics i
companys entrar a l’ambulància i quedar-se un any sense jugar, això va ser el
que em va motivar per fer aquest treball.
El
meu objectiu principal com ja he dit anteriorment, és trobar alguna manera per
evitar o reduir les lesions del futbol americà.
D’objectius secundaris hi ha el fet d’aprendre com fer un treball de
recerca, utilitzar una metodologia adient i aprendre més sobre el futbol
americà (normativa, història, evolució del joc, etc). A més ser capaç de fer
canvis en la normativa i dissenyar equipament adient per tal d’evitar lesions.
La
metodologia que utilitzaré, serà investigar, buscar i dissenyar els meus propis
prototips.
La
meva idea prèvia o hipòtesi és la següent: Es possible millorar la seguretat evitant
lesions, mantenint l’espectacle.
Esquema
del treball:
L’estructura
del treball està dividida en una primera part teòrica, i en una segona més
pràctica. A la part teòrica dedicaré el primer apartat (dividit en tres
subapartats) a la història del futbol americà en general, des dels seus orígens
fins avui dia, a continuació al futbol americà català i, finalment, parlaré del
meu equip: Senglars Vall d’Aro. Els altres apartats de la part teòrica fan
referència a la normativa, l’equipament i les lesions mes freqüents del futbol
americà. Pel que fa la segona part més pràctica, trobem una primera part que
parla de prevenció de lesions, després el meu disseny i fabricació de prototips
de proteccions, a continuació la proposta de canvi de normativa i finalment les
entrevistes i les seves conclusions.
Per
acabar el treball hi ha les conclusions generals del treball, els annexos i les
fonts d’informació.
2. Història
del futbol americà
2.1.
Història
general
El
futbol americà que tots coneixem, és un descendent del futbol britànic (soccer)
i el rugbi.
El primer partit de futbol americà
registrat en la història es considera que va ser entre les universitats de
Rutgers (Nova Jersei) contra Princenton (Nova Jersei) el dia 6 de novembre de
1869.
Principalment
el futbol americà és el resultat de divergències del rugby, fetes principalment
per, el considerat “pare del futbol americà”, Walter Camp. A finals del segle
XIX i principis del XX, el mètode
desarrollat per entrenadors universitaris com Eddie Cochems, Amos Alonzo
Stagg, Knute Rockne y Glenn “Pop” Warner (famós per ser el creador del futbol
americà infantil) van ajudar a aprofitar la nova norma de la passada
adelantada.
La
popularitat del futbol universitari va créixer fins a tal punt d’esdevenir la
versió dominant d’aquest esport en la primera meitat del segle XX. El futbol
col·legial encara és notablement atractiu dins els Estats Units.
2.2.
Resum
cronològic
- 1869
à
Primer partit registrat en la història del futbol americà (guanyador
Princenton)
- 1876
à Es
forma la Associació Americana Intercol·legial de Futbol (A.A.I.F). La seva seu
es troba a Springfield, Massachusetts, on es van modificar les normes de la
Unió de Rugbi.
En
els principis del futbol, era permès agafar als corredors de on fos possible
agafar o empènyer, durant tota la carrera per tal d’evitar que la pilota
avancés. Una regla dictada aquest any, establint que agafar, bloquejar i passar
la pilota enrere estava permès.
- 1877
à
els partits van començar regits per la A.A.I.F i es jugava amb 15 jugadors, 9
dels quals més o menys jugaven a la mateixa posició perquè formaven part de una
línia ofensiva, feien servir dos corredors de velocitat i dos de potència, més
un capità. Els partits duraven 90 minuts.
- 
1878 à Es dictamina
l’obligació de portar com a vestimenta una jaqueta i un pantaló de lona.
1878 à Es dictamina
l’obligació de portar com a vestimenta una jaqueta i un pantaló de lona.
- 1879
à La
universitat de Princenton va fer servir una jugada nova de protecció que aquell
mateix any es va legalitzar i des de llavors s’ha utilitzar molt.
- 1880
à
durant aquest any les contestes del rugbi van ser de gran molèstia, amb el que
va resultar realment senzill introduir una variant que agregués emoció i
espectacle. Gràcies a això va aparèixer la figura del Quarterback, com a nou
mètode de posar la pilota en joc.
En
comptes que la pilota fos llançada o treta d’entre dos explotadors que
carregaven cap a davant, amb la intenció de començar el joc, la pilota seria colpejada amb el peu, igual
que en el rugbi.
A
més, es va reduir el nombre de jugadors de 15 a 11, es reglamenta la línia
d’scrimmage. També es va reduir el camp de 140 x 70 iardes, a 110 x 53 iardes.
- 1881
à
S’afegeixen al joc, dos temps extres de 15 minuts cada un, amb la finalitat
d’evitar empats.
- 1882
à
s’inclouen normes que consideren termes com a oportunitat i avanç. Això vol dir
que si un equip no avançava 5 iardes en 3 intents , o bé perdia 10 iardes des
del punt de l’últim atac o entregaven la pilota a l’adversari perquè comencés
la jugada des del punt de l’ultima jugada de l’altre equip.
Tenint
també referències documentals, aquest mateix any s’iniciaren els senyals
donades a la banqueta per indicar la jugada.
- 1883
à es
van reglamentar 4 àrbitres, dos per equip els quals un seria el “jefe” i
l’altre el jutge.
- 1884
à es
permet que els protectors avancin al corredor.
A
més es modifiquen els valors de les anotacions donant al TOUCHDOWN 4 punts, a
l’EXTRAPOINT, SAFETY 2 punts i el FIELDGOAL 5 punts. (la descripció dels
diferents tipus de anotacions queda explicat a la part de normativa)
- 1887
à es
realitza el primer joc de futbol americà cobert, jugat en la Madison Square
Garden (Nova York), les universitats de Pennsylvania i Rutgers.
- 1888
à La
A.A.I.F. va establir noves normes en les quals es prohibeix placar per sota els
genolls i bloquejar amb els braços o les mans, d’aquesta manera establir dos
noves normes per regular la manera de bloquejar i la manera d’avançar amb la
pilota:
1- el
corredor i l’home de suport.
2- l’ús
de les mans i els braços.
Aquestes
dues normes encara no s’han modificat avui dia. Les regles prohibien bloquejar
amb els braços estesos (el càstig era la pèrdua de l’oportunitat ofensiva, la
pilota canviava d’equip).
- 1890
à La
Pop Warner va permetre l’ús de tot el cos a l’hora de bloquejar, el qual va
permetre cobrir més. També van disminuir els càstigs per utilitzar els braços i
les mans. Per contrapartida, van provocar un augment en la dificultat del
contra-bloqueig per els jugadors defensius.
- 1892
à
Harvard comença a fer servir jugades segures i ingènues que caracteritzen el
futbol americà modern, com per exemple el pas de la pilota cap a un receptor
que s’adelanta.
També
es va crear una jugada innovadora, anomenada cunya volant, que consisteix en
que 9 dels 11 jugadors es col·loquin en forma de “V” al revés i comencin a
avançar sense parar i dins de la “V” es col·loca el quarterback i un home de
suport per protegir-lo, jugada que és pràcticament impossible parar.
- 1894
à la
A.A.I.F. modifica els seus reglaments per reduir el teps de joc de 90 a 70
minuts, dividits en dos temps col·locant un entremig per lluir les bandes
sonores de cada equip i les animadores.
- 1895
à
les normes obliguen a que 7 homes es mantinguin alineats a la pilota fins que
aquesta sigui sacada.
- 1896
à
les normes obliguen a que com a mínim 5 homes es mantinguin alineats a la
pilota fins que aquesta sigui sacada.
Apareix
una regla que limita el moviment dels jugadors ofensius fins que la pilota
sigui sacada.
- 1897
à la
regla que indica el valor de les anotacions es canvia de nou i els nous valors
són: TOUCHDOWN passa de 4 a 5 punts, EXTRAPOINT passa de 2 a 1 punt i la resta
de valors queden iguals que abans (FIELD GOAL es manté a 5, SAFETY a 2)
- 1899
à
John Heisman va ser l’entrenador de la Universitat de Auburn durant 5 anys. Va
ser aquí on es va desenvolupar la jugada de la pilota fantasma (el quarterback
se l’amaga enganxada a la seva cintura), d’aquesta manera va aconseguir durant
aquesta època un rècord de 12 victòries 4 empats i 2 derrotes.
- 1902
à Es
reglamenta que l’EXTRAPOINT hauria d’intentar-se després d’anotar un FIELD GOAL
o TOUCHDOWN.
- 1903
à
s’obliga a que com a mínim 5, màxim 7 jugadors romanguin alineats a la pilota
fins que aquesta sigui sacada. A més es torna a modificar el valor del FIELD
GOAL a 3 punts, com actualment està.
- 1906
à es
legalitza el pas adelantat, sent aquesta modificació, la més important des de
1876, aquest canvi va donar al futbol americà un balanç quasi perfecte entre la
ofensiva i la defensa, facilitant la realització d’un pas cap a un jugador
adelantat. També d’aquesta manera es van evitar moltes lesions produïdes per
les empentes fetes pels jugadors.
Aquest
mateix any es va reduir el temps de joc a 60 minuts.
També
es modifica la plantilla arbitral a un àrbitre principal, dos secundaris i un
jutge de línia.
Aquestes
modificacions encara es mantenen avui dia.
També
es reglamentarà el “down system” actual (explicat a l’apartat de normativa)
- 1907
à es
reorganitza la plantilla arbitral traient un àrbitre secundari i afegint un
jutge de camp més.
- 1908
à es
van utilitzar per primera vegada els jerseis numerats en el partit entre la
Universitat de Washington i la de Jefferson.
- 1910
à El
comitè de regles va determinar que haurien de romandre 7 jugadors alineats amb
la pilota fins que es saqués, aquesta norma encara es manté vigent.
A
més es reglamenta la substitució de jugadors, també es reglamenta la divisió de
cada mitja part de 30 minuts, a 15 minuts amb un minut entre mig, a excepció
del entremig entre el tercer i el quart quart que seria de 3 minuts.
- 1912
à
S’instaura una nova modificació en les oportunitats per avançar fins a 4
oportunitats o “downs”. També es redueix el camp a 100 iardes. S’augmenta el
valor del TOUCHDOWN a 6 punts.
- 1917
à es
prohibeix als jugadors substituts parlar amb els altres durant la primera
jugada.
- 1920
à es
legalitza la Associació Americana de Futbol Professional (AAFP).
- 1921
à
els EXTRAPOINTS són obligats a fer-se des de l’últim punt jugat abans d’anotar
el TOUCHDOWN.
- 1924
à la
AAFP canvia de nom i de seu i s’anomenarà NFL (National Football League)
- 1925
à
S’institueix el volat (moneda llançada a l’aire per que els capitans intentin
endevinar quin costat quedarà a la vista) pel que encerti, escollirà si el seu
equip pateja o rep la pilota (explicat més detalladament a la part de
normativa).
També
es prohibeix el placatge per l’esquena.
- 1926
à
s’estableix un càstig de retrocedir 5 iardes i pèrdua de l’oportunitat per
qualsevol pas adelantat que resulti incomplert.
- 1927
à es
limita a 15 segons el temps per dur a terme el HUDDLE (reunió dels jugadors,
prèvia a fer una jugada) i a 30 segons per posar la pilota en joc.
- 1930
à es
modifica la regla sobre braços i mans, per establir el concepte d’ús il·legal
de mans i els braços per l’equip amb possessió de la pilota, en la qual es van
incloure els següents apartats, considerats faltes:
1. Agafar
a l’adversari amb les mans o els braços.
2. Col·locar
les mans sobre l’adversari per tal d’empènyer a l’altre lluny de la jugada.
3. Abraçar
a l’adversari.
4. Bloquejar
utilitzant els braços de qualsevol manera amb la intenció d’ aixecar a
l’adversari.
- 1931à
s’autoritza a utilitzar els braços i les mans només als jugadors corredors
només en el moment en el que tenien la pilota en les seves mans.
- 1934
à la
NFL legalitza qualsevol pas adelantat, llançat des de darrere la línia
d’SCRIMMAGE.
- 1937
à es
defineix que si dos KICKOFF (explicat a la normativa) van fora del terreny de
joc consecutivament, l’altre equip començarà la jugada des del punt on han
estat llançats aquests xuts.
S’obliga
als jugadors a portar número a l’equipament tant davant com darrere.
- 1940
à el
temps per posar la pilota en joc incloent el HUDDLE es limita a 25 segons.
- 1941
à
s’autoritza la lliure substitució durant tot el partit excepte en els dos
últims minuts de cada quart.
- 1943
à la
NFL adopta la norma de lliure substitució.
- 1946
à la
NFL torna a limitar la substitució de jugadors a 3 canvis per quart.
A
més la comissió de reglaments va modificar la definició d’us il·legal de mans i
braços fent que l’ús de mans i braços per els jugadors ofensius seria legal
quan:
1. es bloquegi
mitjançant un contacte amb les muscleres i el jugador defensiu es tiri cap
enrere, es legalitzarà l’ús de les mans.
2. durant un bloqueig passiu per protegir una
puntada o un pas, el jugador ofensiu podrà protegir el seu cap mentrestant
atura al seu adversari.
3. es
bloqueja amb el cos, les mans o els braços no haurien d’estar sense utilitzar.
- 1947
à es
revisen les normes de bloqueig per exigir que el bloquejador mantingui les mans
a la altura i en contacte amb el pit, a més de prohibir que els línies ofensius
(posició explicada a la normativa) surtin a la zona neutral (espai entre la
línia d’scrimmage i els defenses) durant un pas adelantat, fins que la pilota
estigui en contacte amb el receptor.
- 
1948 à es permet utilitza
un elevador per la pilota (de plàstic) a l’hora de patejar el KICKOFF.
1948 à es permet utilitza
un elevador per la pilota (de plàstic) a l’hora de patejar el KICKOFF.
- 1949
à
s’adopta novament la norma de lliure substitució, es permet als jugadors l’ús
de cascs de plàstic.
- 1950
à
Nova modificació de l’ús de les mans i els braços, obligant a utilitzar-les en
tots els bloquejos per davant de les espatlles de l’adversari.
- 1952
à la
NFL autoritza l’ús de pilotes blanques o de colors brillants per els jocs
nocturns.
- 1958
à la
N.C.A.A. (National Collegiate Athletic Association) modifica el seu reglament
per a la categoria col·legial, per incloure la conversió com una opció durant
l’execució d’un EXTRAPOINT, la conversió consisteix en canviar el fet de patada
a una jugada de pas o carrera en la zona d’anotació, per obtenir dos punts tot i
que després s’acceptaria la possibilitat de fer l’EXTRAPOINT tradicional per
continuar obtenint 1 punt. A l’hora de intentar anotar un EXTRAPOINT es faria
des de la iarda 3.
- 1960
à la
NFL inclou la conversió a dos punts per l’EXTRAPOINT igual que la NCAA.
- 1965
à
s’autoritza l’ús de bandatges a les mans o anta-braç per donar una major
protecció.
- 1966
à la
AFL i la NFL acorden un procés per fusionar-se. A la vegada modifiquen la
posició dels GOALPOSTS (explicat a la normativa), es posarien fora de la línia
de gol.
- 1970
à es
reconeix el rellotge de l’estadi com l’oficial, sempre que el seu control
estigui sota responsabilitat dels àrbitres.
- 1974
à
els GOALPOSTS es tornen a recol·locar però aquest com fora de la zona
d’anotació, és a dir, 10 iardes enrere de la línia d’anotació.
- 1976
à la
norma d’ús de mans i braços es torna a modificar per permetre estendre les mans
o braços per fora del cos. La norma estipulava que quan un jugador ofensiu en
situació de pas podria utilitzar mans o braços per bloquejar o complementar un
bloqueig d’espatlla, sempre que:
1. Les
mans romanguin sempre situades per davant del colze.
2. Les
mans formin part d’una estructura compacta al cos a la hora de bloquejar.
3. Les
mans i braços es mantinguin paral·lels al terreny de joc.
4. Els
braços no s’estenguin més de la meitat de la seva extensió total.
5. Les
mans al tancar-les no contenguin parts de l’adversari.
6. Les
mans i braços no s’utilitzin per picar.
7. Les
mans i braços no s’utilitzin per agafar, tirar, rodejar, aixecar un adversari.
8. Durant
ningun bloqueig les mans es podran utilitzar.
- 1977
à es
fa il·legal colpejar a un contrincant pe sobre les espatlles.
- 1978
à la
NFL autoritza als defenses a tenir contacte amb un receptor, dins les primeres
5 iardes a partir de la línia d’SCRIMMAGE.
- 1979
à a
finals de la dècada dels 70, es retira Paul “El Oso” Bryant, després de 25
temporades com entrenador de la Universitat d’Alabama (un dels grans d’aquest
esport), amb un rècord de 232 victòries, 46 derrotes i 9 empats i la obtenció
de 7 títols de Campionat Nacional.
- 1980
à la
línia ofensiva poden utilitzar els braços totalment estesos mentrestant
protegeixen un pas. Sempre i quant la línia ofensiva es trobi darrere la línia
d’SCRIMMAGE.
La
NFL prohibeix als jugadors de l’equip especial de KICKOFF, bloquejar per sota
la cintura.
- 1985
à es
permet a la línia ofensiva d’estendre els braços per protegir qualsevol jugada
a qualsevol lloc del camp.
- 1991
à
les normes de la NCAA sobre l’ús de les mans i braços que afecten als jugadors
ofensius, diuen que si es tracta d’un corredor o receptor legalment declarat,
aquest podrà utilitzar els seus braços i mans o qualsevol part del seu cos per
bloquejar, sempre i quant les mans:
1. Estiguin
per davant del colze.
2. Es
col·loquin al costat del cos de l’adversari amb la excepció de quan aquest gira
360 graus.
3. Arribin
per sota de l’espatlla del bloquejador o de l’adversari.
4. Estigui
oberta amb la palma recolzada sobre l’adversari.
- 1993
à
les normes de la NCAA especifiquen que en el 4rt down o oportunitat l’únic que
pot córrer amb la pilota perduda és el que la recupera, els altres nomes la
poden agafar en el cas de que es torni a perdre.
- 1994
à
les regles de la NCAA sobre la línia de restricció de la puntejada es
col·loquen en la iarda 35, es prohibeixen tots els articles electrònics.
- 1995
à
les regles de la NCAA insisteixen de manera més estricta en els articles com
els jerseis, que hauran de ser llargs per posar-se dins els pantalons i
s’estableix un límit per la mida dels números. Els cascs haurien de ser del
mateix color. Als jugadors se’ls prohibeix treure’s el casc dins el terreny de
joc. S’introdueix la norma d’expulsió després que un jugador dugui a terme dues
infraccions de conducta antiesportiva.
- 1996
à Les
normes de la NCAA de desempat s’estableixen per a tots els jocs i
s’especifiquen les condicions que hauran de ser observades quan un joc acaba en
empat en el temps normal de joc. S’estableix que la pilota es declara morta de
possessió d’un jugador si es cau el casc. S’estableix que els jugadors no
hauran d’insultar, castigat expulsat en el mateix partit i el següent.
- 1997 à Les regles de la
NCAA des d’ara prohibeixen l’ús de qualsevol derivat del tabac dins del camp de
joc. Es fan més estrictes les regles dels jerseis, pantalons i mitges. El
bloqueig per sota el genoll és restringit pels jugadors posicionats a més de 7
iardes des del punt on s’ha començat la jugada.
- 1998
à
les regles de la NCAA concernents a la recuperació d’un fumble (pèrdua de la
pilota del jugador amb possessió d’ella pel fet que es cau a terra i l’altre
equip té la oportunitat d’agafar-la i guanyar-ne la possessió) o pas enrere de
la línia d’SCRIMMAGE es modifiquen. Si l’equip defensiu recupera la pilota,
aquesta continua en joc. Només es permetrà utilitzar màscares transparents per
cobrir els ulls.
- 1999
à Les
regles de la NCAA prohibeixen que l’equip ofensiu comenci a jugar amb més d’11
jugadors.
- 2000
à
Les regles de la NCAA prohibeixen de manera més estricta la combinació de
bloquejos per dos jugadors ofensius a la zona neutral, es fa més estricte el
bloqueig del home posicionat a més de 7 iardes.
- 2001
à
Les regles de la NCAA implanten el TIME OUT (temps mort) amb una duració de 30
segons amb determinades condicions. Al corredor se li exempta la regla de no
poder saltar.
- hi
ha hagut nombrosos canvis des de 2001 fins l’actualitat i en seguiran havent-hi
de canvis, però els canvis realitzats des de 2001 encara no han estat penjats a
la web ni enlloc i no els he pogut redactar.
2.3.
Evolució
de les proteccions
Quan
mirem el futbol americà per la televisió o en directe sembla que les
proteccions i tot el material ha estat sempre així perquè sempre ho hem vist
d’aquesta manera, però com tots els esports, ha tingut una certa evolució. La
diferència entre l’equipament dels principis als 1860, no té absolutament res a
veure amb l’equipament d’avui dia al 2014.
A
continuació veurem l’evolució de l’equipament que ha tingut al llarg dels anys
i també descobrirem si aquesta evolució s’ha dut a terme per culpa d’un seguit
de lesions a la mateixa part del cos, pels avenços tecnològics o per simples
desitjos estètics de la gent de l’època.
Casc:
Com
ja s’ha vist al resum cronològic, als principis del futbol americà, semblava
rugbi d’Anglaterra jugat a l’altra punta de l’Atlàntic.
Fins
a la dècada dels 1890 no es té cap menció de la utilització del casc. Des del
primer ús del casc, s’han reduït bruscament les lesions gracies a una
transformació tecnològica.
Fins
al 1939 el casc no va ser obligatori en els partits. Així que abans d’aquesta
data, jugaven en el mateix partit gent amb casc i sense.
Els
primers cascs de futbol americà estaven fets de tires de cuir o pell de talp
fusionats junts per protegir als jugadors que tenien una preocupació per la
seva pròpia salut (1).
Més
tard un entrenador anomenat Robert Zuppke, va tenir la idea d’encoixinar el
cuir per la comoditat juntament amb l’absorció de l’impacte (2).
A
la dècada dels 40, una empresa d’esports de Chicago amb el nom de Riddell va
patentar un casc de futbol americà de plàstic, cosa que va significar la desaparició
del casc de cuir (3).
Una
vegada la tecnologia dels plàstics i els materials sintètics s’intensifiqués
adequadament, el casc va començar a tenir una forma del cap més similar a la de
l’actualitat (4).
Això
inclou una àmplia gamma de colors i logos que ofereixen els cascs moderns.
A
principis de la dècada dels 70 Riddell va establir l’estàndard la introducció
dels sèrie HA que va comptar amb coixinets de vinil a l’interior del casc que
podia ser omplert amb aire per absorbir encara més l’impacte i facilitar un
ajust més personalitzat.
El Revolution Speed de
Riddell (5) és ara el casc estàndard, tot i que el casc està construït de
plàstic millor que el d’abans, la ciència continua investigant.
1 2 3
2 4 5
La Màscara
(part del casc)
Els
orígens històrics de la màscara del casc de futbol americà són molt difícils de
determinar.
El
problema és que els jugadors de futbol americà amb el casc han anat rebent cops
a la cara i tenint lesions a la cara, llavors han intentat modelar algun tipus
de màscara (1) fins que de cop s’ha inventat la màscara.
A
la dècada dels 20 encara que no portessin casc portaven la màscara per
protegir-se la cara de tots els possibles cops. Aqeusts estris d’aspecte
medieval van fer que el futbol fos incòmode de jugar.
La
primera màscara oficial (2) no apareix fins l’any 1953, quan Riddell va
fabricar una aparell per el quarterback Otto Graham dels Cleveland Brown.
La
màscara de Graham va ser un desastre perquè era un “escut” d’un material dolent
que a la mínima es trencava.
Això
va portar a la Riddell’s BT-5 casc(3), va ser una màscara amb una única barra,
obrint les portes per a l’estil de doble barra (4) i després a qualsevol
configuració entre múltiples barres (5) prop dels anys 50.
Les
últimes màscares estan sent modificades a diari pels avenços en materials
sintètics.
1 1 3 5
4
2 2 5 5
La cuirassa:
El
concepte de protecció de la part superior del cos, en realitat, és anterior a
la idea de protegir el cap.
La
invenció d’aquestes proteccions (1) se li pot atribuir a un estudiant de
Princenton que vuit anys després del partit contra Rutgers (1r partit de la
història) ho va dissenyar.
Les
primeres proteccions es diu que estaven fetes de pell i llana, i van ser
cosides per la competència del cosidor de jerseis, fent que d’aquesta manera
fossin dos peces totalment diferents i separades a la hora de jugar.
Les
cuirasses de materials plàstics van començar a ser fabricades a partir dels
anys 60 i 70.
Fins als anys 90 no
s’aconseguirà una musclera còmode i que doni una bona imatge estèticament
parlant i tampoc s’aconseguirà una bona ventilació fins a aquesta època.
1 3
4
2
4
2 4
Els pantalons:
Els
pantalons, en quant a forma general, han experimentat el menor canvi comparat
amb qualsevol altre peça de l’equip.
Els
pantalons encoixinats van ser part de la vestimenta als anys 1880.(1)
El material original era
llenç i les proteccions, les proteccions estaven cosides als genolls i a les
cuixes per tenir alguna mesura de protecció.(1)
Avui
dia els pantalons són fets de niló, goma escuma (les proteccions) i altres
materials sintètics.(2)
Tots
aquests avenços han afegit més seguretat i confort pel jugador.
1
1
1 1 2
Les sabates:
No
s’acaba d’entendre com es podia arrancar ràpid amb les primeres sabates, però
cada cop que el joc va anar evolucionant, les sabates van començar a utilitzar
el tac, llavors ja per forma estilística s’ha anat arreglant i modificant fins
l’actual sabata d’avui dia.
1 1
3 3
2
La Pilota:
La
primera pilota de cuir és de l’any 1887.(1)
La
forma que avui coneixem de la pilota de futbol americà la va crear Spalding,
després amb el temps els extrems punxeguts es van anar fent cada cop més
pronunciats.
Un
altre fet desconegut de la pilota és que fins el 1956 no s’utilitzava pilota
blanca per els jocs nocturns.(2)
Avui
dia totes les pilotes de futbol americà han de complir unes normes de pes i
mides imposades per la NFL.(3)
1 3
1 2
3. El
futbol americà a Catalunya
Tot va començar un estiu de
1987 en la platja de Canet de Mar, a uns amics els va caure una pilota de
futbol americà a les mans, sense tenir coneixement de les normes es van posar a
jugar. Uns mesos més tard, el 19 de març de 1988, van tenir la idea
d’organitzar el primer partit de futbol americà en Espanya.
El partit es va disputar en
el camp de rugbi universitari de Pedralbes, es van enfrontar Badalona Dracs i
un equip italià Cardinals Palermo. Després d’un partit molt dur, va guanyar
l’equip italià 12-18. El partit es va retransmetre per televisió i va ser un
“boom”. En dos anys es van crear més de 100 equips per tota la península.
El futbol americà va
arribar amb força a Catalunya. Aquell mateix any, es van fundar Búfals de Poble
Nou, Barcelona i Pioners d’Hospitalet de Llobregat. Aquest conjunt de tres
equips van disputar la primera lliga de futbol americà català l’any 1988. Un
any més tard, el 1989, es va fundar també la Federació Catalana de Futbol
Americà, la primera en crear-se de tot Espanya.
A
finals del 1991, es va crear la SFL (Spanish Footbal League) que més tard, al
1994 s’anomenarà LNFA (Lliga Nacional de Futbol Americà) on sempre hi ha jugat
equips catalans tant a la LNFA com a la LCFA. El 2010 tindrem el primer campió
català de la LNFA que serà Argentona Bocs, creat l’any 1990.
Actualment
el futbol americà català ha avançat notablement, hi ha 25 equips a tot
Catalunya, 1400 federats (1000 en competicions de futbol americà i 400 en
competicions de futbol flag) i hi ha moltes categories diferents i diferents
competicions, hi ha la lliga catalana i la copa catalana, de categories podem
trobar la categoria cadet (12-16
anys), la categoria júnior (17-19
anys) i finalment la categoria sènior
(a partir dels 19-20 anys).
Avui
dia també podem trobar la selecció catalana, que es fa només en les categories
cadet i júnior i la selecció catalana pot anar qualsevol jugador de qualsevol
equip i la selecció anirà a jugar algun torneig a l’estranger.
En
l’actualitat el futbol americà ha avançat molt comparat amb com era en els seus
inicis, i avui dia la FCFA compleix 25 anys (1989-2014).
A
finals del 1991, es va crear la SFL (Spanish Footbal League) que més tard, al
1994 s’anomenarà LNFA (Lliga Nacional de Futbol Americà) on sempre hi ha jugat
equips catalans tant a la LNFA com a la LCFA.
El
2010 tindrem el primer campió català de la LNFA que serà Argentona Bocs, creat
l’any 1990.
Paral·lelament a aquesta pràctica de
Futbol Americà a Catalunya, a Barcelona serà existent un equip de futbol americà
professional creat per jugadors nord-americans i
algun jugador català anomenat Barcelona Dragons, que només existirà entre els
anys 1991 i 2003.
A
continuació hi ha una taula que mostra tots els equips catalans de futbol
americà i de futbol flag (futbol americà sense proteccions ni contacte físic) on
es pot observar el logo, nom, any de fundació i població de cada equip català
federat a la FCFA.
|
CLUBS
CATALANS (futbol americà i flag)
|
Verd: futbol americà i flag
Blau: Futbol flag
Vermell: futbol americà
|
||
|
LOGO
|
NOM
|
ANY
FUNDACIÓ
|
POBLACIÓ
|
 |
Búfals
|
1988
|
Poble Nou, Barcelona
|
 |
Dracs
|
1988
|
Badalona
|
 |
Pioners
|
1988
|
Hospitalet de Llobregat
|
 |
Eagles
|
1989
|
Vilafranca del Penedès
|
 |
Falcons
|
1989
|
Salt
|
 |
Gralles
|
1990
|
Granollers
|
 |
Imperials
|
1990
|
Reus
|
 |
Fènix
|
1991
|
Granollers
|
 |
Reds
|
1991
|
Terrassa
|
 |
Bocs
|
1992
|
Argentona
|
 |
Uroloki
|
1992
|
Barcelona
|
 |
Rookies
|
2001
|
Barberà del Vallès
|
 |
Senglars
|
2006
|
Santa Cristina d’Aro
|
 |
CFA
|
2007
|
Igualada
|
 |
Associació Esportiva
IES Pere Vives
|
2007
|
Vic
|
 |
Trojans
|
2008
|
Roda de Barà
|
 |
Turtles
|
2008
|
Besos
|
 |
Blue Sharks
|
2009
|
Terrassa
|
 |
Raiders
|
2009
|
Vilanova del Vallès
|
 |
Dolphins
|
2010
|
Mollet del Vallès
|
 |
Pota Blava Club Esportiu
|
2010
|
Prat de Llobregat
|
 |
Wolves
|
2010
|
Sarrià de Ter
|
 |
Legends
|
2012
|
Torrelles de Llobregat
|
 |
Spiders
|
2012
|
Súria
|
 |
Pagesos
|
2014
|
Barcelona
|
4. Senglars
El
club de futbol americà de Senglars Vall-d’Aro, va néixer quan un home anomenat
Jordi, va començar a fer Futbol Flag (una varietat del Futbol americà sense
contacte) i més endavant va aparèixer un nou entrenador.
Angel
Hurtado (actualment és ex-entrenador de Senglars des de fa 1 any) va començar a
treballar amb el flag però amb la intenció de convertir-ho amb un equip de
futbol americà i d’això fa ja 10 anys.
Presidents
de Senglars:
- Josep
Viader
- 
Angel
Hurtado
Angel
Hurtado
- Jordi
Ferreres (actual president)
L’equipament
actual la va dissenyar Angel Hurtado.
Les
posicions en la lliga de Senglars varien molt depenent de la categoria que
parlem. La categoria cadet normalment queda entre els 4 primers de 15 equips.
La categoria sènior normalment queda entre els 5 últims o per la meitat de
15-20 equips.
EL
club Senglars Vall-d’Aro no té en possessió cap trofeu per part de la categoria
sènior, en canvi, per part de la categoria cadet, trofeus de quarta posició
molts, de tercera molts també, de segona posició 4 o 5 i de primera posició 2.
Actualment
Senglars disposa de dos equips, un a la categoria sènior i l’altre a la
categoria cadet, els dos equips reuneixen més o menys a 50 jugadors.
Fa
dos anys disposava de mascota però actualment no en hi ha cap, ni animadores
tampoc.
La
Junta la formen el president Jordi Ferreres, l’entrenador Gerard Abele i dos
jugadors del sènior.
No
disposa de socis ni patrocinador ni res, es manté econòmicament gràcies a
l’ajuda del ajuntament de Santa Cristina d’Aro. I evidentment les
instal·lacions són municipals.
Per
acabar l’apartat de Senglars, com en sóc jugador, m’agradaria explicar algunes
de les experiències més rellevants que he tingut amb el meu equip.
Primerament
he d’afirmar que els valors que t’aporta el futbol americà no els aprens a
l’escola, jugant a aquest esport (almenys en el meu equip) aprens a treballar
en equip amb una coordinació excel·lent, aprens a confiar en els teus companys
i a crear bon rotllo, aprens a ser precís i a seguir els teus somnis, aprens a
estimar als companys com si fossin casi una família.
El
que em va sorprendre realment el primer dia, fa ja una dos anys i mig, va ser
que en un equip de 20 persones mínim, no es creen grupets de amics ni es
margina a ningú, tots som un.
A
mi per sort aquest esport sem dóna molt bé, als dos mesos de jugar-lo ja era
capità de l’equip (cosa que atribueix molta responsabilitat dins el camp) i als
5 mesos d’haver començat estava dins la Selecció Catalana de Futbol Americà,
vaig aprendre molt ràpid gràcies al meu entrenador i companys que tots estaven
concentrats en que aprengués i millorés. Aquesta és una de les coses que també
m’agraden molt del futbol americà, no et deixen mai de banda, sempre els
companys intentem que el que li costa més o és mes dolent, millori per poder
tenir tots un nivell més o menys igual i anar perfectament coordinats al
partit.
També
cal afegir que una de els coses que em van impactar molt d’aquest esport és que
has de pensar molt més del que sembla. A les pel·lícules t’ho pinten com que és
un joc de agafar la pilota i córrer i donar cops i res més. No és ni de lluny
això. El futbol americà és un joc extremadament complex, té moltes jugades
diferents i moltes formacions diferents, algunes no tenen res a veure amb cap
altre, i cada un dels jugadors ha de saber què fa a cada jugada i també cadascú
ha de saber què faran els altres a la jugada per poder anar el màxim coordinats
possible i ser invencibles.
Les
jugades de futbol americà es poden dir de moltes maneres, es poden dir pel seu
nom i cada moviment en anglès (111 3 4 5 go dreta), es poden cridar per números
(45 o 12), també es poden cridar per lletres de l’alfabet internacional (Alfa,
Charlie, Beta, Delta), i per moltes més maneres. Cada cosa que esta en el
parèntesi és una jugada diferent que es crida de diferent manera segons el que
hagin acordat els jugadors amb l’entrenador.
Cal
afegir que les lesions més bèsties que he presenciat a la meva vida han estat
per causa de baixa concentració per part del jugador lesionat. També ha vist
moltes per xoc fort, n’he provocat una (sense voler evidentment). Vaig trencar
el canell d’un jugador al placar-lo frontalment i al caure ell es va intentar
recolzar amb la mà, llavors a causa del pes que va tenir que suportar el seu
canell, es va trencar.
També
és important saber que el 99% de les lesions com a mínim aquí a Catalunya, són
provocades sense voler, per descuit i falta de concentració. Hi ha molt bon
ambient entre jugadors de diferents equips i ningú va a fer mal a ningú perquè
som conscients de que avui estem perfectes i potser demà després del partit
anirem en cadira de rodes per culpa de que tenim una cama trencada o el que
sigui.
Tot
i així hi ha molt de respecte a la hora que un jugador es lesiona. Quan un
jugador es lesiona enmig d’un partit, tots els jugadors estem obligats a quedar
de genolls a terra com a senyal de respecte fins que el jugador lesionat és
evacuat per l’ambulància.
Insisteixo
en que si hi ha qualsevol persona que li agradi el contacte físic, que provi de
jugar futbol americà sigui en el club que sigui, però puc afirmar que si
t’agrada el contacte aquest joc t’encantarà.
5. Normativa
5.1.
Posicions
El
futbol americà és un esport molt complex, que té moltes posicions diferents i
molts jugadors, cada una de les posicions efectua una acció diferent en el joc
i per això hi ha tants noms diferents de posicions.
Les
posicions tenen noms anglesos perquè com el joc és americà, no es tradueix el
nom de les posicions.
Quarterback
(QB) à
Jugador més conegut del futbol americà pel fet que és normalment el capità de
l’equip i el que decideix quina jugada s’efectuarà, a més és l’únic que pot
passar la pilota endavant.
Halfback
(HB) à Jugador
que juntament amb el FB agafa la pilota i corre fins que el plaquen o arriba a
marcar punt.
Fullback
(FB) à
Jugador que normalment protegeix al HB de possibles placatjes.
Wide
Receiver (WR) à Jugador que es dedica a fer una ruta[1]
corrents i rebre la pilota per després marcar punt.
Tight
end (TE) à Jugador en la línia
ofensiva que ha de protegir als jugadors de darrere i a la vegada pot fer de
WR.
Guard
(G) à
Jugador de la línia que ha de protegir als de darrere.
Center
(C) à
Jugador de la línia que a part de protegir als de darrere, és el que inicia
totes les jugades passant la pilota per sota les cames al QB.
Safeties
(SS) à
Defensors generals
Linebackers
(LB) à
Defensors dels HB, FB i TE
Cornerbacks
à
Defensors dels WR
Tackles
Ends à
Defensors encarregats a traspassar la línia ofensiva i placar al QB abans de
que efectuï el pas.
5.2.
El
Camp
El
camp és de forma rectangular i té una mida d’unes 100 iardes[2]
de llargada (91,44 m) i 53 iardes d’amplada (48,463 m), en cada extrem del camp
hi ha una zona de unes 10 iardes (9,144 m) anomenada ENDZOE que és on es
marquen els towchdowns[3].
En
cada ENDZONE al final d’ella, hi ha els coneguts GOALPOSTS que són dos pals per
els quals es marquen els extrapoints[4]
i els xuts, es fa punts al GOALPOST xutant la pilota i fent que passi entre els
dos pals, i es fa punt a la ENDZONE entrant en ella amb la pilota a la mà.
Cada
5 iardes hi ha una línia contínua marcada clarament, i cada 10 iardes hi ha el
número de la iarda que és. La línia de la iarda 50 és la línia que separa el
camp en dos parts iguals, la numeració de les iardes va des de la línia central
de 50, en numeració descendent fins a la ENDZONE.
5.3.
El joc
Un
partit de futbol americà dura 60 minuts dividits en 4 quarts de 15 minuts cada
un i al finalitzar el 2n quart es fa un descans de mitja part d’uns 15 minuts
aproximadament així cada equip pot descansar i reajustar les coses que no
surten bé durant el partit. El rellotge no corre durant el joc, sinó que es
para segons algunes circumstàncies (lesions, reunions d’equip anomenades
“HUDDLE”, etc), llavors un partit pot arribar a durar entre 2 hores i mitja i 3
hores.
El
partit s’inicia amb la reunió dels capitans de cada equip amb els referees
(àrbitres), on es saluden com a senyal de respecte i trien qui ataca i qui
defensa i a quin camp cada un, llançant una moneda a l’aire i el equip visitant
tindrà el dret a decidir si cara o creu, si té la sort que toca el que ell ha
decidit, pot triar si atacar o defensar i l’altre equip decidirà a quin camp
defensar o atacar, però si no toca el costat que l’equip visitant ha triat,
l’equip local decidirà què fer i l’equip visitant, a quin camp defensar o
atacar. Després de saber qui ataca i qui defensa, cada equip es posarà al seu
camp i s’iniciarà el joc.
El
sistema el qual es juga s’anomena “Down System” que consisteix en que l’equip
ofensiu (equip que ataca) té 4 downs (intents) per avançar 10 iardes i en cas
d’aconseguir-ho se’ls donarà un altre cop els 4 downs per tornar a avançar 10
iardes un altre cop i així successivament, però en cas de que amb 3 downs no
hagin aconseguit avançar les 10 iardes ,al 4t down tindran la opció del xut, i
l’altre equip agafar la pilota i avançar tot el que pugui fen un canvi de possessió
(aquesta opció s’anomena “punt”) o tindran la opció de fer un FIELDGOAL que és
xutar en els GOALPOSTS per anotar 3 punts, o sino es poden arriscar al GO FOR
IT que consisteix en fer una altra jugada per intentar avançar les iardes
necessàries, si les avancen perfecte, però si no les avancen es farà un canvi
de possessió de la pilota on s’hagi quedat l’home amb la pilota.
Al
finalitzar cada down, l’equip està obligat a formar el HUDDLE per decidir una
nova jugada per el següent down, i la defensa també formarà el seu HUDDLE per
parar a l’atac, que perdin la possessió i canviar la possessió, aquest sistema
de joc permet a cada entrenador, decidir quina serà la millor jugada en cada
cas, per poder superar al enemic.
Després del HUDDLE cada equip es posicionarà
per efectuar la jugada, normalment 11 jugadors per equip a les lligues sènior i
professionals, a les lligues júnior, 9 jugadors per equip i a les lligues cadet
7 jugadors per equip.
Els
dos equips quedaran separats per la línia de SCRIMMAGE és una línia imaginaria
que e produeix on està situada la pilota i que serveix per separar la defensa
de l’atac. Cap jugador pot estar per sobre de la línia d’SCRIMMAGE i no es pot
creuar aquesta línia fins que la pilota no estigui en moviment.
La
jugada s’iniciarà amb l’SNAP (passa de pilota del center al quarterback
efectuat per sota de les cames del center), l’SNAP s’efectuarà desprès d’una
senyal que el quarterback donarà al center que pot ser per veu o per contacte,
depenent de la jugada.
Una
vegada la jugada es finalitza, es repetiran tots els passos explicats
anteriorment des del punt d’avanç màxim de la pilota.
Per
fer saber al públic en quina situació es troba l’atac, diran en quin down es
troben i després quantes iardes queden per avançar, per exemple, el referee
dirà: 1r i 10, això vol dir que l’equip ofensiu està efectuant el primer down i
els queda 10 iardes per avançar, també podem sentir que el referee digui: 3r i
16, que això vol dir que ja han efectuat dos downs i ara van per el 3r i els
queda 16 iardes perquè segurament la defensa haurà fet algun SAC (placatge al
quarterback darrere la línia d’SCRIMMAGE) i això els haurà fet retrocedir
iardes enrere, normalment en aquesta situació l’equip ofensiu efectuarà un PUNT
per què veuen impossible la possibilitat d’avançar 16 iardes en dos downs que
els queda, llavors efectuaran el punt per fer retrocedir la posició de la
defensa i que l’altre equip comenci atacant en una posició més llunyana de la
seva línia d’SCRIMMAGE.
5.4.
Anotació
Primerament parlarem del towchdown que
és la manera més comú d’anotar i la més coneguda, és la manera d’anotar que
dóna més punts, 6 punts per towchdown, el towchdown s’aconsegueix quan un
jugador amb la pilota a les mans entra a la ENDZONE que l’altre equip està defensant
, després d’anotar un towchdown, es premia a l’equip donant-li l’oportunitat
d’anotar uns quants punts més
(1o2) anomenat EXTRAPOINT.
L’EXTRAPOINT, no és res més que xutar
la pilota dins dels GOALPOSTS per aconseguir 1 o 2 punts que això ho decidirà l’entrenador
si el vol d’un o dos punts depenent de les seves preferències.
Després
també es coneix el FIELDGOAL que consisteix en anotar, passant la pilota per
els GOALPOSTS.
La
última manera d’anotar que es coneix i que fa molt feliç a la defensa, és el SAFETY,
és com un gol en pròpia però en el futbol americà, que es produeix quan un
jugador defensiu placa a un jugador ofensiu dins la seva pròpia ENDZONE i això
concedirà 2 punts a l’equip defensiu.
6. Equipament
Per
al futbol americà hi ha una sèrie de proteccions que són essencials per poder
jugar i evitar lesions. Tot i que no les poden impedir al 100%, juguen un paper
molt important en la prevenció.
Hi ha les següents proteccions:
Cuirassa:
són les proteccions per les espatlles, molt voluminoses, típiques del futbol
americà.
Taules:
són unes proteccions per els quàdriceps.
També
hi ha una protecció per el maluc que en angles s’anomena hip pad
Genolleres:
protegeixen els genolls de cops però no de doblegar-se al revés.
Hi
ha la protecció del còccix que no té
un nom especial.
Casc: protegeix el casc
amb una capa d’escuma gruixuda i per sobre un ferro fort mb una màscara de
ferro per evitar cops a la cara.
Costellera:
protegeix les costelles dels possibles cops.
Collera:
aquesta protecció no és obligatòria però protegeix el coll de no doblegar-se.
Colzeres:
protegeix els colzes de possibles cops, aquesta protecció tampoc és
obligatòria.
Bucal:
protecció de plàstic amb la forma de les dents de cada jugador, per evitar
mossegar-se la llengua i evitar malformacions a les dents a la hora de
colpejar.
També
hi ha una protecció per les parts íntimes, la coquillera
Per
aclarir més o menys la funció de les proteccions i la seva importància,
relacionarem cada protecció amb la lesió que pot evitar.
La
cuirassa s’encarrega de protegir els cops bruscos a les espatlles els quals són
molt comuns i molt forts amb molta potència, també els shoulders ajuden una
mica a que la esquena i la columna vertebral no es col·loqui en alguna posició
inadequada.
Les
taules protegeixen els quàdriceps de cops que pugui rebre dels genolls.
El hip pad evita el desplaçament del maluc
i ajuda a prevenir la seva fissura o trencament, i protegeix de cops de
genolls, cascs, etc.
Les
genolleres protegeixen el genoll dels possibles cops que pugui rebre, tot i que
no ho faci amb la eficàcia que tot jugador voldria, alguna cosa fa.
El
protector del còccix evita el seu trencament en moments de caigudes de culs.
El
casc protegeix el nostre cap dels múltiples i ferotges cops que arriba a rebre.
La
costellera és una protecció opcional i obligatòria per algunes posicions en
concret les quals rebin molts cops, i protegeix les costelles dels cops amb la
cuirassa o amb el casc d’altres jugadors.
La
collera és una protecció opcional per als jugadors que tinguin el coll dèbil i
d’aquesta manera eviten el seu torcement.
Les
colzeres són una protecció poc comuna però evita el doblegament al revés del
colze.
El
bucal evita mossegades de llengua i malformacions a la dentadura després de
rebre múltiples i ferotges cops.
I
finalment trobem la coquillera que ens protegeix les nostres estimades parts
intimes dels possibles cops que pot rebre, és una protecció obligatòria.
Per
acabar la part de proteccions, m’agradaria afegir una petita i breu crítica,
tot el que acabo d’explicar de les proteccions té la seva part bona però per
contrapartida les proteccions també fallen, personalment les del genoll i la
cuirassa les quals en el genoll es podria proporcionar una protecció més fixe
però que no evités la seva mobilització, i per part de les espatlles es podria
afegir una capa més de protecció a l’interior de la cuirassa per evitar morats
i les possibles lesions d’espatlla que ara observarem a continuació.
7. Lesions
més freqüents del futbol americà.
Hi
ha dos tipus de lesions esportives: agudes i cròniques.
Les
lesions agudes venen de cop mentre s'està jugant o fent exercici. Les lesions
agudes més freqüents inclouen esquinços de turmell, distensions a l'esquena i
fractures a les mans.
Els
símptomes d'una lesió aguda inclouen:
•
Un dolor greu sobtat
• Inflamacions
•
No poder recolzar-se en una cama, genoll, turmell o peu
•
Un braç, colze, canell, mà o dit que està molt adolorit
•
Dificultats en el moviment normal d'una articulació
•
Extrema debilitat en una cama o un braç
•
Un os o una articulació que estan visiblement fora del seu lloc.
Les
lesions cròniques ocorren després de practicar un esport o fer exercici durant
un llarg temps.
Els
símptomes d'una lesió crònica inclouen:
•
Dolor mentre està jugant
•
Dolor mentre està fent exercici
•
Dolor lleu fins i tot en repòs
• Inflamacions
També
s’ha de remarcar que totes les lesions esmentades poden ser produïdes per un
cop fort, però també per falta de concentració del jugador. El paper psicològic
a la hora de jugar bé un partit sense lesionar-se és molt important. Un jugador
ha d’estar concentrat sense pensar en res més que el futbol americà, perquè si
reps la pilota i mentrestant corres per fer un towchdown, penses en la novia o
en l’escola o el que sigui, això provocarà que la teva posició de córrer no
sigui correcte per rebre un placatge i quan el rebis et facis més mal de lo
normal. Així que la concentració és molt important.
7.1. Nocions d’anatomia
Per
entendre les lesions més freqüents, cal tenir coneixements bàsics de l’anatomia
humana:
a. Lligament:
és una estructura del cós humà que té forma de banda i està composta de fibres
resistents que uneixen diferents estructures. Els lligaments articulars seran
els que tindrem més en compte en aquest treball perquè són els que en surten
més malparats en aquest esport. Són els lligaments que uneixen als ossos entre
si en les articulacions. És un teixit connectiu fibrós, normalment en cas de
trencament, el lesionat s’ha de sotmetre a operacions per re-unir el lligament.
b. Menisc:
és una estructura feta de cartílag que
té forma de mitja lluna i només omple parcialment la cavitat de l’articulació.
Normalment quan sentim la paraula menisc ens referim als dos que hi ha en el
genoll. El tipus de teixit del menisc és cartilaginós, per tant té una llarga
recuperació en cas de trencament.
c. Múscul:
és un teixit que es contrau i es dilata en funció al moviment que fem i ens
permet fer el moviment que estiguem fent., la seva funció és produir moviment
de força. És un teixit amb molta flexibilitat i força, per tant és de
recuperació ràpida.
d. Teixit:
és un grau d’organització entra la cèl·lula i l’òrgan. Cada teixit està
especialitzat per la zona en la que està.
e. Articulació: és el conjunt d’estructures que
intervenen en la unió de dos o més ossos.
7.2. Lesions
a.
Lesions
traumàtiques
Són lesions provocades per un agent
exterior a nosaltres i solen ser molt greus, en el futbol americà, en la part
de lesions traumàtiques, la més comuna que trobem és la lesió al genoll,
especialment la del trencament del lligament creuat anterior o posterior
(LCA-LCP) i el trencament del menisc. Aquest tipus de lesions al genoll poden
fer que el jugador es passi un llarg període de temps sense poder practicar res
d’esport.
Els jugadors de futbol americà també
solen tenir esquinços de turmell per culpa de les superfícies en les que es
juguen i per els moviments de tall.
Les
lesions de l’espatlla són bastant comunes, i el “labrum” és particularment
fàcil de lesionar, especialment en les línies ofensiva i defensiva.
A més, les lesions de l’articulació acromioclavicular
(ACJ) són també comunes.
b.
Lesions
cerebrals.
Una commoció cerebral és un canvi en
l’estat mental de la persona a causa d’un impacte traumàtic, un impacte fort.
S’ha vist que els jugadors d’aquest
esport són susceptibles a les commocions cerebrals, això vol dir que els
jugadors de futbol americà poden tenir commocions cerebrals amb una més
facilitat que la resta de gent.
No
tots els que pateixin una commoció perdran la consciència. Alguns signes de
commoció que es coneixen fins ara són el mal de cap, els marejos, nàusees,
pèrdua de l’equilibri, somnolència, formigueig, dificultat per concentrar-se i
visió borrosa.
El
jugador només pot tornar a jugar quan sigui garantit que estarà bé per un
professional de la salut dels esportistes.
Una
lesió molt comuna que afecta específicament als jugadors de futbol americà és
la ECT (Encefalopatia Crònica Traumàtica). Aquesta malaltia és un deteriorament
cerebral causat per l’acumulació d’una proteïna anomenada tau. El dany cerebral
que causa la ECT pot provocar greus discapacitats físiques i mentals. Empitjora
amb el temps.
Causes:
Cops o sacsejos en el cap, cop fort al cap, aturar-se en sec després de córrer
molt ràpid.
Persones
amb el nivell de risc més elevat: boxejadors professionals,
jugadors de futbol (soccer), de hockey, futbol americà, haver estat en el
servei militar en combat, haver patit alguns abusos físics, etc.
Símptomes:
depressió (incloent idees suïcides), paranoia, agressió, apatia, irritabilitat,
impulsivitat, mala concentració, trastorns en la memòria, confusió, falta del
judici, tremolors, tics musculars.
c.
Lesions
per ús excessiu
És
un tipus de lesió que té lloc a quasi tots els esports.
El
dolor lumbar o el mal d’esquena, són les queixes més comunes el els jugadors de
futbol americà a causa d’una sobreexplotació. L’ús excessiu també pot conduir a
la síndrome del sobreentrenament, quan un jugador s’entrena més enllà de la
seva capacitat per recuperar-se.
També,
per culpa del sobreentrenament, es pot generar tendinitis a la ròtula (dolor al genoll), és un problema comú en
aquest esport i el tractament sol ser enfortir el quàdriceps per reduir la
tendinitis i millorar la qualitat física.
d.
Lesions
de calor.
Aquest
tipus de lesions són una gran preocupació per als jugadors de futbol americà,
sobretot per els que no són professionals (amateurs), perquè aquest tipus de
lesions succeeixen generalment a l’estiu quan tenim les temperatures més altes
de l’any.
A les lligues professionals els camps estan
preparats amb sistemes de refrigeració per aquestes onades de calor.
L’activitat
física intensa pot donar lloc a la sudoració excessiva que desnodreix el cos de
sal i aigua i això és negatiu per a la salut de l’esportista.
Els
primers símptomes que els jugadors pateixen són rampes doloroses dels
principals grups musculars.
Si
no es tracta amb el refredament del cos i de la reposició de líquids, es
possible que això progressi a l’esgotament pel calor i cop de calor (pot, en un
cas extrem, causar la mort).
És
important que els jugadors de futbol americà siguin conscients de la necessitat
de beure aigua i el reemplaçament de líquids i per informar al personal mèdic
les símptomes de lesions per calor.
e.
Conseqüències.
Una
de les conseqüències més importants de lesionar-se és la por. La por és un dels
grans impediments que molts esportistes tenim per tornar a jugar com jugàvem
abans de lesionar-se, la por no et deixa fer el que feies perquè tens dins el
cap una veu que et diu: no et tornis a lesionar. Aquesta veu no et deixa fer
els moviments que feies i fins que no tornes a veure que el teu cos funciona bé
i resisteix els cops, no tornes a jugar.
Perdre
la por pot durar mesos, anys o inclús no la perds mai.
També
les conseqüències de lesionar-se són els llargs períodes de rehabilitació i
reincorporació en el joc, en els quals la por també juga un paper important.
f.
Rehabilitació.
Aquesta
part és complicada d’explicar perquè hi ha molts tipus diferents de
rehabilitació depenen del grau de la lesió i de la part del cos que estigui
lesionada.
8. Prevenció
de lesions
Des
dels seus inicis aquest esport ha estat relacionat amb una sèrie de lesions.
He
extret un article del 7 de juny de 2012, en el PAÍS en la secció d’esports, que
explica que els veterans retirats de la NFL, van fer una demanda a la NFL
exigint que es faci càrrec de la supervisió i tractament d’exjugadors que
pateixen demència, la malaltia d’Alzheimer o altres patologies neurològiques.
En la demanda també s’incloïen les morts de l’exjugador dels Chicago Bears,
Dave Duerson i el d’Atlanta Falcons, Ray Easterling.
Duerson
abans de matar-se amb un tret al pit va deixar especificat amb una nota que
volia donar el seu cervell a la ciència perquè investiguessin si patia de ECT
(Encefalopatia Crònica Traumàtica) com molts més jugadors. Aquesta malaltia
afecta específicament als jugadors de futbol americà i provoca demència, depressió,
ansietat i símptomes semblants al trastorn de bipolaritat.
El
col·lectiu de veterans (més de 2.000 persones) denúncia a la NFL per ocultar
tots aquests casos i les conseqüències de jugar a futbol americà als jugadors i
impedir la millora en les investigacions mèdiques en aquest camp.
En
2009, la NFL va reconèixer que existeix una connexió entre els traumatismes
cranials i (el 60% dels jugadors en pateixen com a mínim un durant la seva
carrera professional) el fet que tinguin 19 vegades més possibilitats de
desarrelar la malaltia de Alzheimer, el triple de patir una depressió o patir
demència a edats més joves.
L’objectiu
d’aquesta part del treball és trobar la manera d’evitar lesions o reduir-les
mitjançant el disseny de nous tipus de proteccions i la modificació de les normes per tal d’evitar cops violents i
lesions sense variar el funcionament del joc.
Per
demostrar la utilitat del meu treball és necessari la opinió d’alguns experts:
el president de la FCFA, una fisioterapeuta professional i l’entrenador de
Senglars Vall d’Aro.
Pel
que fa les proteccions, em centraré en dues zones que considero vulnerables: les
espatlles i en els genolls, dues parts del cos amb moltes lesions i poca
protecció. També s’estudiarà com millorar el casc.
Respecte
els canvis de normativa ens fixarem, per una banda, en la forma i el lloc del
cos on es produeix el placatge i, per l’altra, reglamentar les proteccions
dissenyades anteriorment.
8.1.
Aspectes generals.
Per
evitar lesions greus, un jugador abans de jugar un partit o començar un
entrenament, ha de escalfar correctament. La forma habitual és fer voltes al
camp durant 5-10 minuts i després, el més important, realitzar estiraments. La
manera correcta de realitzar-los és fer l’estirament 5s suau, 5s fort i 5s suau.
En total per cada múscul estirat serien 15 segons. Si es realitza correctament,
el jugador no s’hauria de lesionar.
En
el cas que el jugador hagi tingut alguna molèstia o lesió muscular, cal posar-se
gel a la zona lesionada durant aproximadament una hora, després reposar i al
cap de 10 minuts, aplicar calor al mateix punt durant aproximadament una hora
més. Després prendre antiinflamatoris i aplicar-se cremes tipus “fisiocrem” a
la zona lesionada que és un gel que ajuda a la recuperació muscular.
També
és molt important per evitar lesions i cansament ràpid, una bona alimentació,
com per exemple, un dinar de pasta el dia anterior del partit. I abans d’un partit prendre un plàtan, ous, o
algun aliment que tingui proteïnes.
Caldrà
evitar ingerir alguns aliments. Per experiència, NO beure llet abans del partit
és fonamental perquè sinó un jugador pot agafar molt mal de panxa.
Finalment
podem afegir que l’estat psicològic d’ un jugador té un paper molt important a
l’hora de evitar lesions. És necessari que estigui ben concentrat i no estar
despistat i relaxat a la hora de rebre un cop, d’aquesta manera estarà
preparat, tindrà els músculs activats i no es lesionarà.
A
més a més, una bona pretemporada[5]
pot ser crucial per evitar lesions i estar físicament i psicològicament
preparat per la llarga i dura temporada.
8.2. Disseny de noves
proteccions
L’objectiu d’aquesta part és evitar
lesions a través de noves proteccions.
a. Cuirassa.
Com
es pot apreciar a la imatge, la protecció estàndard no és gaire encoixinada.
He trobat un article que explica la
inestabilitat de les proteccions per a l’espatlla, i que molts jugadors des del
primer dia comencen a fer-se mal per culpa d’això. 
Per aquest motiu, veient que em feia mal als partits i als entrenaments
vaig buscar alguna solució en botigues d’esports. Específicament per al Futbol
Americà no vaig trobar-hi res.
Va
ser al Decathlon on hi havia una protecció per a l’espatlla de tipus
terapèutic, sobretot per fractures i altres lesions.
Vaig pensar que seria molt útil
col·locar-la sota la cuirassa. El resultat va ser excel·lent: et protegeix tant
que quasi no notes els cops. 
Després d’aquest experiment he arribat
a la conclusió que és una millora eficaç per evitar lesions en el futbol
americà, perquè l’articulació acromioclavicular queda molt protegida i el
labrum també, llavors dues de les lesions més freqüents es poden evitar i no
afecta a la mobilitat del braç, així que estàs protegit i et pots moure
igualment.
b. Proteccions
genolls.
Per
als genolls he trobat la solució a les múltiples queixes que tots els jugadors
tenim.
Les
proteccions dels genolls, com van dins una bossa en els pantalons, es mou
freqüentment fent que la protecció mai estigui al seu lloc.
La
meva solució és afegir un velcro que lligui la protecció amb el pantaló i la
cama.
D’aquesta
manera evitarem que la genollera es vagi movent constantment i estigui quieta
protegint el genoll.
El
meu prototip final consta de dues opcions diferents, una amb velcro i l’altre
amb una goma elàstica.
Després
de provar-ho els dos en un entrenament, el velcro definitivament fa la funció
que jo volia però necessitaria una escuma per protegir perquè irrita la pell, i
la goma no ha aguantat la protecció tant com jo volia.
c. Casc.
Per al casc no hi ha moltes queixes,
però si que segons la intensitat del cop fa molt mal al cap. Es podria intentar
encoixinar una mica més l’interior del casc per evitar els cops més bruscos.
El
casc és essencial per evitar la lesió cerebral ECT.
En el casc hi ha una millora possible
però no està en el meu abast perquè necessitaria unes maquines oficials i
material oficial de Riddell, i no disposo d’aquest tipus de material. La
millora que suggereixo és d’estovar els “coixins” del casc, o modificar-ho per
tal que absorbís més el cop i al cap de la persona no arribés tant fort.
No
nego que el casc actual ja fa una feina molt important, però una petita millora
seria el punt de la perfecció.
A
continuació hi ha una valoració dels meus prototips feta per jugadors de
Senglars que han provat el prototip.
|
Nom
|
Prototip Cuirassa
|
Prototip Genollera
|
||||
|
|
Excel·lent
|
Bé
|
Malament
|
Excel·lent
|
Bé
|
Malament
|
|
Jan
Esteve
|
x
|
|
|
|
x
|
|
|
Marc
Barba
|
x
|
|
|
|
x
|
|
|
Moisés
Arenas
|
x
|
|
|
x
|
|
|
|
Iosu
Vermeersch
|
x
|
|
|
x
|
|
|
|
Santiago
Moreira
|
x
|
|
|
x
|
|
|
|
Albert
Cucharero
|
x
|
|
|
x
|
|
|
A
la taula podem observar que els que el prototip de la cuirassa, té un 100%
d’èxit, tots han dit que és un prototip molt ben pensat però que llàstima que
no estigui incrustat a la cuirassa, però això no treu la seva efectivitat
perquè el fet que estigui enganxat al cos la protecció fisioterapeutica, fa que
protegeixi millor.
El
prototip de la genollera no ha tingut tant d’èxit per culpa que el velcro
irrita la pell, després d’afegir una protecció al velcro perquè no irriti, fa
que vagi bé però segueix irritant, no tant però si una mica.
Personalment
opino el mateix que els jugadors que ho han provat.
8.3. Proposta de
modificació de normativa
Ara
intentarem evitar lesions a través d’un canvi en la normativa.
Principalment,
ja hi ha grans canvis com la prohibició de cops directes casc contra casc o
anar directe a picar amb el casc i també i ha canvis pendents per fer aquest
any i cada any hi ha canvis per millorar la salut dels jugadors.
Però
la meva proposta es basa en què podem
afegir que les categories júnior, sènior i professionals, tinguessin la
prohibició de placar directament als genolls tal i com està establert a la
categoria cadet.
S’hauria de tenir en compte el fet de cobrir
els camps de futbol americà per tal de protegir als jugadors dels freqüents
cops de calor.
Per
ara els canvis demanats ja serien suficients, tot i que contínuament es van
realitzant canvis de normativa per tal de millorar l’estil de vida dels
jugadors.
8.4. Entrevistes
La primera entrevista que s’ha fet ha estat
a la Carme Surós Frigola, una fisioterapeuta amb 27 anys d’experiència.
L’objectiu era conèixer l’àmbit de les
lesions des d’un punt de vista fisioterapèutic.
-
Per començar l’entrevista
seria interessant saber com es pot arribar a ser fisioterapeuta avui dia.
Doncs estudiant la carrera de fisioteràpia i després
especialitzant-te en alguna branca que t’agradi més o que et sentis realment
estimulat perquè és una feina de moltes hores i molt d’esforç.
(Li explico que jo
sóc en Pere Voz Vilanova un jugador de futbol americà que estic fent un treball
de recerca sobre les lesions del futbol americà i les intento evitar, llavors
l’entrevisto per tenir una opinió del treball des del punt de vista
fisioterapèutic)
-
En l’àmbit de les
proteccions tenim la cuirassa i jo penso que no està suficientment protegida
per sota. És per aquest motiu que he dissenyat el meu prototip afegint una espatllera-musclera?
fisioterapèutica la qual ja li he ensenyat la fotografia abans, que li sembla?
D’entrada pel que he visualitzat a la foto queda bastant
protegida la part estructural de l’espatlla i en un principi s’hauria de provar
que l’esportista que ho utilitzés li fos còmode que no fos un parany per
després agilitzar i fer esport. En un principi jo ho veig correcte sempre i quant
es provi per saber l’efectivitat real.
(Li comento que tinc
la intenció de provar-ho amb els de
l’equip per tenir més opinions)
-
Després tenim la
protecció dels genolls que ja la ha visualitzat a la foto, que en pensa?
Aquesta està molt ben pensada perquè els problemes que
teniu vosaltres és del desplaçament de la protecció i la ròtula queda
desprotegida tant a nivell de menisc com a nivell de lligament, i el teu
prototip sembla que ho soluciona.
-
En l’àmbit de la
normativa, el canvi que demanaria és prohibir placatges per sota de la cintura
a totes les categories per evitar cops bruscos als genolls.
Jo també ho demanaria.
-
I afegir que es
cobris el camp per protegir els jugadors del sol.
Sí, per evitar lipotímies i canvis de temperatura, està
molt bé això.
-
Finalment
necessitaria una explicació de què són les lesions per ús excessiu i com es pot
curar.
Les lesions per us excessiu venen portades a terme
perquè hi ha un desgast continuat d’aquella zona articular. En el teu esport en
específic a part de les lesions mecàniques, depèn de la fisiologia de
l’esportista, fas unes sobrecàrregues determinades a punts articulars que són
només teus, aquí hi ha una lesió a llarg termini segur, fent esport o no.
Això es cura fent
prevenció. Jo penso que la fisioteràpia és una de les carreres en què es
treballa tant en tractament com en prevenció. És on tenim un camp molt
important a nivell esportiu en el qual l’esportista s’ha de mentalitzar que ha
de fer prevenció, que ha de tenir un fisioterapeuta perquè li elastifiqui la
musculatura a priori comenci a fer l’esport, es facin descarregues pertinents
de la zona muscular carregada per aquell entrenament o aquell partit. Llavors
si hi ha algun punt d’inflamació, tan punt es detecti, es redueixi, perquè
sinó, es perdura i si perdura cronifica i llavors quan reps un placatge o
qualsevol cosa tens una lesió. Si s’hagués tractat des de bon principi la
inflamació, no hagués passat res.
-
I un cop tens una
lesió, com es cura?
Llavors s’ha de tractar a nivell com a patologia. A
partir d’aquí hi ha dues vies: la via de
la teràpia manual, i si la lesió és molt greu després hem de passar a
tractaments més específics d’electroteràpia o de medicina física que serveix
per regenerar el múscul. Si hi ha fractura doncs utilitzar la magneto[6]
que això consolida l’ós.
-
Tens alguna proposta
per evitar lesions?
La millor solució és passar pel fisioterapeuta una
vegada a la setmana, i abans i després del partit, es reduirien molt les
lesions.
A més si aprenguéssim tots a estirar correctament i a
tonificar el que toqui individualment les zones amb més perill de lesió, aquí
ja es fa un gran treball de prevenció.
-
Moltes Gracies per
tot.
La següent entrevista feta ha estat al meu
entrenador, Gerard Carlos Abele,
l’entrenador principal de Senglars Vall d’Aro.
Un entrenador amb 6 anys d’experiència i 20
anys d’experiència com a jugador.
(Antes de nada
agradezco que aceptes hacer la entrevista)
-
Después necesitaría saber tu nombre completo.
Gerard Carlos Abele.
-
Y cuanto hace que te dedicas como entrenador?
Como entrenador hará casi 6 años.
-
Y como jugador?
Como jugador, pues, unos 20 años.
-
También que otros trabajos desarrollas fuera del
futbol americano?
Carpintería.
-
Como puedes llegar a ser entrenador de futbol
americano hoy en día?
Pues la federación española, da unos cursos donde
tienes que hacer un examen y unos trabajos en casa. También tienes que
participar x horas en clase.
(Como muy bien ya
sabes tu, soy un jugador de futbol americano, juego en Senglars y estoy
haciendo un trabajo de recerca para mejorar el estilo de vida de los jugadores
de futbol americano y evitar las lesiones, y te entrevisto a ti para tener la
visión de un jugador y entrenador)
-
Necesitaría saber alguna información de Senglars
como por ejemplo la historia de el equipo, quien diseñó la equipación, que
posiciones tiene en diferentes ligas y los trofeos ganados.
Lo que yo tengo entendido había un chico llamado
Jordi, que empezó a hacer futbol flag, y más adelanto vino el Ángel (Ángel
Hurtado, ex-entrenador de Senglars) que empezó a trabajar con el flag para
poder convertir-lo en un equipo de futbol americano cadete, y de esto hará unos
10 años.
De presidentes ha tenido el Jordi (del flag), el
Ángel Hurtado, i el actual presidente Jordi Ferreres.
La actual equipación la diseñó Ángel Hurtado.
Las posiciones de Senglars en la categoría cadete,
siempre están entre los 4 primeros, y después la categoría sénior siempre se
mantiene sobre la mitad para abajo, por las ultimas posiciones.
Trofeos ganados el cadete tiene muchos la verdad,
cuarta posición un montón, tercera posición también muchos, segunda posición 4
o 5 y de primera posición 2.
-
Para seguir hablaremos de la coraza que ya te he
enseñado mi prototipo para mejorar la protección, que piensas tu de esto?
Haber, las protecciones estándar, que son
obligatorias y después están las opcionales. Las obligatorias ya se cumplen
pero si pones añadidos extras siempre te protegerán más que solo llevando las
obligatorias.
-
Después tenemos la protección de las rodillas, que
piensas de esta protección?
Tu prototipo esta muy bien, aunque un buen pantalón
evita que se mueva la rodillera, pero para la gente que se le mueve la
rodillera esta muy bien tu prototipo.
-
Hablando de la normativa, me gustaría prohibir los
placajes directos en la rodilla en las categorías sénior y junior. Que te
parece?
Haber, en el cadete esta prohibido, en las otras no,
por la razón que ya tienes un cierto conocimiento de cómo placar a una persona
sin lesionar, si quieres hacer daño puedes, pero si placas como te han
enseñado, no deberías hacer daño.
La mayoría de las lesiones de rodilla suelen ser
porque los tacos se quedan clavados en el césped y cuando te placan se pliega
al revés la pierna, o también suelen haber muchas lesiones de rodilla que son
producidas porque el jugador esta despistado y con poca tensión., o no estar
concentrado.
-
Por ultimo, saber si tienes alguna propuesta para
evitar lesiones.
La verdad, como hace tantos años que estoy jugando,
las protecciones han mejorado muchísimo.
Mi primer casco no tenia nada que ver con el que
tenemos ahora en Senglars.
Creo que el futbol americano ha evolucionado mucho
para evitar lesiones y proteger muy bien.
-
Muchas gracias por todo.
La última entrevista ha estat feta al
president de la Federació Catalana de Futbol Americà, Juan Jose Ayuso. Un home
amb 7 anys d’experiència dins la junta directiva i 11 anys d’experiència com a
president de la FCFA.
Aquesta entrevista està redactada de
diferent manera perquè ha sigut a través de correu electrònic a diferència de
les altres que eren cara a cara.
·
Abans de res,
agraeixo el fet de deixar-me fer-li la entrevista.
T’agraeixo a tu el
interès que has mostrat.
·
PREGUNTES RÀPIDES:
o
Nom: Juan Jose Ayuso
o
Quant temps porta
dins la FCFA?
A la Junta Directiva des de l’any 1996. Vaig
assumir el càrrec de president l’any 2003.
o
Quant temps fa que
s’hi dedica?
La meva tasca al futbol americà és
completament amateur. Vaig arribar a aquest mon a principis dels anys 90 quan
el meu fill va començar a jugar.
o
Quants equips estan
federats de Futbol americà actualment?
A Catalunya tenim 25 clubs federats.
o
Com es pot arribar a
ser president de la FCFA avui dia?
Cada 4 anys es celebren eleccions. Si algú
vol ser president té que presentar la seva candidatura i ser escollit per els
clubs.
·
Sóc un alumne de
Batxillerat que estic enmig del treball de recerca, m’ha interessat el fet de
les lesions en el futbol americà perquè en sóc jugador i ho he viscut i
m’agradaria millorar el joc per evitar les lesions.
Per millorar les
lesions he pensat en la millora de proteccions i la modificació de la
normativa.
·
PROTECCIONS
·
M’he fixat
especialment en els Shoulders perquè el trencament de l’articulació
acromioclavicular és molt comú, i el trencament del labrum també.
·
Llavors el meu
prototip és afegir sota la protecció de sèrie, una protecció fisioterapèutica
per a l’espatlla, que no impedeix el moviment i evita cops bruscos als dos
punts febles d’aquesta zona.
Què n’opina?
Crec que és una idea
molt bona. Sense cap mena de dubte milloraria el índex de sinistralitat en
aquesta lesió concreta. Una de les mancances del nostre esport es falta de gent
preparada a alguns clubs, que fan el que poden per tirar endavant, però tot i
que no tinc coneixement per afirmar que sigui adequada per la totalitat dels
jugadors sí que la trobo molt interesant.
·
Després hi ha també
els genolls que no estan gaire ben protegits perquè la protecció es va movent
de lloc llavors, la solució seria...
Què en pensa?
Qualsevol eina que
garanteixi una millor seguretat dels nostres jugadors la trobo interesant. Com
et deia abans no sóc un expert en la matèria, i potser cada jugador depenen del
seu físic o la seva posició de joc pugui necessitar proteccions més
especifiques.
·
NORMATIVA
·
Finalment en l’àmbit
de la normativa podríem fer que la categoria sènior i júnior, tinguessin, com
els de cadet, prohibit placat per sota de la cintura. O prohibit placar directe
al genoll. Li sembla bé?
La meva opinió en
aquest tema és circumstancial. N’hi han diferents comitès que regularment
revisen els reglaments. En qualsevol cas, dins de la Federació tenim des de
punts de vista més restrictius en quant al contacte durant el joc, fins a
d’altres que pensen que no tindríem que posar limitacions al reglament original
que es juga a la NCAA (que és el que utilitzem de base). Personalment trobo be
les restriccions per protegir la integritat dels jugadors, però també entenc que
els responsables del reglament no vulguin adaptar tant el reglament. N’hi ha
molts factors, entre d’ells les competicions internacionals, on es jugaria amb
una altre reglament i evidentment posaria en desavantatge els nostres equips.
Com a conclusió, trobo
complicat arribar a un consens per limitar els placatges per sota de la cintura
a les categories sènior i junior.
·
També seria
important cobrir tots els camps de futbol americà per evitar els nombrosos cops
de calor.
Ja ens agradaria,
però a Catalunya amb prou feina tronem camps on poder jugar. En qualsevol cas,
la FCFA, ja fa unes temporades va adaptar els seus calendaris per concentrar el
gruix de la temporada de final de tardor a principi de primavera, de cara a no
jugar quan el calor comença a ser més important.
·
Per acabar, tindria
vostè alguna proposta per evitar lesions a part de les que he dit?
Entrenar.
Un bon entrenament
és fonamental per evitar lesions. Entrenadors,
fisioterapeutes i metges als clubs
que portessin un programa el més adequat possible.
I evidentment no
forçar als jugadors quan estiguin tocats.
Però aquesta teoria
és fàcil de dir, però després no hem de oblidar que els jugadors són amateurs i
compaginen feines o estudis amb els entrenaments, els entrenadors
i fisioterapeutes són voluntaris en
la majoria dels casos, i els planters són curts per poder fer les rotacions i
donar descans als jugadors.
Però no vull ser
pessimista. En realitat s’ha avançat en aquest aspecte respecte a 10 anys
enrere.
8.5. Conclusions de les
entrevistes
à La conclusió
extreta de l’entrevista amb la Carme Surós, és que a part dels meus prototips
que, considera, són molt adients per protegir els ossos, per cuidar els muscles
de possibles lesions, tots els jugadors de futbol americà haurien de passar per
el fisioterapeuta un cop a la setmana i abans i després de cada partit (hem de
tenir en compte que és una fisioterapeuta i vol tenir clients), llavors la
solució seria que cada equip tingués el seu propi equip de fisioterapeutes,
però és molt difícil d’aconseguir això.
El
que sí és possible de fer, és que cada jugador estiri la seva part muscular més
dèbil o on tingui més lesions per enfortir aquella part. Que cada jugador
individualment les seves zones musculars més vulnerables.
També
seria recomanable visitar al fisioterapeuta abans i després de cada partit, o
abans d’algun partit important o un cop cada tres mesos no va malament.
Agraeixo
molt la definició de lesions per ús excessiu que m’ha proporcionat. No estic
d’acord en anar tants de cops al fisioterapeuta perquè sinó el muscle
s’acostumarà a que el tornin a posar a lloc, jo sóc més partidari d’anar al
fisioterapeuta un cop cada tres mesos o abans d’un gran partit per prevenir
però també vull que els meus muscles treballin i es posin a lloc ells sols.
à La
entrevista amb Gerard Carlos Abele, m’ha donat una visió molt diferent a la que
m’esperava, perquè és un jugador que ha viscut canvis en aquest esport, i ha
viscut molt temps jugant a futbol americà.
Està
clar que els meus prototips de protecció li han semblat bé com a millora però
com ja diu, les proteccions han canviat molt i ja protegeixen molt més que
abans. Però per els que hem començat a jugar fa pocs anys, evidentment volem
canvis per millorar el nostre nivell de vida, llavors això no em pararà els
peus.
La
idea de prohibir el placatge per sota la cintura no li ha semblat bé perquè
segons ell ja has de tenir experiència per no fer ni fer-te mal. En aquest cas
estic d’acord, com a mínim està prohibit a cadet, a sènior ja has de tenir
experiència en saltar i esquivar.
Ha
estat una entrevista interessant perquè no m’esperava aquest tipus de
respostes.
à La
entrevista amb el president de la Federació, ha estat interessant perquè mostra
interès en els meus prototips tot i que en l’àmbit de la normativa és difícil
de entrar, en l’àmbit de proteccions sembla que ho he fet bé.
En
la part de la cuirassa està d’acord amb mi perquè com no tenim gent tant
preparada com als Estats Units, les lesions són majors i les proteccions s’han
de millorar. En la dels genolls també està d’acord pel mateix motiu.
Evidentment
la Federació no té suficients recursos com per cobrir tots els camps de futbol
americà, però com a mínim ja miren de fer els partits en èpoques de poca calor.
El
que el president ha deixat clar és que els meus prototips són uns “accessoris”
per el joc que cadascú s’ho pot posar però que fins que no sigui obligatori per
reglament, seran mers accessoris.
També
ha deixat bastant clar que per reduir les lesions aquí a Catalunya, s’ha
d’entrenar més, perquè falta gent esportista, per culpa dels horaris
d’entrenaments. Com no és un esport famós a Catalunya, no tenim totes els hores
d’entrenament possibles que necessitaríem per evitar més lesions.
9. Conclusions
generals de la recerca
La meva hipòtesi: Es
possible millorar la seguretat evitant lesions, mantenint l’espectacle.
Després
de realitzar recerca i investigar sobre el tema, la meva hipòtesi és certa, els
prototips que jo presento en aquest treball poden reduir considerablement les
lesions, ara bé, hem de tenir en compte que tot tipus d’esport té certs riscos
i especialment en el futbol americà, l’espectacle es una part molt important.
Cada any la normativa del joc registra noves modificacions, l’equipament nomes
es canvia cada cop que sorgeix una necessitat per evitar lesions molt greus o
també hi ha agut canvis per qüestions d’estètica i comoditat. Cal remarcar que s’investiga
constantment noves tecnologies per les proteccions a fi de millorar la qualitat
de vida dels jugadors.
En
aquest treball he après què és un treball de recerca, he après a ser constant
amb una feina concreta, he après a escriure moltes pàgines amb un mínim de
coherència entre elles, he après moltes coses del futbol americà que no
coneixia (història, normativa, proteccions, alimentació...),he sigut capaç de
fer canvis en la normativa i dissenyar equipament adient per tal d’evitar
lesions i finalment he après a fer un treball de recerca de Batxillerat.
A
la hora de desenvolupar el treball de recerca m’he trobat certes dificultats
com ara falta de maquinària específica a l’hora de crear els meus prototips. El
fet de tenir el president de la FCFA a Barcelona ha estat un problema a la hora
de fer la entrevista, perquè vam quedar un dia però per causes de metros i
transports públics, el president es va retardar i no vam poder efectuar
l’entrevista, llavors vaig tenir que enviar l’entrevista per correu electrònic
i ell me la va contestar de seguida. Els típics problemes tècnics de internet.
I no gaire més dificultats importants he tingut. També el fet que els jugadors
de Senglars provessin els meus prototips va ser complicat perquè no puc fer que
la gent provi els meus prototips durant l’entrenament perquè tenim partits
constantment i pocs entrenaments, llavors vaig demanar que tothom que pogués
que es quedés després de l’entrenament i nomes van poder 6 jugadors.
Evidentment
la meva recerca no ha acabat aquí, per ara no continuo la recerca perquè no
tinc més temps, però en un futur proper, continuaré la recerca perquè vull
millorar la qualitat de vida dels jugadors de futbol americà. La meva recerca
continuarà per el mateix camí però intentaré dissenyar unes proteccions més
“professionals” amb més estil, no de tant mala qualitat, miraré que la
protecció de l’espatlla estigui enganxada a la cuirassa però que no deixi de
protegir el que protegeix ara. I al genoll miraré de protegir millor el velcro
perquè no irriti la pell. Per la part del casc, intentaré protegir-lo millor,
que absorbeixi més els cops. Si aconsegueixo això crec que reduiré molt el
nombre de lesions. A la part de la normativa jo no m’endinsaria més perquè
sabem que hi ha molts experts al voltant de la normativa i intentant
millorar-la mantenint l’espectacle. Perquè no hem d’oblidar que el futbol
americà és un espectacle!
Per
acabar, agraeixo la gran col·laboració a la Mapi Osés (per la ajuda en tot el
treball en general), a la Nuri Rissech (per fer possible la creació dels meus
prototips del genoll), a en Gerard Abele , la Carme Surós i en Juan Jose Ayuso
(per acceptar fer la entrevista), al meu pare (per solucionar alguns problemes
tècnics amb l’ordinador), a en Pedro Pablo (per la seva guia i ajuda com a
tutor).
10. Fonts
d’informació
-
The
Evolution of Football Equipment, Amy Daughters. Agost 2014
-
El
sobreentrenament, Colla de córrer a peu pla. Març 2014
-
Decathlon. Agost de 2014
-
Historia
de las hombreras. Agost
2014
-
La NFL, acusada de esconder las consecuencias físicas de
las lesiones. abril 2014
-
FCFA.
Març, Abril, Maig, Juny, Juliol, Agost, Setembre, Octubre 2014
-
“Super
Bowl” a la catalana, Jesús Sancho. Agost 2014
-
Què
hem de menjar abans, durant i després de fer exercici?,
Juan Guardiola. Març 2014
-
Marco Antonio Álvarez Durán, El origen del futbol americano. Agost
2014
-
Mesa Romero, Alexandre; Historia del futbol americano. Juliol 2014
-
Shoulder
instability in professional football players. Consulta Juliol 2014
-
NIH. Instituto Nacional de Artritis y
Enfermedades Musculoesqueléticas y de la piel. Lesiones deportivas. Agost 2014
-
Encefalopatía
Traumática Crónica, NYU (New York University). Agost 2014
-
Definición del futbol americano (explicació
del joc). Consulta Juliol 2014
-
Magnetoteràpia. Salud y calidad de Vida.
Agost 2014
-
Copyright del Vikingo, Historia cronològica del futbol americano. Agost 2014.
-
Football
injuries. Abril 2014
[1] Ruta feta per el jugador. Hi ha
moltes rutes diferents. (correr recta, amb curva, i diferents formes)
[2] Unitat anglesa
de longitud que equival a 0.9144 metres.
[3] Nom que
rep el fet d’anotar punts en en futbol americà.
[4] Punt
extra a fer després de marcar un touchdown.
[5] Entrenaments
normalment físics (no tàctics) abans de començar la temporada.
[6] Magnetoteràpia:
tractament mitjançant camps magnètics produïts per corrent elèctrica.
No hay comentarios:
Publicar un comentario