Índex
1. Introducció
Presentació
i Motivació
Objectius de la recerca (descobrir..... saber....
entendre.... aprendre.... ser capaç...)
Idea
prèvia (hipòtesi o pregunta)
Esquema
del TR (part teòrica...)
2. Història
del futbol americà
3. El
futbol americà a Catalunya
4. Senglars
5. Normativa
6. Equipament
7. Lesions
més freqüents del futbol americà
8. Prevenció
de lesions
8.1. Aspectes
generals
8.2. Disseny
de noves proteccions
8.3. Proposta
de modificació de normativa
8.4. Entrevistes
8.5. Conclusions
9. Conclusions
generals
10.
Fonts d’informació
11.
Annexos
1.
Introducció
Sóc
un jugador de futbol americà i al pensar idees per fer un treball de recerca,
el primer que em va venir al cap va ser el futbol americà perquè és una de les
meves grans passions. Com és un tema molt ampli i que podia tractar-lo des de
molts punts de vista, vaig decidir centrar-me en el tema de la prevenció de
lesions que és un dels grans casos a resoldre perquè he vist molts amics i
companys entrar a l’ambulància i quedar-se un any sense jugar.
El
meu objectiu principal com ja he dit anteriorment, és trobar alguna manera per
evitar o reduir les lesions del futbol americà.
D’objectius secundaris hi ha el fet d’aprendre com fer un treball de
recerca, utilitzar una metodologia adient i aprendre més sobre el futbol
americà (normativa, història, evolució del joc, etc). A més ser capaç de fer
canvis en la normativa i dissenyar equipament adient per tal d’evitar lesions.
La
meva idea prèvia o hipòtesi és la següent: Es possible
millorar la seguretat evitant lesions, mantenint l’espectacle.
Esquema
del treball:
L’estructura
del treball està dividida en una primera part teòrica, i en una segona més
pràctica. A la part teòrica dedicaré el primer apartat (dividit en tres
subapartats) a la història del futbol americà en general, des dels seus orígens
fins avui dia, a continuació al futbol americà català i, finalment, parlaré del
meu equip: Senglars Vall d’Aro. Els altres apartats de la part teòrica fan
referència a la normativa, l’equipament i les lesions mes freqüents del futbol
americà. Pel que fa la segona part més pràctica, trobem una primera part que
parla de prevenció de lesions, després el meu disseny i fabricació de prototips
de proteccions, a continuació la proposta de canvi de normativa i finalment les
entrevistes i les seves conclusions.
Per
acabar el treball hi ha les conclusions generals del treball, els annexos i les
fonts d’informació.
2.
Història del futbol americà
2.1.
Història general
El
futbol americà que tots coneixem, és un descendent del futbol britànic (soccer)
i el rugbi.
El primer partit de futbol
americà registrat en la història es considera que va ser entre les universitats
de Rutgers (Nova Jersei) contra Princenton (Nova Jersei) el dia 6 de novembre
de 1869.
Principalment
el futbol americà és el resultat de divergències del rugby, fetes principalment
per, el considerat “pare del futbol americà”, Walter Camp. A finals del segle
XIX i principis del XX, el mètode
desarrollat per entrenadors universitaris com Eddie Cochems, Amos Alonzo
Stagg, Knute Rockne y Glenn “Pop” Warner (famós per ser el creador del futbol
americà infantil) van ajudar a aprofitar la nova norma de la passada
adelantada.
La
popularitat del futbol universitari va créixer fins a tal punt d’esdevenir la
versió dominant d’aquest esport en la primera meitat del segle XX. El futbol
col·legial encara és notablement atractiu dins els Estats Units.
2.2.
Resum cronològic
- 1869
à
Primer partit registrat en la història del futbol americà (guanyador
Princenton)
- 1876
à
Es forma la Associació Americana Intercol·legial de Futbol (A.A.I.F). La seva
seu es troba a Springfield, Massachusetts, on es van modificar les normes de la
Unió de Rugbi.
En
els principis del futbol, era permès agafar als corredors de on fos possible
agafar o empènyer, durant tota la carrera per tal d’evitar que la pilota
avancés. Una regla dictada aquest any, establint que agafar, bloquejar i passar
la pilota enrere estava permès.
- 1877
à
els partits van començar regits per la A.A.I.F i es jugava amb 15 jugadors, 9
dels quals més o menys jugaven a la mateixa posició perquè formaven part de una
línia ofensiva, feien servir dos corredors de velocitat i dos de potència, més
un capità. Els partits duraven 90 minuts.
- 
1878 à
Es dictamina l’obligació de portar com a vestimenta una jaqueta i un pantaló de
lona.
1878 à
Es dictamina l’obligació de portar com a vestimenta una jaqueta i un pantaló de
lona.
- 1879
à
La universitat de Princenton va fer servir una jugada nova de protecció que
aquell mateix any es va legalitzar i des de llavors s’ha utilitzar molt.
- 1880
à
durant aquest any les contestes del rugbi van ser de gran molèstia, amb el que
va resultar realment senzill introduir una variant que agregués emoció i
espectacle. Gràcies a això va aparèixer la figura del Quarterback, com a nou
mètode de posar la pilota en joc.
En
comptes que la pilota fos llançada o treta d’entre dos explotadors que
carregaven cap a davant, amb la intenció de començar el joc, la pilota seria colpejada amb el peu, igual
que en el rugbi.
A
més, es va reduir el nombre de jugadors de 15 a 11, es reglamenta la línia
d’scrimmage. També es va reduir el camp de 140 x 70 iardes, a 110 x 53 iardes.
- 1881
à
S’afegeixen al joc, dos temps extres de 15 minuts cada un, amb la finalitat
d’evitar empats.
- 1882
à
s’inclouen normes que consideren termes com a oportunitat i avanç. Això vol dir
que si un equip no avançava 5 iardes en 3 intents , o bé perdia 10 iardes des
del punt de l’últim atac o entregaven la pilota a l’adversari perquè comencés
la jugada des del punt de l’ultima jugada de l’altre equip.
Tenint
també referències documentals, aquest mateix any s’iniciaren els senyals
donades a la banqueta per indicar la jugada.
- 1883
à
es van reglamentar 4 àrbitres, dos per equip els quals un seria el “jefe” i
l’altre el jutge.
- 1884
à
es permet que els protectors avancin al corredor.
A
més es modifiquen els valors de les anotacions donant al TOUCHDOWN 4 punts, a
l’EXTRAPOINT, SAFETY 2 punts i el FIELDGOAL 5 punts. (la descripció dels
diferents tipus de anotacions queda explicat a la part de normativa)
- 1887
à
es realitza el primer joc de futbol americà cobert, jugat en la Madison Square
Garden (Nova York), les universitats de Pennsylvania i Rutgers.
- 1888
à
La A.A.I.F. va establir noves normes en les quals es prohibeix placar per sota
els genolls i bloquejar amb els braços o les mans, d’aquesta manera establir
dos noves normes per regular la manera de bloquejar i la manera d’avançar amb
la pilota:
1- el
corredor i l’home de suport.
2- l’ús
de les mans i els braços.
Aquestes
dues normes encara no s’han modificat avui dia. Les regles prohibien bloquejar
amb els braços estesos (el càstig era la pèrdua de l’oportunitat ofensiva, la
pilota canviava d’equip).
- 1890
à
La Pop Warner va permetre l’ús de tot el cos a l’hora de bloquejar, el qual va
permetre cobrir més. També van disminuir els càstigs per utilitzar els braços i
les mans. Per contrapartida, van provocar un augment en la dificultat del
contra-bloqueig per els jugadors defensius.
- 1892
à
Harvard comença a fer servir jugades segures i ingènues que caracteritzen el
futbol americà modern, com per exemple el pas de la pilota cap a un receptor
que s’adelanta.
També
es va crear una jugada innovadora, anomenada cunya volant, que consisteix en
que 9 dels 11 jugadors es col·loquin en forma de “V” al revés i comencin a
avançar sense parar i dins de la “V” es col·loca el quarterback i un home de
suport per protegir-lo, jugada que és pràcticament impossible parar.
- 1894
à
la A.A.I.F. modifica els seus reglaments per reduir el teps de joc de 90 a 70
minuts, dividits en dos temps col·locant un entremig per lluir les bandes
sonores de cada equip i les animadores.
- 1895
à
les normes obliguen a que 7 homes es mantinguin alineats a la pilota fins que
aquesta sigui sacada.
- 1896
à
les normes obliguen a que com a mínim 5 homes es mantinguin alineats a la
pilota fins que aquesta sigui sacada.
Apareix
una regla que limita el moviment dels jugadors ofensius fins que la pilota
sigui sacada.
- 1897
à
la regla que indica el valor de les anotacions es canvia de nou i els nous
valors són: TOUCHDOWN passa de 4 a 5 punts, EXTRAPOINT passa de 2 a 1 punt i la
resta de valors queden iguals que abans (FIELD GOAL es manté a 5, SAFETY a 2)
- 1899
à
John Heisman va ser l’entrenador de la Universitat de Auburn durant 5 anys. Va
ser aquí on es va desenvolupar la jugada de la pilota fantasma (el quarterback
se l’amaga enganxada a la seva cintura), d’aquesta manera va aconseguir durant
aquesta època un rècord de 12 victòries 4 empats i 2 derrotes.
- 1902
à
Es reglamenta que l’EXTRAPOINT hauria d’intentar-se després d’anotar un FIELD
GOAL o TOUCHDOWN.
- 1903
à
s’obliga a que com a mínim 5, màxim 7 jugadors romanguin alineats a la pilota
fins que aquesta sigui sacada. A més es torna a modificar el valor del FIELD
GOAL a 3 punts, com actualment està.
- 1906
à
es legalitza el pas adelantat, sent aquesta modificació, la més important des
de 1876, aquest canvi va donar al futbol americà un balanç quasi perfecte entre
la ofensiva i la defensa, facilitant la realització d’un pas cap a un jugador
adelantat. També d’aquesta manera es van evitar moltes lesions produïdes per
les empentes fetes pels jugadors.
Aquest
mateix any es va reduir el temps de joc a 60 minuts.
També
es modifica la plantilla arbitral a un àrbitre principal, dos secundaris i un
jutge de línia.
Aquestes
modificacions encara es mantenen avui dia.
També
es reglamentarà el “down system” actual (explicat a l’apartat de normativa)
- 1907
à
es reorganitza la plantilla arbitral traient un àrbitre secundari i afegint un
jutge de camp més.
- 1908
à
es van utilitzar per primera vegada els jerseis numerats en el partit entre la
Universitat de Washington i la de Jefferson.
- 1910
à
El comitè de regles va determinar que haurien de romandre 7 jugadors alineats
amb la pilota fins que es saqués, aquesta norma encara es manté vigent.
A
més es reglamenta la substitució de jugadors, també es reglamenta la divisió de
cada mitja part de 30 minuts, a 15 minuts amb un minut entre mig, a excepció
del entremig entre el tercer i el quart quart que seria de 3 minuts.
- 1912
à
S’instaura una nova modificació en les oportunitats per avançar fins a 4
oportunitats o “downs”. També es redueix el camp a 100 iardes. S’augmenta el
valor del TOUCHDOWN a 6 punts.
- 1917
à
es prohibeix als jugadors substituts parlar amb els altres durant la primera
jugada.
- 1920
à
es legalitza la Associació Americana de Futbol Professional (AAFP).
- 1921
à
els EXTRAPOINTS són obligats a fer-se des de l’últim punt jugat abans d’anotar
el TOUCHDOWN.
- 1924
à
la AAFP canvia de nom i de seu i s’anomenarà NFL (National Football League)
- 1925
à
S’institueix el volat (moneda llançada a l’aire per que els capitans intentin
endevinar quin costat quedarà a la vista) pel que encerti, escollirà si el seu
equip pateja o rep la pilota (explicat més detalladament a la part de
normativa).
També
es prohibeix el placatge per l’esquena.
- 1926
à
s’estableix un càstig de retrocedir 5 iardes i pèrdua de l’oportunitat per
qualsevol pas adelantat que resulti incomplert.
- 1927
à
es limita a 15 segons el temps per dur a terme el HUDDLE (reunió dels jugadors,
prèvia a fer una jugada) i a 30 segons per posar la pilota en joc.
- 1930
à
es modifica la regla sobre braços i mans, per establir el concepte d’ús
il·legal de mans i els braços per l’equip amb possessió de la pilota, en la
qual es van incloure els següents apartats, considerats faltes:
1. Agafar
a l’adversari amb les mans o els braços.
2. Col·locar
les mans sobre l’adversari per tal d’empènyer a l’altre lluny de la jugada.
3. Abraçar
a l’adversari.
4. Bloquejar
utilitzant els braços de qualsevol manera amb la intenció d’ aixecar a
l’adversari.
- 1931à
s’autoritza a utilitzar els braços i les mans només als jugadors corredors
només en el moment en el que tenien la pilota en les seves mans.
- 1934
à
la NFL legalitza qualsevol pas adelantat, llançat des de darrere la línia
d’SCRIMMAGE.
- 1937
à
es defineix que si dos KICKOFF (explicat a la normativa) van fora del terreny
de joc consecutivament, l’altre equip començarà la jugada des del punt on han
estat llançats aquests xuts.
S’obliga
als jugadors a portar número a l’equipament tant davant com darrere.
- 1940
à
el temps per posar la pilota en joc incloent el HUDDLE es limita a 25 segons.
- 1941
à
s’autoritza la lliure substitució durant tot el partit excepte en els dos
últims minuts de cada quart.
- 1943
à
la NFL adopta la norma de lliure substitució.
- 1946
à
la NFL torna a limitar la substitució de jugadors a 3 canvis per quart.
A
més la comissió de reglaments va modificar la definició d’us il·legal de mans i
braços fent que l’ús de mans i braços per els jugadors ofensius seria legal
quan:
1. es
bloquegi mitjançant un contacte amb les muscleres i el jugador defensiu es tiri
cap enrere, es legalitzarà l’ús de les mans.
2. durant un bloqueig passiu per protegir una
puntada o un pas, el jugador ofensiu podrà protegir el seu cap mentrestant
atura al seu adversari.
3. es
bloqueja amb el cos, les mans o els braços no haurien d’estar sense utilitzar.
- 1947
à
es revisen les normes de bloqueig per exigir que el bloquejador mantingui les
mans a la altura i en contacte amb el pit, a més de prohibir que els línies
ofensius (posició explicada a la normativa) surtin a la zona neutral (espai
entre la línia d’scrimmage i els defenses) durant un pas adelantat, fins que la
pilota estigui en contacte amb el receptor.
- 
1948 à
es permet utilitza un elevador per la pilota (de plàstic) a l’hora de patejar
el KICKOFF.
1948 à
es permet utilitza un elevador per la pilota (de plàstic) a l’hora de patejar
el KICKOFF.
- 1949
à
s’adopta novament la norma de lliure substitució, es permet als jugadors l’ús
de cascs de plàstic.
- 1950
à
Nova modificació de l’ús de les mans i els braços, obligant a utilitzar-les en
tots els bloquejos per davant de les espatlles de l’adversari.
- 1952
à
la NFL autoritza l’ús de pilotes blanques o de colors brillants per els jocs
nocturns.
- 1958
à
la N.C.A.A. (National Collegiate Athletic Association) modifica el seu
reglament per a la categoria col·legial, per incloure la conversió com una
opció durant l’execució d’un EXTRAPOINT, la conversió consisteix en canviar el
fet de patada a una jugada de pas o carrera en la zona d’anotació, per obtenir
dos punts tot i que després s’acceptaria la possibilitat de fer l’EXTRAPOINT
tradicional per continuar obtenint un punt. A l’hora de intentar anotar un
EXTRAPOINT es faria des de la iarda 3.
- 1960
à
la NFL incloeix la conversió a dos punts per l’EXTRAPOINT igual que la NCAA.
- 1965
à
s’autoritza l’ús de bandatges a les mans o anta-braç per donar una major
protecció.
- 1966
à
la AFL i la NFL acorden un procés per fusionar-se. A la vegada modifiquen la
posició dels GOALPOSTS (explicat a la normativa), es posarien fora de la línia
de gol.
- 1970
à
es reconeix el rellotge de l’estadi com l’oficial, sempre que el seu control
estigui sota responsabilitat dels àrbitres.
- 1974
à
els GOALPOSTS es tornen a recol·locar però aquest com fora de la zona
d’anotació, és a dir, 10 iardes enrere de la línia d’anotació.
- 1976
à
la norma d’ús de mans i braços es torna a modificar per permetre estendre les
mans o braços per fora del cos. La norma estipulava que quan un jugador ofensiu
en situació de pas podria utilitzar mans o braços per bloquejar o complementar
un bloqueig d’espatlla, sempre que:
1. Les
mans romanguin sempre situades per davant del colze.
2. Les
mans formin part d’una estructura compacta al cos a la hora de bloquejar.
3. Les
mans i braços es mantinguin paral·lels al terreny de joc.
4. Els
braços no s’estenguin més de la meitat de la seva extensió total.
5. Les
mans al tancar-les no contenguin parts de l’adversari.
6. Les
mans i braços no s’utilitzin per picar.
7. Les
mans i braços no s’utilitzin per agafar, tirar, rodejar, aixecar un adversari.
8. Durant
ningun bloqueig les mans es podran utilitzar.
- 1977
à
es fa il·legal colpejar a un contrincant pe sobre les espatlles.
- 1978
à
la NFL autoritza als defenses a tenir contacte amb un receptor, dins les
primeres 5 iardes a partir de la línia d’SCRIMMAGE.
- 1979
à
a finals de la dècada dels 70, es retira Paul “El Oso” Bryant, després de 25
temporades com entrenador de la Universitat d’Alabama (un dels grans d’aquest
esport), amb un rècord de 232 victòries, 46 derrotes i 9 empats i la obtenció
de 7 títols de Campionat Nacional.
- 1980
à
la línia ofensiva poden utilitzar els braços totalment estesos mentrestant
protegeixen un pas. Sempre i quant la línia ofensiva es trobi darrere la línia
d’SCRIMMAGE.
La
NFL prohibeix als jugadors de l’equip especial de KICKOFF, bloquejar per sota
la cintura.
- 1985
à
es permet a la línia ofensiva d’estendre els braços per protegir qualsevol
jugada a qualsevol lloc del camp.
- 1991
à
les normes de la NCAA sobre l’ús de les mans i braços que afecten als jugadors
ofensius, diuen que si es tracta d’un corredor o receptor legalment declarat,
aquest podrà utilitzar els seus braços i mans o qualsevol part del seu cos per
bloquejar, sempre i quant les mans:
1. Estiguin
per davant del colze.
2. Es
col·loquin al costat del cos de l’adversari amb la excepció de quan aquest gira
360 graus.
3. Arribin
per sota de l’espatlla del bloquejador o de l’adversari.
4. Estigui
oberta amb la palma recolzada sobre l’adversari.
- 1993
à
les normes de la NCAA especifiquen que en el 4rt down o oportunitat l’únic que
pot córrer amb la pilota perduda és el que la recupera, els altres nomes la
poden agafar en el cas de que es torni a perdre.
- 1994
à
les regles de la NCAA sobre la línia de restricció de la puntejada es
col·loquen en la iarda 35, es prohibeixen tots els articles electrònics.
- 1995
à
les regles de la NCAA insisteixen de manera més estricta en els articles com
els jerseis, que hauran de ser llargs per posar-se dins els pantalons i
s’estableix un límit per la mida dels números. Els cascs haurien de ser del
mateix color. Als jugadors se’ls prohibeix treure’s el casc dins el terreny de
joc. S’introdueix la norma d’expulsió després que un jugador dugui a terme dues
infraccions de conducta antiesportiva.
- 1996
à
Les normes de la NCAA de desempat s’estableixen per a tots els jocs i
s’especifiquen les condicions que hauran de ser observades quan un joc acaba en
empat en el temps normal de joc. S’estableix que la pilota es declara morta de
possessió d’un jugador si es cau el casc. S’estableix que els jugadors no
hauran d’insultar, castigat expulsat en el mateix partit i el següent.
- 1997 à
Les regles de la NCAA des d’ara prohibeixen l’ús de qualsevol derivat del tabac
dins del camp de joc. Es fan més estrictes les regles dels jerseis, pantalons i
mitges. El bloqueig per sota el genoll és restringit pels jugadors posicionats
a més de 7 iardes des del punt on s’ha començat la jugada.
- 1998
à
les regles de la NCAA concernents a la recuperació d’un fumble (pèrdua de la
pilota del jugador amb possessió d’ella pel fet que es cau a terra i l’altre
equip té la oportunitat d’agafar-la i guanyar-ne la possessió) o pas enrere de
la línia d’SCRIMMAGE es modifiquen. Si l’equip defensiu recupera la pilota,
aquesta continua en joc. Només es permetrà utilitzar màscares transparents per
cobrir els ulls.
- 1999
à
Les regles de la NCAA prohibeixen que l’equip ofensiu comenci a jugar amb més
d’11 jugadors.
- 2000
à
Les regles de la NCAA prohibeixen de manera més estricta la combinació de
bloquejos per dos jugadors ofensius a la zona neutral, es fa més estricte el
bloqueig del home posicionat a més de 7 iardes.
- 2001
à
Les regles de la NCAA implanten el TIME OUT (temps mort) amb una duració de 30
segons amb determinades condicions. Al corredor se li exempta la regla de no
poder saltar.
- hi
ha hagut nombrosos canvis des de 2001 fins l’actualitat i en seguiran havent-hi
de canvis, però els canvis realitzats des de 2001 encara no han estat penjats a
la web ni enlloc i no els he pogut redactar.
2.3.
Evolució de les proteccions
Quan
mirem el futbol americà per la televisió o en directe sembla que les
proteccions i tot ha estat sempre així perquè sempre ho hem vist d’aquesta
manera, però com tots els esports, ha tingut una certa evolució. La diferència
entre l’equipament dels principis als 1860, no té absolutament res a veure amb
l’equipament d’avui dia al 2014.
Ara
veurem l’evolució de l’equipament i també sabrem si aquesta evolució s’ha dut a
terme per culpa d’una lesió o pels avenços tecnològics o per simples desitjos
estètics.
Casc:
Com
ja s’ha vist al resum cronològic, als principis del futbol americà, semblava
rugbi d’Anglaterra jugat a l’altra punta de l’Atlàntic.
Fins
a la dècada dels 1890 no es té cap menció de la utilització del casc.
Des
del primer ús del casc, s’han reduït bruscament les lesions gracies a una
transformació tecnològica.
Fins
al 1939 el casc no va ser obligatori en els partits. Així que abans d’aquesta
data, jugaven en el mateix partit gent amb casc i sense.
Els
primers cascs de futbol americà estaven fets de tires de cuir o pell de talp
fusionats junts per protegir als jugadors que tenien una preocupació per la
seva pròpia salut.
Més
tard un entrenador anomenat Robert Zuppke, va tenir la idea d’encoixinar el
cuir per la comoditat juntament amb l’absorció de l’impacte.
A
la dècada dels 40, una empresa d’esports de Chicago amb el nom de Riddell va
patentar un casc de futbol americà de plàstic, cosa que va significar la
desaparició del casc de cuir.
Una
vegada la tecnologia dels plàstics i els materials sintètics s’intensifiqués
adequadament, el casc va començar a tenir una forma del cap més similar a la de
l’actualitat.
Això
inclou una àmplia gamma de colors i logos que ofereixen els cascs moderns.
A
principis de la dècada dels 70 Riddell va establir l’estàndard la introducció
dels sèrie HA que va comptar amb coixinets de vinil a l’interior del casc que
podia ser omplert amb aire per absorbir encara més l’impacte i facilitar un
ajust més personalitzat.
El
Revolution Speed de Riddell és ara el casc estàndard, tot i que el casc està
construït de plàstic millor que el d’abans, la ciència continua investigant.
La Màscara
(part del casc)
Els
orígens històrics de la màscara del casc de futbol americà són molt difícils de
determinar.
El
problema és que els jugadors de futbol americà amb el casc han anat rebent cops
a la cara i tenint lesions a la cara, llavors han intentat modelar algun tipus
de màscara fins que de cop s’ha inventat la màscara.
A
la dècada dels 20 encara que no portessin casc portaven la màscara per
protegir-se la cara de tots els possibles cops. Aqeusts estris d’aspecte
medieval van fer que el futbol fos incòmode de jugar.
La
primera màscara oficial no apareix fins l’any 1953, quan Riddell va fabricar
una aparell per el quarterback Otto Graham dels Cleveland Brown.
La
màscara de Graham va ser un desastre perquè era un “escut” d’un material dolent
que a la mínima es trencava.
Això
va portar a la Riddell’s BT-5 casc va ser una màscara amb una única barra,
obrint les portes per a l’estil de doble barra i després a qualsevol
configuració entre múltiples barres prop dels anys 50.
Les
últimes màscares estan sent modificades a diari pels avenços en materials
sintètics.
Les Muscleres
(Shoulders):
El
concepte de protecció de la part superior del cos, en realitat, és anterior a
la idea de protegir el cap.
La
invenció d’aquestes proteccions (foto de la cantonada superior esquerra) se li
pot atribuir a un estudiant de Princenton que vuit anys després del partit
contra Rutgers (1r partit de la història)
ho va dissenyar.
Les
primeres proteccions es diu que estaven fetes de pell i llana, i van ser
cosides per la competència del cosidor de jerseis, fent que d’aquesta manera
fossin dos peces totalment diferents i separades a la hora de jugar.
Les
muscleres de materials plàstics van començar a ser fabricades a partir dels
anys 60 i 70.
Fins
als anys 90 no s’aconseguirà una musclera còmode i que doni una bona imatge
estèticament parlant i tampoc s’aconseguirà una bona ventilació fins a aquesta
època.
Els pantalons:
Els
pantalons, en quant a forma general, han experimentat el menor canvi comparat
amb qualsevol altre peça de l’equip.
Els
pantalons encoixinats van ser part de la vestimenta als anys 1880.
El
material original era llenç i les proteccions, les proteccions estaven cosides
als genolls i a les cuixes per tenir alguna mesura de protecció.
Avui
dia els pantalons són fets de niló, goma escuma (les proteccions) i altres
materials sintètics.
Tots
aquests avenços han afegit més seguretat i confort pel jugador.
Les sabates:
No
s’acaba d’entendre com es podia arrancar ràpid amb les primeres sabates, però
cada cop que el joc va anar evolucionant, les sabates van començar a utilitzar
el tac, llavors ja per forma estilística s’ha anat arreglant i modificant fins
l’actual sabata d’avui dia.
La Pilota:
La
primera pilota de cuir és de l’any 1887.
La
forma que avui coneixem de la pilota de futbol americà la va crear Spalding,
després amb el temps els extrems punxeguts es van anar fent cada cop més
pronunciats.
Un
altre fet desconegut de la pilota és que fins el 1956 no s’utilitzava pilota
blanca per els jocs nocturns.
Avui
dia totes les pilotes de futbol americà han de complir unes normes de pes i
mides imposades per la NFL.
3.
El futbol americà a Catalunya
Tot va començar Un
estiu de 1987 en la platja de Canet de Mar a uns amics els va caure una pilota
de futbol americà a les mans, sense tenir coneixement de les normes es van
posar a jugar. Uns mesos més tard, el 19 de març de 1988, van tenir la idea
d’organitzar el primer partit de futbol americà en Espanya.
El partit es va
disputar en el camp de rugbi universitari de Pedralbes, es van enfrontar
Badalona Dracs i un equip italià Cardinals Palermo. Va guanyar l’equip italià
12-18.
El partit es va
retransmetre per televisió i va ser un “boom”. En dos anys es van crear més de
100 equips per tota la península.
El futbol americà va
arribar amb força a Catalunya. Aquell mateix any, es van fundar Búfals de Poble
Nou, Barcelona i Pioners d’Hospitalet de Llobregat. Aquest conjunt de tres
equips van disputar la primera lliga de futbol americà l’any 1988.
El 1989 es va fundar
també la Federació Catalana de Futbol Americà, la primera en crear-se de tot
Espanya.
A
finals del 1991, es va crear la SFL (Spanish Footbal League) que més tard, al
1994 s’anomenarà LNFA (Lliga Nacional de Futbol Americà) on sempre hi ha jugat
equips catalans tant a la LNFA com a la LCFA.
El
2010 tindrem el primer campió català de la LNFA que serà Argentona Bocs, creat
l’any 1990.
Actualment
el futbol americà català ha avançat notablement, hi ha 25 equips a tot
Catalunya, 1400 federats (1000 en competicions de futbol americà i 400 en
competicions de futbol flag) i hi ha moltes categories diferents i diferents
competicions, hi ha la lliga catalana i la copa catalana, de categories podem
trobar la categoria cadet (12-16
anys), la categoria júnior (17-19
anys) i finalment la categoria sènior
(a partir dels 19-20 anys).
Avui
dia també podem trobar la selecció catalana, que es fa només en les categories
cadet i júnior i la selecció catalana pot anar qualsevol jugador de qualsevol
equip i la selecció anirà a jugar algun torneig a l’estranger.
En
l’actualitat el futbol americà ha avançat molt comparat amb com era en els seus
inicis, i avui dia la FCFA compleix 25 anys (1989-2014).
A
finals del 1991, es va crear la SFL (Spanish Footbal League) que més tard, al
1994 s’anomenarà LNFA (Lliga Nacional de Futbol Americà) on sempre hi ha jugat
equips catalans tant a la LNFA com a la LCFA.
El
2010 tindrem el primer campió català de la LNFA que serà Argentona Bocs, creat
l’any 1990.
Paral·lelament a aquesta
pràctica de Futbol Americà a Catalunya, a Barcelona serà existent un equip de
futbol americà professional creat per jugadors
nord-americans i algun jugador català anomenat Barcelona Dragons, que només
existirà entre els anys 1991 i 2003.
A
continuació hi ha una taula que mostra tots els equips catalans de futbol
americà i de futbol flag (futbol americà sense proteccions ni contacte físic) on
es pot observar el logo, nom, any de fundació i població de cada equip català
federat a la FCFA.
|
CLUBS
CATALANS (futbol americà i flag)
|
Verd: futbol americà i flag
Blau: Futbol flag
Vermell: futbol americà
|
||
|
LOGO
|
NOM
|
ANY
FUNDACIÓ
|
POBLACIÓ
|
 |
Búfals
|
1988
|
Poble Nou, Barcelona
|
 |
Dracs
|
1988
|
Badalona
|
 |
Pioners
|
1988
|
Hospitalet de Llobregat
|
 |
Eagles
|
1989
|
Vilafranca del Penedès
|
 |
Falcons
|
1989
|
Salt
|
 |
Gralles
|
1990
|
Granollers
|
 |
Imperials
|
1990
|
Reus
|
 |
Fènix
|
1991
|
Granollers
|
 |
Reds
|
1991
|
Terrassa
|
 |
Bocs
|
1992
|
Argentona
|
 |
Uroloki
|
1992
|
Barcelona
|
 |
Rookies
|
2001
|
Barberà
del Vallès
|
 |
Senglars
|
2006
|
Santa
Cristina d’Aro
|
 |
CFA
|
2007
|
Igualada
|
 |
Associació
Esportiva
IES
Pere Vives
|
2007
|
Vic
|
 |
Trojans
|
2008
|
Roda
de Barà
|
 |
Turtles
|
2008
|
Besos
|
 |
Blue
Sharks
|
2009
|
Terrassa
|
 |
Raiders
|
2009
|
Vilanova
del Vallès
|
 |
Dolphins
|
2010
|
Mollet
del Vallès
|
 |
Pota
Blava Club Esportiu
|
2010
|
Prat
de Llobregat
|
 |
Wolves
|
2010
|
Sarrià
de Ter
|
 |
Legends
|
2012
|
Torrelles
de Llobregat
|
 |
Spiders
|
2012
|
Súria
|
 |
Pagesos
|
2014
|
Barcelona
|
4. Senglars
El
club de futbol americà de Senglars Vall-d’Aro, va néixer quan un home anomenat
Jordi, va començar a fer Futbol Flag (una varietat del Futbol americà sense
contacte) i més endavant va aparèixer un nou entrenador.
Angel
Hurtado (actualment és ex-entrenador de Senglars des de fa 1 any) va començar a
treballar amb el flag però amb la intenció de convertir-ho amb un equip de
futbol americà i d’això fa ja 10 anys.
Presidents
de Senglars:
- Jordi
(entrenador flag)
- 
Angel
Hurtado
Angel
Hurtado
- Jordi
Ferreres (actual president)
L’equipament
actual la va dissenyar Angel Hurtado.
Les
posicions en la lliga de Senglars varien molt depenent de la categoria que
parlem. La categoria cadet normalment queda entre els 4 primers de 15 equips.
La categoria sènior normalment queda entre els 5 últims o per la meitat de
15-20 equips.
EL
club Senglars Vall-d’Aro no té en possessió cap trofeu per part de la categoria
sènior, en canvi, per part de la categoria cadet, trofeus de quarta posició
molts, de tercera molts també, de segona posició 4 o 5 i de primera posició 2.
Actualment
Senglars disposa de dos equips, un a la categoria sènior i l’altre a la
categoria cadet, els dos equips reuneixen més o menys a 50 jugadors.
Fa
dos anys disposava de mascota però actualment no en hi ha cap, ni animadores
tampoc.
La
Junta la formen el president Jordi Ferreres, l’entrenador Gerard Abele i dos
jugadors del sènior.
No
disposa de socis ni patrocinador ni res, es manté econòmicament gràcies a
l’ajuda del ajuntament de Santa Cristina d’Aro. I evidentment les
instal·lacions són municipals.
5. Normativa
5.1.
Posicions
El
futbol americà és un esport molt complex, que té moltes posicions diferents i
molts jugadors, cada una de les posicions efectua una acció diferent en el joc
i per això hi ha tants noms diferents de posicions.
Les
posicions tenen noms anglesos perquè com el joc és americà, no es tradueix el
nom de les posicions.
Quarterback
(QB) à
Jugador més conegut del futbol americà pel fet que és normalment el capità de
l’equip i el que decideix quina jugada s’efectuarà, a més és l’únic que pot
passar la pilota endavant.
Halfback
(HB) à Jugador
que juntament amb el FB agafa la pilota i corre fins que el plaquen o arriba a
marcar punt.
Fullback
(FB) à
Jugador que normalment protegeix al HB de possibles placatjes.
Wide
Receiver (WR) à Jugador que es dedica a fer una
ruta[1]
corrents i rebre la pilota per després marcar punt.
Tight
end (TE) à
Jugador en la línia ofensiva que ha de protegir als jugadors de darrere i a la
vegada pot fer de WR.
Guard
(G) à
Jugador de la línia que ha de protegir als de darrere.
Center
(C) à
Jugador de la línia que a part de protegir als de darrere, és el que inicia
totes les jugades passant la pilota per sota les cames al QB.
Safeties
(SS) à
Defensors generals
Linebackers
(LB) à
Defensors dels HB, FB i TE
Cornerbacks
à
Defensors dels WR
Tackles
Ends à
Defensors encarregats a traspassar la línia ofensiva i placar al QB abans de
que efectuï el pas.
5.2.
El Camp
El
camp és de forma rectangular i té una mida d’unes 100 iardes[2] de llargada (91,44 m) i 53
iardes d’amplada (48,463 m), en cada extrem del camp hi ha una zona de unes 10
iardes (9,144 m) anomenada ENDZOE que és on es marquen els towchdowns[3].
En
cada ENDZONE al final d’ella, hi ha els coneguts GOALPOSTS que són dos pals per
els quals es marquen els extrapoints[4] i els xuts, es fa punts al
GOALPOST xutant la pilota i fent que passi entre els dos pals, i es fa punt a
la ENDZONE entrant en ella amb la pilota a la mà.
Cada 5 iardes hi ha una
línia contínua marcada clarament, i cada 10 iardes hi ha el número de la iarda
que és. La línia de la iarda 50 és la línia que separa el camp en dos parts
iguals, la numeració de les iardes va des de la línia central de 50, en
numeració descendent fins a la ENDZONE.
5.3.
El joc
Un
partit de futbol americà dura 60 minuts dividits en 4 quarts de 15 minuts cada
un i al finalitzar el 2n quart es fa un descans de mitja part d’uns 15 minuts
aproximadament així cada equip pot descansar i reajustar les coses que no
surten bé durant el partit. El rellotge no corre durant el joc, sinó que es
para segons algunes circumstàncies (lesions, reunions d’equip anomenades
“HUDDLE”, etc), llavors un partit pot arribar a durar entre 2 hores i mitja i 3
hores.
El
partit s’inicia amb la reunió dels capitans de cada equip amb els referees
(àrbitres), on es saluden com a senyal de respecte i trien qui ataca i qui
defensa i a quin camp cada un, llançant una moneda a l’aire i el equip visitant
tindrà el dret a decidir si cara o creu, si té la sort que toca el que ell ha
decidit, pot triar si atacar o defensar i l’altre equip decidirà a quin camp
defensar o atacar, però si no toca el costat que l’equip visitant ha triat,
l’equip local decidirà què fer i l’equip visitant, a quin camp defensar o
atacar. Després de saber qui ataca i qui defensa, cada equip es posarà al seu
camp i s’iniciarà el joc.
El
sistema el qual es juga s’anomena “Down System” que consisteix en que l’equip
ofensiu (equip que ataca) té 4 downs (intents) per avançar 10 iardes i en cas
d’aconseguir-ho se’ls donarà un altre cop els 4 downs per tornar a avançar 10
iardes un altre cop i així successivament, però en cas de que amb 3 downs no
hagin aconseguit avançar les 10 iardes ,al 4t down tindran la opció del xut, i
l’altre equip agafar la pilota i avançar tot el que pugui fen un canvi de
possessió (aquesta opció s’anomena “punt”) o tindran la opció de fer un
FIELDGOAL que és xutar en els GOALPOSTS per anotar 3 punts, o sino es poden arriscar
al GO FOR IT que consisteix en fer una altra jugada per intentar avançar les
iardes necessàries, si les avancen perfecte, però si no les avancen es farà un
canvi de possessió de la pilota on s’hagi quedat l’home amb la pilota.
Al
finalitzar cada down, l’equip està obligat a formar el HUDDLE per decidir una
nova jugada per el següent down, i la defensa també formarà el seu HUDDLE per
parar a l’atac, que perdin la possessió i canviar la possessió, aquest sistema
de joc permet a cada entrenador, decidir quina serà la millor jugada en cada
cas, per poder superar al enemic.
Després del HUDDLE cada
equip es posicionarà per efectuar la jugada, normalment 11 jugadors per equip a
les lligues sènior i professionals, a les lligues júnior, 9 jugadors per equip
i a les lligues cadet 7 jugadors per equip.
Els
dos equips quedaran separats per la línia de SCRIMMAGE és una línia imaginaria
que e produeix on està situada la pilota i que serveix per separar la defensa
de l’atac. Cap jugador pot estar per sobre de la línia d’SCRIMMAGE i no es pot
creuar aquesta línia fins que la pilota no estigui en moviment.
La
jugada s’iniciarà amb l’SNAP (passa de pilota del center al quarterback
efectuat per sota de les cames del center), l’SNAP s’efectuarà desprès d’una
senyal que el quarterback donarà al center que pot ser per veu o per contacte,
depenent de la jugada.
Una
vegada la jugada es finalitza, es repetiran tots els passos explicats
anteriorment des del punt d’avanç màxim de la pilota.
Per
fer saber al públic en quina situació es troba l’atac, diran en quin down es
troben i després quantes iardes queden per avançar, per exemple, el referee
dirà: 1r i 10, això vol dir que l’equip ofensiu està efectuant el primer down i
els queda 10 iardes per avançar, també podem sentir que el referee digui: 3r i
16, que això vol dir que ja han efectuat dos downs i ara van per el 3r i els
queda 16 iardes perquè segurament la defensa haurà fet algun SAC (placatge al
quarterback darrere la línia d’SCRIMMAGE) i això els haurà fet retrocedir iardes
enrere, normalment en aquesta situació l’equip ofensiu efectuarà un PUNT per
què veuen impossible la possibilitat d’avançar 16 iardes en dos downs que els
queda, llavors efectuaran el punt per fer retrocedir la posició de la defensa i
que l’altre equip comenci atacant en una posició més llunyana de la seva línia
d’SCRIMMAGE.
5.4.
Anotació
Primerament parlarem del
towchdown que és la manera més comú d’anotar i la més coneguda, és la manera
d’anotar que dóna més punts, 6 punts per towchdown, el towchdown s’aconsegueix
quan un jugador amb la pilota a les mans entra a la ENDZONE que l’altre equip
està defensant , després d’anotar un towchdown, es premia a l’equip donant-li
l’oportunitat d’anotar uns quants punts més (1o2) anomenat EXTRAPOINT.
L’EXTRAPOINT, no és res més
que xutar la pilota dins dels GOALPOSTS per aconseguir 1 o 2 punts que això ho
decidirà l’entrenador si el vol d’un o dos punts depenent de les seves
preferències.
Després
també es coneix el FIELDGOAL que consisteix en anotar, passant la pilota per
els GOALPOSTS.
La
última manera d’anotar que es coneix i que fa molt feliç a la defensa, és el
SAFETY, és com un gol en pròpia però en el
futbol americà, que es produeix quan un jugador defensiu placa a un jugador
ofensiu dins la seva pròpia ENDZONE i això concedirà 2 punts a l’equip
defensiu.
6. Equipament
Per
al futbol americà hi ha una sèrie de proteccions que són essencials per poder
jugar i evitar lesions. Tot i que no les poden impedir al 100%, juguen un paper
molt important en la prevenció.
Hi
ha les següents proteccions:
Shoulders:
són les proteccions per les espatlles, molt voluminoses, típiques del futbol americà.
Taules:
són unes proteccions per els quàdriceps.
També
hi ha una protecció per el maluc que en angles s’anomena hip pad
Genolleres:
protegeixen els genolls de cops però no de doblegar-se al revés.
Hi
ha la protecció del còccix que no té
un nom especial.
Casc:
protegeix el casc amb una capa d’escuma gruixuda i per sobre un ferro fort mb
una màscara de ferro per evitar cops a
la cara.
Costellera:
protegeix les costelles dels possibles cops.
Collera:
aquesta protecció no és obligatòria però protegeix el coll de no doblegar-se.
Colzeres:
protegeix els colzes de possibles cops, aquesta protecció tampoc és
obligatòria.
Bucal:
protecció de plàstic amb la forma de les dents de cada jugador, per evitar
mossegar-se la llengua i evitar malformacions a les dents a la hora de
colpejar.
També
hi ha una protecció per les parts íntimes, la coquillera
Per
aclarir més o menys la funció de les proteccions i la seva importància,
relacionarem cada protecció amb la lesió que pot evitar.
Els
Shoulders s’encarreguen de protegir els cops bruscos a les espatlles els quals
són molt comuns i molt forts amb molta potència, també els shoulders ajuden una
mica a que la esquena i la columna vertebral no es col·loqui en alguna posició
inadequada.
Les
taules protegeixen els quàdriceps de cops que pugui rebre dels genolls.
El hip pad evita el desplaçament del maluc
i ajuda a prevenir la seva fissura o trencament, i protegeix de cops de
genolls, cascs, etc.
Les
genolleres protegeixen el genoll dels possibles cops que pugui rebre, tot i que
no ho faci amb la eficàcia que tot jugador voldria, alguna cosa fa.
El
protector del còccix evita el seu trencament en moments de caigudes de culs.
El
casc protegeix el nostre cap dels múltiples i ferotges cops que arriba a rebre.
La
costellera és una protecció opcional i obligatòria per algunes posicions en
concret les quals rebin molts cops, i protegeix les costelles dels cops amb els
shoulders o amb el casc d’altres jugadors.
La
collera és una protecció opcional per als jugadors que tinguin el coll dèbil i
d’aquesta manera eviten el seu torcement.
Les
colzeres són una protecció poc comuna però evita el doblegament al revés del
colze.
El
bucal evita mossegades de llengua i malformacions a la dentadura després de
rebre múltiples i ferotges cops.
I
finalment trobem la coquillera que ens protegeix les nostres estimades parts
intimes dels possibles cops que pot rebre, és una protecció obligatòria.
Per
acabar la part de proteccions, m’agradaria afegir una petita i breu crítica,
tot el que acabo d’explicar de les proteccions té la seva part bona però per
contrapartida les proteccions també fallen, personalment les del genoll i les
de l’espatlla les quals en el genoll es podria proporcionar una protecció més
fixe però que no evités la seva mobilització, i per part de les espatlles es
podria afegir una capa més de protecció interior als shoulders per evitar
morats i les possibles lesions d’espatlla que ara observarem a continuació.
7.
Lesions més freqüents del futbol
americà.
Hi
ha dos tipus de lesions esportives: agudes i cròniques.
Les
lesions agudes venen de cop mentre s'està jugant o fent exercici. Les lesions
agudes més freqüents inclouen esquinços de turmell, distensions a l'esquena i
fractures a les mans.
Els
símptomes d'una lesió aguda inclouen:
•
Un dolor greu sobtat
• Inflamacions
•
No poder recolzar-se en una cama, genoll, turmell o peu
•
Un braç, colze, canell, mà o dit que està molt adolorit
•
Dificultats en el moviment normal d'una articulació
•
Extrema debilitat en una cama o un braç
•
Un os o una articulació que estan visiblement fora del seu lloc.
Les
lesions cròniques ocorren després de practicar un esport o fer exercici durant
un llarg temps.
Els
símptomes d'una lesió crònica inclouen:
•
Dolor mentre està jugant
•
Dolor mentre està fent exercici
•
Dolor lleu fins i tot en repòs
• Inflamacions
6.1. Nocions
d’anatomia
Per
entendre les lesions més freqüents, cal tenir coneixements bàsics de l’anatomia
humana:
a. Lligament:
és una estructura del cós humà que té forma de banda i està composta de fibres
resistents que uneixen diferents estructures. Els lligaments articulars seran
els que tindrem més en compte en aquest treball perquè són els que en surten
més malparats en aquest esport. Són els lligaments que uneixen als ossos entre
si en les articulacions.
b. Menisc:
és una estructura feta de cartílag que
té forma de mitja lluna i només omple parcialment la cavitat de l’articulació.
Normalment quan sentim la paraula menisc ens referim als dos que hi ha en el
genoll.
c. Múscul:
és un teixit que es contrau i es dilata en funció al moviment que fem i ens
permet fer el moviment que estiguem fent., la seva funció és produir moviment
de força.
d. Teixit:
és un grau d’organització entra la cèl·lula i l’òrgan. Cada teixit està
especialitzat per la zona en la que està.
e. Articulació: és el conjunt d’estructures que
intervenen en la unió de dos o més ossos.
6.2. Lesions
a.
Lesions
traumàtiques
Són lesions provocades per
un agent exterior a nosaltres i solen ser molt greus, en el futbol americà, en
la part de lesions traumàtiques, la més comuna que trobem és la lesió al
genoll, especialment la del trencament del lligament creuat anterior o
posterior (LCA-LCP) i el trencament del menisc. Aquest tipus de lesions al
genoll poden fer que el jugador es passi un llarg període de temps sense poder
practicar res d’esport.
Els jugadors de futbol
americà també solen tenir esquinços de turmell per culpa de les superfícies en
les que es juguen i per els moviments de tall.
Les
lesions de l’espatlla són bastant comunes, i el “labrum” és particularment
fàcil de lesionar, especialment en les línies ofensiva i defensiva.
A més, les lesions de
l’articulació acromioclavicular (ACJ) són també comunes.
b.
Lesions
cerebrals.
Una commoció cerebral és un
canvi en l’estat mental de la persona a causa d’un impacte traumàtic, un
impacte fort.
S’ha vist que els jugadors
d’aquest esport són susceptibles a les commocions cerebrals, això vol dir que
els jugadors de futbol americà poden tenir commocions cerebrals amb una més
facilitat que la resta de gent.
No
tots els que pateixin una commoció perdran la consciència. Alguns signes de
commoció que es coneixen fins ara són el mal de cap, els marejos, nàusees,
pèrdua de l’equilibri, somnolència, formigueig, dificultat per concentrar-se i
visió borrosa.
El
jugador només pot tornar a jugar quan sigui garantit que estarà bé per un
professional de la salut dels esportistes.
Una
lesió molt comuna que afecta específicament als jugadors de futbol americà és
la ECT (Encefalopatia Crònica Traumàtica). Aquesta malaltia és un deteriorament
cerebral causat per l’acumulació d’una proteïna anomenada tau. El dany cerebral
que causa la ECT pot provocar greus discapacitats físiques i mentals. Empitjora
amb el temps.
Causes:
Cops o sacsejos en el cap, cop fort al cap, aturar-se en sec després de córrer
molt ràpid.
Persones
amb el nivell de risc més elevat: boxejadors professionals,
jugadors de futbol (soccer), de hockey, futbol americà, haver estat en el
servei militar en combat, haver patit alguns abusos físics, etc.
Símptomes:
depressió (incloent idees suïcides), paranoia, agressió, apatia, irritabilitat,
impulsivitat, mala concentració, trastorns en la memòria, confusió, falta del
judici, tremolors, tics musculars.
c.
Lesions
per ús excessiu
És
un tipus de lesió que té lloc a quasi tots els esports.
El
dolor lumbar o el mal d’esquena, són les queixes més comunes el els jugadors de
futbol americà a causa d’una sobreexplotació. L’ús excessiu també pot conduir a
la síndrome del sobreentrenament, quan un jugador s’entrena més enllà de la
seva capacitat per recuperar-se.
També,
per culpa del sobreentrenament, es pot generar tendinitis a la ròtula (dolor al genoll), és un problema comú en
aquest esport i el tractament sol ser enfortir el quàdriceps per reduir la
tendinitis i millorar la qualitat física.
d.
Lesions
de calor.
Aquest
tipus de lesions són una gran preocupació per als jugadors de futbol americà,
sobretot per els que no són professionals (amateurs), perquè aquest tipus de
lesions succeeixen generalment a l’estiu quan tenim les temperatures més altes
de l’any. A les lligues professionals els camps estan preparats amb sistemes de
refrigeració per aquestes onades de calor.
L’activitat
física intensa pot donar lloc a la sudoració excessiva que desnodreix el cos de
sal i aigua i això és negatiu per a la salut de l’esportista.
Els
primers símptomes que els jugadors pateixen són rampes doloroses dels
principals grups musculars.
Si
no es tracta amb el refredament del cos i de la reposició de líquids, es
possible que això progressi a l’esgotament pel calor i cop de calor (pot, en un
cas extrem, causar la mort).
És
important que els jugadors de futbol americà siguin conscients de la necessitat
de beure aigua i el reemplaçament de líquids i per informar al personal mèdic
les símptomes de lesions per calor.
8.
Prevenció de lesions
Des
dels seus inicis aquest esport ha estat relacionat amb una sèrie de lesions.
He
extret un article del 7 de juny de 2012, en el PAÍS en la secció d’esports, que
explica que els veterans retirats de la NFL, van fer una demanda a la NFL
exigint que es faci càrrec de la supervisió i tractament d’exjugadors que
pateixen demència, la malaltia d’Alzheimer o altres patologies neurològiques.
En la demanda també s’incloïen les morts de l’exjugador dels Chicago Bears,
Dave Duerson i el d’Atlanta Falcons, Ray Easterling.
Duerson
abans de matar-se amb un tret al pit va deixar especificat amb una nota que
volia donar el seu cervell a la ciència perquè investiguessin si patia de ECT
(Encefalopatia Crònica Traumàtica) com molts més jugadors. Aquesta malaltia
afecta específicament als jugadors de futbol americà i provoca demència,
depressió, ansietat i símptomes semblants al trastorn de bipolaritat.
El
col·lectiu de veterans (més de 2.000 persones) denúncia a la NFL per ocultar
tots aquests casos i les conseqüències de jugar a futbol americà als jugadors i
impedir la millora en les investigacions mèdiques en aquest camp.
En
2009, la NFL va reconèixer que existeix una connexió entre els traumatismes
cranials i (el 60% dels jugadors en pateixen com a mínim un durant la seva
carrera professional) el fet que tinguin 19 vegades més possibilitats de
desarrelar la malaltia de Alzheimer, el triple de patir una depressió o patir
demència a edats més joves.
L’objectiu
d’aquesta part del treball és trobar la manera d’evitar lesions o reduir-les
mitjançant el disseny de nous tipus de proteccions i la modificació de les normes per tal d’evitar cops violents i
lesions sense variar el funcionament del joc.
Per
demostrar la utilitat del meu treball és necessari la opinió dels experts: el
president de la FCFA i un fisioterapeuta .
Pel
que fa les proteccions, em centraré en dues zones que considero vulnerables: les
espatlles i en els genolls, dues parts del cos amb moltes lesions i poca
protecció. També s’estudiarà com millorar el casc.
Respecte
els canvis de normativa ens fixarem, per una banda, en la forma i el lloc del
cos on es produeix el placatge i, per l’altra, reglamentar les proteccions
dissenyades anteriorment.
7.1.
Aspectes generals.
Per
evitar lesions greus, un jugador abans de jugar un partit o començar un
entrenament, ha de escalfar correctament. La forma habitual és fer voltes al
camp durant 5-10 minuts i després, el més important, realitzar estiraments. La
manera correcta de realitzar-los és fer l’estirament 5s suau, 5s fort i 5s
suau. En total per cada múscul estirat serien 15 segons. Si es realitza
correctament, el jugador no s’hauria de lesionar.
En
el cas que el jugador hagi tingut alguna molèstia o lesió muscular, cal posar-se
gel a la zona lesionada durant aproximadament una hora, després reposar i al
cap de 10 minuts, aplicar calor al mateix punt durant aproximadament una hora
més. Després prendre antiinflamatoris i aplicar-se cremes tipus “fisiocrem” a
la zona lesionada que és un gel que ajuda a la recuperació muscular.
També
és molt important per evitar lesions i cansament ràpid, una bona alimentació,
com per exemple, un dinar de pasta el dia anterior del partit. I abans d’un partit prendre un plàtan, ous, o
algun aliment que tingui proteïnes.
Caldrà
evitar ingerir alguns aliments. Per experiència, NO beure llet abans del partit
és fonamental perquè sinó un jugador pot agafar molt mal de panxa.
Finalment
podem afegir que l’estat psicològic d’ un jugador té un paper molt important a
l’hora de evitar lesions. És necessari que estigui ben concentrat i no estar
despistat i relaxat a la hora de rebre un cop, d’aquesta manera estarà
preparat, tindrà els músculs activats i no es lesionarà.
A
més a més, una bona pretemporada[5] pot ser crucial per evitar
lesions i estar físicament i psicològicament preparat per la llarga i dura
temporada.
7.2. Disseny de
noves proteccions
L’objectiu d’aquesta part
és evitar lesions a través de noves proteccions.
a. Proteccions
espatlla.
Com
es pot apreciar a la imatge, la protecció estàndard no és gaire encoixinada.
He trobat un article que
explica la inestabilitat de les proteccions per a l’espatlla, i que molts
jugadors des del primer dia comencen a fer-se mal per culpa d’això. 
Per aquest motiu, veient que em feia mal als partits i als entrenaments
vaig buscar alguna solució en botigues d’esports. Específicament per al Futbol
Americà no vaig trobar-hi res.
Va
ser al Decathlon on hi havia una protecció per a l’espatlla de tipus
terapèutic, sobretot per fractures i altres lesions. (foto)
Vaig
pensar que seria molt útil col·locar-la sota la cuirassa. El resultat va ser
excel·lent: et protegeix tant que quasi no notes els cops. (foto a la següent
pàgina)
Després d’aquest experiment
he arribat a la conclussió que és una millora eficaç per evitar lesions en el
futbol americà, perquè l’articulació acromioclavicular queda molt protegida i
el labrum també, llavors dues de les lesions més freqüents es poden evitar i no
afecta a la mobilitat del braç, així que estàs protegit i et pots moure
igualment.
Fer que altres companys ho provin.
Recollir resultats
b. Proteccions
genolls.
Per
als genolls he trobat la solució a les múltiples queixes que tots els jugadors
tenim.
Les
proteccions dels genolls, com van dins una bossa en els pantalons, es mou
freqüentment fent que la protecció mai estigui al seu lloc.
La
meva solució és afegir un velcro que lligui la protecció amb el pantaló i la
cama.
D’aquesta
manera evitarem que la genollera es vagi movent constantment i estigui quieta
protegint el genoll.
El
meu prototip final consta de dues opcions diferents, una amb velcro i l’altre
amb una goma elàstica.
Després
de provar-ho els dos en un entrenament, el velcro definitivament fa la funció
que jo volia però necessitaria una escuma per protegir perquè irrita la pell, i
la goma no ha aguantat la protecció tant com jo volia.
c. Casc.
Per
al casc no hi ha moltes queixes, però si que segons la intensitat del cop fa
molt mal al cap. Es podria intentar encoixinar una mica més l’interior del casc
per evitar els cops més bruscos.
El
casc és essencial per evitar la lesió cerebral ECT.
En
el casc hi ha una millora possible però no està en el meu abast perquè
necessitaria unes maquines oficials i material oficial de Riddell, i no disposo
d’aquest tipus de material. La millora que suggereixo és d’estovar els
“coixins” del casc, o modificar-ho per tal que absorbís més el cop i al cap de
la persona no arribés tant fort.
No
nego que el casc actual ja fa una feina molt important, però una petita millora
seria el punt de la perfecció.
7.3. Proposta de
modificació de normativa
Ara
intentarem evitar lesions a través d’un canvi en la normativa.
Principalment,
ja hi ha grans canvis com la prohibició de cops directes casc contra casc o
anar directe a picar amb el casc i també i ha canvis pendents per fer aquest
any i cada any hi ha canvis per millorar la salut dels jugadors.
Però
la meva proposta es basa en què podem
afegir que les categories júnior, sènior i professionals, tinguessin la
prohibició de placar directament als genolls tal i com està establert a la
categoria cadet.
S’hauria de tenir en compte el fet de cobrir
els camps de futbol americà per tal de protegir als jugadors dels freqüents
cops de calor.
Per
ara els canvis demanats ja serien suficients, tot i que contínuament es van
realitzant canvis de normativa per tal de millorar l’estil de vida dels
jugadors.
7.4. Entrevistes
La primera entrevista que s’ha fet ha
estat a la Carme Surós Frigola, una fisioterapeuta amb 27 anys d’experiència.
L’objectiu era conèixer l’àmbit de
les lesions des d’un punt de vista fisioterapèutic.
-
Per començar
l’entrevista seria interessant saber com es pot arribar a ser fisioterapeuta
avui dia.
Doncs estudiant la carrera de fisioteràpia i
després especialitzant-te en alguna branca que t’agradi més o que et sentis
realment estimulat perquè és una feina de moltes hores i molt d’esforç.
(Li explico que jo
sóc en Pere Voz Vilanova un jugador de futbol americà que estic fent un treball
de recerca sobre les lesions del futbol americà i les intento evitar, llavors
l’entrevisto per tenir una opinió del treball des del punt de vista
fisioterapèutic)
-
En l’àmbit
de les proteccions tenim la cuirassa i jo penso que no està suficientment
protegida per sota. És per aquest motiu que he dissenyat el meu prototip
afegint una espatllera-musclera? fisioterapèutica la qual ja li he ensenyat la
fotografia abans, que li sembla?
D’entrada pel que he visualitzat a la foto
queda bastant protegida la part estructural de l’espatlla i en un principi
s’hauria de provar que l’esportista que ho utilitzés li fos còmode que no fos
un parany per després agilitzar i fer esport. En un principi jo ho veig
correcte sempre i quant es provi per saber l’efectivitat real.
(Li comento que tinc
la intenció de provar-ho amb els de
l’equip per tenir més opinions)
-
Després
tenim la protecció dels genolls que ja la ha visualitzat a la foto, que en
pensa?
Aquesta està molt ben pensada perquè els
problemes que teniu vosaltres és del desplaçament de la protecció i la ròtula
queda desprotegida tant a nivell de menisc com a nivell de lligament, i el teu
prototip sembla que ho soluciona.
-
En l’àmbit
de la normativa, el canvi que demanaria és prohibir placatges per sota de la
cintura a totes les categories per evitar cops bruscos als genolls.
Jo també ho demanaria.
-
I afegir que
es cobris el camp per protegir els jugadors del sol.
Sí, per evitar lipotímies i canvis de temperatura,
està molt bé això.
-
Finalment
necessitaria una explicació de què són les lesions per ús excessiu i com es pot
curar.
Les lesions per us excessiu venen portades a
terme perquè hi ha un desgast continuat d’aquella zona articular. En el teu
esport en específic a part de les lesions mecàniques, depèn de la fisiologia de
l’esportista, fas unes sobrecàrregues determinades a punts articulars que són
només teus, aquí hi ha una lesió a llarg termini segur, fent esport o no.
Això
es cura fent prevenció. Jo penso que la fisioteràpia és una de les carreres en
què es treballa tant en tractament com en prevenció. És on tenim un camp molt
important a nivell esportiu en el qual l’esportista s’ha de mentalitzar que ha
de fer prevenció, que ha de tenir un fisioterapeuta perquè li elastifiqui la
musculatura a priori comenci a fer l’esport, es facin descarregues pertinents
de la zona muscular carregada per aquell entrenament o aquell partit. Llavors
si hi ha algun punt d’inflamació, tan punt es detecti, es redueixi, perquè
sinó, es perdura i si perdura cronifica i llavors quan reps un placatge o
qualsevol cosa tens una lesió. Si s’hagués tractat des de bon principi la
inflamació, no hagués passat res.
-
I un cop
tens una lesió, com es cura?
Llavors s’ha de tractar a nivell com a
patologia. A partir d’aquí hi ha dues vies: la via de la teràpia manual, i si la lesió és
molt greu després hem de passar a tractaments més específics d’electroteràpia o
de medicina física que serveix per regenerar el múscul. Si hi ha fractura doncs
utilitzar la magneto[6]
que això consolida l’ós.
-
Tens alguna
proposta per evitar lesions?
La millor solució és passar pel
fisioterapeuta una vegada a la setmana, i abans i després del partit, es
reduirien molt les lesions.
A més si aprenguéssim tots a estirar
correctament i a tonificar el que toqui individualment les zones amb més perill
de lesió, aquí ja es fa un gran treball de prevenció.
-
Moltes
Gracies per tot.
La següent entrevista feta ha estat
al meu entrenador, Gerard Carlos Abele,
l’entrenador principal de Senglars Vall d’Aro.
Un entrenador amb 6 anys
d’experiència i 20 anys d’experiència com a jugador.
(Antes de nada agradezco que
aceptes hacer la entrevista)
-
Después necesitaría saber tu nombre completo.
Gerard Carlos Abele.
-
Y cuanto hace que te dedicas como entrenador?
Como entrenador hará casi 6 años.
-
Y como jugador?
Como jugador, pues, unos 20 años.
-
También que otros trabajos desarrollas fuera del futbol americano?
Carpintería.
-
Como puedes llegar a ser entrenador de futbol americano hoy en día?
Pues la federación española, da unos cursos donde tienes que hacer un
examen y unos trabajos en casa. También tienes que participar x horas en clase.
(Como muy bien ya sabes tu,
soy un jugador de futbol americano, juego en Senglars y estoy haciendo un
trabajo de recerca para mejorar el estilo de vida de los jugadores de futbol
americano y evitar las lesiones, y te entrevisto a ti para tener la visión de
un jugador y entrenador)
-
Necesitaría saber alguna información de Senglars como por ejemplo la
historia de el equipo, quien diseñó la equipación, que posiciones tiene en
diferentes ligas y los trofeos ganados.
Lo que yo tengo entendido había un chico llamado Jordi, que empezó a hacer
futbol flag, y más adelanto vino el Ángel (Ángel Hurtado, ex-entrenador de
Senglars) que empezó a trabajar con el flag para poder convertir-lo en un
equipo de futbol americano cadete, y de esto hará unos 10 años.
De presidentes ha tenido el Jordi (del flag), el Ángel Hurtado, i el
actual presidente Jordi Ferreres.
La actual equipación la diseñó Ángel Hurtado.
Las posiciones de Senglars en la categoría cadete, siempre están entre
los 4 primeros, y después la categoría sénior siempre se mantiene sobre la
mitad para abajo, por las ultimas posiciones.
Trofeos ganados el cadete tiene muchos la verdad, cuarta posición un
montón, tercera posición también muchos, segunda posición 4 o 5 y de primera
posición 2.
-
Para seguir hablaremos de la coraza que ya te he enseñado mi prototipo
para mejorar la protección, que piensas tu de esto?
Haber, las protecciones estándar, que son obligatorias y después están
las opcionales. Las obligatorias ya se cumplen pero si pones añadidos extras
siempre te protegerán más que solo llevando las obligatorias.
-
Después tenemos la protección de las rodillas, que piensas de esta
protección?
Tu prototipo esta muy bien, aunque un buen pantalón evita que se mueva
la rodillera, pero para la gente que se le mueve la rodillera esta muy bien tu
prototipo.
-
Hablando de la normativa, me gustaría prohibir los placajes directos
en la rodilla en las categorías sénior y junior. Que te parece?
Haber, en el cadete esta prohibido, en las otras no, por la razón que
ya tienes un cierto conocimiento de cómo placar a una persona sin lesionar, si
quieres hacer daño puedes, pero si placas como te han enseñado, no deberías
hacer daño.
La mayoría de las lesiones de rodilla suelen ser porque los tacos se
quedan clavados en el césped y cuando te placan se pliega al revés la pierna, o
también suelen haber muchas lesiones de rodilla que son producidas porque el
jugador esta despistado y con poca tensión., o no estar concentrado.
-
Por ultimo, saber si tienes alguna propuesta para evitar lesiones.
La verdad, como hace tantos años que estoy jugando, las protecciones
han mejorado muchísimo.
Mi primer casco no tenia nada que ver con el que tenemos ahora en
Senglars.
Creo que el futbol americano ha evolucionado mucho para evitar
lesiones y proteger muy bien.
-
Muchas gracias por todo.
La última entrevista ha estat feta al
president de la Federació Catalana de Futbol Americà, Juan Jose Ayuso. Un home
amb 7 anys d’experiència dins la junta directiva i 11 anys d’experiència com a
president de la FCFA.
Aquesta entrevista està redactada de
diferent manera perquè ha sigut a través de correu electrònic a diferència de
les altres que eren cara a cara.
· Abans de res, agraeixo el fet de deixar-me
fer-li la entrevista.
T’agraeixo a
tu el interès que has mostrat.
· PREGUNTES RÀPIDES:
o
Nom: Juan Jose Ayuso
o
Quant temps
porta dins la FCFA?
A la Junta Directiva des de l’any
1996. Vaig assumir el càrrec de president l’any 2003.
o
Quant temps
fa que s’hi dedica?
La meva tasca al futbol americà és
completament amateur. Vaig arribar a aquest mon a principis dels anys 90 quan
el meu fill va començar a jugar.
o
Quants
equips estan federats de Futbol americà actualment?
A Catalunya tenim 25 clubs federats.
o
Com es pot
arribar a ser president de la FCFA avui dia?
Cada 4 anys es celebren eleccions. Si
algú vol ser president té que presentar la seva candidatura i ser escollit per
els clubs.
· Sóc un alumne de Batxillerat que estic enmig
del treball de recerca, m’ha interessat el fet de les lesions en el futbol
americà perquè en sóc jugador i ho he viscut i m’agradaria millorar el joc per
evitar les lesions.
Per millorar
les lesions he pensat en la millora de proteccions i la modificació de la
normativa.
· PROTECCIONS
· M’he fixat especialment en els Shoulders
perquè el trencament de l’articulació acromioclavicular és molt comú, i el
trencament del labrum també.
· Llavors el meu prototip és afegir sota la
protecció de sèrie, una protecció fisioterapèutica per a l’espatlla, que no
impedeix el moviment i evita cops bruscos als dos punts febles d’aquesta zona.
Què n’opina?
Crec que és
una idea molt bona. Sense cap mena de dubte milloraria el índex de
sinistralitat en aquesta lesió concreta. Una de les mancances del nostre esport
es falta de gent preparada a alguns clubs, que fan el que poden per tirar
endavant, però tot i que no tinc coneixement per afirmar que sigui adequada per
la totalitat dels jugadors sí que la trobo molt interesant.
· Després hi ha també els genolls que no estan
gaire ben protegits perquè la protecció es va movent de lloc llavors, la
solució seria...
Què en
pensa?
Qualsevol
eina que garanteixi una millor seguretat dels nostres jugadors la trobo
interesant. Com et deia abans no sóc un expert en la matèria, i potser cada
jugador depenen del seu físic o la seva posició de joc pugui necessitar
proteccions més especifiques.
· NORMATIVA
· Finalment en l’àmbit de la normativa podríem
fer que la categoria sènior i júnior, tinguessin, com els de cadet, prohibit
placat per sota de la cintura. O prohibit placar directe al genoll. Li sembla
bé?
La meva
opinió en aquest tema és circumstancial. N’hi han diferents comitès que
regularment revisen els reglaments. En qualsevol cas, dins de la Federació
tenim des de punts de vista més restrictius en quant al contacte durant el joc,
fins a d’altres que pensen que no tindríem que posar limitacions al reglament
original que es juga a la NCAA (que és el que utilitzem de base). Personalment
trobo be les restriccions per protegir la integritat dels jugadors, però també
entenc que els responsables del reglament no vulguin adaptar tant el reglament.
N’hi ha molts factors, entre d’ells les competicions internacionals, on es
jugaria amb una altre reglament i evidentment posaria en desavantatge els
nostres equips.
Com a
conclusió, trobo complicat arribar a un consens per limitar els placatges per
sota de la cintura a les categories sènior i junior.
· També seria important cobrir tots els camps
de futbol americà per evitar els nombrosos cops de calor.
Ja ens
agradaria, però a Catalunya amb prou feina tronem camps on poder jugar. En
qualsevol cas, la FCFA, ja fa unes temporades va adaptar els seus calendaris
per concentrar el gruix de la temporada de final de tardor a principi de
primavera, de cara a no jugar quan el calor comença a ser més important.
· Per acabar, tindria vostè alguna proposta
per evitar lesions a part de les que he dit?
Entrenar.
Un bon
entrenament és fonamental per evitar lesions. Entrenadors,
fisioterapeutes i metges als clubs
que portessin un programa el més adequat possible.
I
evidentment no forçar als jugadors quan estiguin tocats.
Però aquesta
teoria és fàcil de dir, però després no hem de oblidar que els jugadors són
amateurs i compaginen feines o estudis amb els entrenaments,
els entrenadors i fisioterapeutes són
voluntaris en la majoria dels casos, i els planters són curts per poder fer les
rotacions i donar descans als jugadors.
Però no vull
ser pessimista. En realitat s’ha avançat en aquest aspecte respecte a 10 anys
enrere.
7.5. Conclusions MILLORAR
à La
conclusió extreta de l’entrevista amb la Carme Surós, és que a part dels meus
prototips que, considera, són molt adients per protegir els ossos, per cuidar
als muscles de possibles lesions, tots els jugadors de futbol americà haurien
de passar per el fisioterapeuta un cop a la setmana i abans i després de cada
partit, llavors la solució seria que cada equip tingués el seu propi equip de
fisioterapeutes, però és molt difícil d’aconseguir això.
El
que sí és possible de fer, és que cada jugador estiri la seva part muscular més
dèbil o on tingui més lesions per enfortir aquella part. Que cada jugador
individualment les seves zones musculars més vulnerables.
També
si és possible visitar al fisioterapeuta abans i després de cada partit.
à
La entrevista amb Gerard Carlos Abele, m’ha donat una visió molt diferent a la
que m’esperava, perquè és un jugador que ha viscut canvis en aquest esport, i
ha viscut molt temps jugant a futbol americà.
Està
clar que els meus prototips de protecció li han semblat bé com a millora però
com ja diu, les proteccions han canviat molt i ja protegeixen molt més que
abans.
La
idea de prohibir el placatge per sota la cintura no li ha semblat bé perquè
segons ell ja has de tenir experiència per no fer ni fer-te mal.
Ha
estat una entrevista interessant perquè no m’esperava aquest tipus de
respostes.
à
La entrevista amb el president de la Federació, ha estat interessant perquè
mostra interès en els meus prototips tot i que en l’àmbit de la normativa és
difícil de entrar, en l’àmbit de proteccions sembla que ho he fet bé.
Evidentment
la Federació no té suficients recursos com per cobrir tots els camps de futbol
americà, però com a mínim ja miren de fer els partits en èpoques de poca calor.
El
que el president ha deixat clar és que els meus prototips són uns “accessoris”
per el joc que cadascú s’ho pot posar però que fins que no sigui obligatori per
reglament, seran mers accessoris.
8. Conclusions generals de la recerca MILLORAR
La meva hipòtesi: Es
possible millorar la seguretat evitant lesions, mantenint l’espectacle.
Finalment
és certa, Els prototips que jo presento en aquest treball poden reduir
considerablement les lesions, ara bé, hem de tenir en compte que tot tipus
d’esport té certs riscos i especialment en el futbol americà, l’espectacle es
una part molt important. Cada any la normativa del joc registra noves
modificacions, l’equipament no es canvia cada any, i s’investiga constantment a
fi de millorar la qualitat de vida dels jugadors.
En
aquest treball he après què és un treball de recerca, he après a ser constant
amb una feina concreta, he après a escriure moltes pàgines amb un mínim de
coherència entre elles, he après moltes coses del futbol americà que no
coneixia (història, normativa, proteccions, alimentació...),he sigut capaç de
fer canvis en la normativa i dissenyar equipament adient per tal d’evitar
lesions i finalment he après a fer un treball de recerca de Batxillerat.
A la
hora de desenvolupar el treball de recerca m’he trobat certes dificultats com
ara falta de maquinària específica a l’hora de crear els meus prototips. El fet
de tenir el president de la FCFA a Barcelona ha estat un problema a la hora de
fer la entrevista. Els típics problemes tècnics de internet. I no gaire més
dificultats importants he tingut.
En
el cas que algú l’interessi continuar la meva recerca, recomanaria tenir en
compte una millora en la “professionalitat” dels prototips, donar importància a
les proteccions del casc i millorar el casc. En àmbit de normativa no hi ha
gaire res a fer perquè hi ha molta gent especialitzada dissenyant noves normes,
tot i que jo segueixo pensant en prohibir els placatges directes per sota la
cintura.
Per
acabar, agraeixo la gran col·laboració a la Mapi Osés (per la ajuda en tot el
treball en general), a la Nuri Rissech (per fer possible la creació dels meus
prototips del genoll), a en Gerard Abele , la Carme Surós i en Juan Jose Ayuso
(per acceptar fer la entrevista), al meu pare (per solucionar alguns problemes
tècnics amb l’ordinador), a en Pedro Pablo (per la seva guia i ajuda com a
tutor).
9.
Fonts d’informació
-
La NFL, acusada de esconder las consecuencias físicas
de las lesiones. abril 2014
- Football injuries. Abril 2014
- Què hem de menjar abans,
durant i després de fer exercici?, Juan Guardiola.
Març 2014
- El sobreentrenament, Colla
de córrer a peu pla. Març 2014
- Definición
del futbol americano (explicació del joc). Consulta Juliol 2014
-
Shoulder
instability in professional football players. Consulta Juliol 2014
- Mesa
Romero, Alexandre; Historia del futbol
americano. Juliol 2014
- NIH.
Instituto Nacional de Artritis y Enfermedades Musculoesqueléticas y de la piel.
Lesiones deportivas. Agost 2014
- Decathlon.
Agost de 2014
- Magnetoteràpia.
Salud y calidad de Vida. Agost 2014
- Marco
Antonio Álvarez Durán, El origen del
futbol americano. Agost 2014
- Copyright
del Vikingo, Historia cronològica del
futbol americano. Agost 2014.
- Historia de las hombreras. Agost 2014
- Encefalopatía Traumática
Crónica, NYU (New York University). Agost 2014
- The Evolution of Football Equipment,
Amy Daughters. Agost 2014
- “Super Bowl” a la catalana,
Jesús Sancho. Agost 2014
No hay comentarios:
Publicar un comentario